Mor Montserrat Caballé, una de les sopranos més grans del segle XX

La soprano Montserrat Caballé ha mort als 85 anys la matinada d'aquest dissabte a l'Hospital Sant Pau de Barcelona.

La cantant es trobava ingressada des de mitjans setembre al centre.

Considerada com una de les sopranos més grans del segle XX, de veu prodigiosa, Montserrat Caballé va ser sempre diva fidel al Gran Teatre del Liceu, on va iniciar el seu "regnat" el 1962 amb "Arabella", encara que les seves interpretacions s'han pogut escoltar durant anys en els principals escenaris de tot el món.

Dona propera, de gran humanitat i que sempre va demostrar un particular sentit de l'humor,  va començar a forjar el seu mite quan el 20 d'abril deL 1965 va haver de substituir en el Carnegie Hall de Nova York a una indisposada Marilyn Horne, recordant-se des de llavors la seva interpretació de Lucrecia Borgia.

El prestigiós The New York Times va arribar a ressaltar que Montserrat Caballé era posseïdora d'una veu combinació entre les llegendàries Maria Callas i Renata Tebaldi. De la seva veu s'ha destacat que era plena, potent i bella, que estava dotada de tersura, nitidesa, puresa i suavitat.

A més d'en el Liceu, la Caballé va ser habitual en els més importants escenaris operístics, ja fos la Scala de Milà, el Covent Garden de Londres, les òperes de París i Viena o la Metropolitan Òpera de la ciutat dels gratacels.

No obstant això, sempre es va sentir especialment unida al Liceu de Barcelona, on va cantar per primera vegada el dia 13 d'abril de 1953, un any abans de finalitzar els seus estudis de cant en el conservatori de la institució musical, encara que professionalment no va debutar en el teatre operístic barceloní fins al 7 de gener de 1962, essent aclamada pel públic i la crítica.

Quan, el 1994, un incendi va devastar el teatre, va cantar emocionada entre les ruïnes, va destinar 36.000 euros per a la reconstrucció i mai va tenir un "no" per a una funció en el Gran Teatre de la Rambla.

Tampoc va deixar passar el 50 aniversari del seu debut en aquest escenari i el 3 de gener de 2012, recolzada en una crossa folrada de negre, va veure com el teatre de les grans ocasions es rendia a ella, abrigallada per amics com Josep Carreras, Joan Pons o Juan Diego Flórez, i la seva filla Montserrat Martí.

"Em sento ufana de portar el nom del Liceu per tot el món", havia proclamat en més d'una ocasió, i, de fet, en 2002 es va convertir en la primera dona sòcia de l'elitista Cercle del Liceu en els seus 165 anys d'història.

En complir mig segle en els escenaris, Caballé va explicar que, per aconseguir una extensa carrera com la seva, "necessites que el cervell funcioni bé per saber què cantar, desenvolupar un repertori adequat per a cada edat".

En la seva prolífica trajectòria, res se li va resistir i tant va interpretar "Così fan tutte", de Mozart, com a "Norma" o "I puritani", de Bellini, com el repertori verdiano, o les protagonistes de "Isolda" i "Sieglinde", de Wagner.

"Tosca", "La Bohème", "Madame Butterfly" i "Turandot", el quartet de Puccini, també van formar part d'un repertori que aconseguia prop de noranta personatges.

Luciano Pavarotti, Plácido Domingo, Josep Carreras, Jaume Aragall, Joan Pons o el seu propi marit, el tenor aragonès Bernabé Martí, van cantar al seu costat en nombroses ocasions.

En la memòria de tothom es troba la intervenció a l'aire lliure al costat del cantant Freddie Mercury, amb qui, el 1988, va gravar el tema "Barcelona", que va abanderar els Jocs Olímpics de Barcelona 1992. També es recorda la seva actuació a la Casa Blanca el 1985 davant el president  Ronald Reagan; i l'entranyable homenatge que li va dedicar el madrileny Teatre de la Zarzuela tres anys més tard.

Els seus més de cinquanta anys de carrera han estat farcits de premis i reconeixements, com el Príncep Astúries de les Arts en 1991 o diversos doctorats "honoris causa" d'universitats com el de la Internacional Menéndez Pelayo o la de Barcelona, també va col·laborar amb la UNESCO i va ser ambaixadora de bona voluntat de l'ONU.

En els últims anys, els seus problemes de salut van ser també notícia en provocar la cancel·lació d'alguns dels seus compromisos artístics.

El 1983 va tenir una insuficiència cardíaca i tres anys més tard se li va diagnosticar un tumor cerebral benigne , que va fer públic en el 2006; en 1996 va ser operada d'hèrnia epigàstrica, una dolència que la va tornar a portar al quiròfan l'any 2000 i el 2001, i en el 2012 va spatir un ictus a Rússia, que li va ocasionar una caiguda i una fractura d'húmer.

Aquests problemes van fer cada vegada menys freqüents les seves aparicions en públic, encara que Caballé mai va anunciar una retirada definitiva dels escenaris. La seva última actuació es va produir l'agost de 2014, dins del Festival de Música de Cambrils, on va actuar al costat de la seva filla Montserrat Martí.

El funeral serà el dilluns al migdia en el Tanatori dels Corts, mentre que la vetlla serà aquest diumenge a partir de les 14 hores al mateix centre, segons fonts funeràries.