Mor al Zoo de Barcelona el rinoceront blanc més longeu d'Europa

El rinoceront blanc més longeu d'Europa ha mort aquest dilluns al Zoo de Barcelona. Es calcula que l'animal, que es deia Pedro, tenia entre 53 i 54 anys i podria ser un dels exemplars d'aquesta espècie més vells del món. Va arribar a la capital catalana ara fa 20 anys, el 2 de desembre del 2003, provinent d'una altra instal·lació zoològica. L'any 1972 havia estat importat des de Sud-àfrica i traslladat a l'Estat. 

Els responsables de la instal·lació barcelonina han explicat que en les darreres setmanes l'animal s'havia anat debilitant a causa de la seva avançada edat i el seu estat de salut havia anat empitjorant. Els seus cuidadors l'han descrit com un ésser tranquil i molt sociable.

L'esperança màxima de vida del rinoceront blanc és d'entre 40 i 50 anys

Tenint en compte que l'esperança màxima de vida de l'espècie és d'entre 40 i 50 anys, el Pedro era el rinoceront més vell d'Europa. Actualment hi ha 339 exemplars als centres de l'Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA). A més, també es calcula que era un dels quatre més longeus dels prop de 800 que hi ha a tot el món, segons els registres existents.

Atesa la seva edat avançada, en els darrers anys havia rebut atenció geriàtrica especialitzada per minimitzar, entre altres dolències, els problemes articulars que patia. Els responsables del Zoo han indicat que aquesta instal·lació ha acollit al llarg dels anys diferents animals amb característiques similars. Les elefantes Susi, Yoyo i Bully en són alguns exemples.

Ambaixador d'un espècie amenaçada

Pedro era un rinoceront blanc meridional, una subespècie classificada com gairebé amenaçada a la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i per a la qual existeix un programa de conservació de l'Associació Europea de Zoos i Aquaris.

Malgrat que el rinoceront blanc meridional fins fa poc es trobava en greu perill d'extinció a causa de la caça furtiva per obtenir-ne banyes, és l'espècie que millor s'ha recuperat els darrers anys gràcies a l'estricta protecció que se li ha atorgat. Fins fa relativament poc, només hi havia exemplars a Sud-àfrica, però darrerament se l'ha reintroduït a altres llocs com Botswana, Namíbia, Zàmbia, Kenya o Zimbàbue.