Público
Público
memòria

Mor el monjo de Montserrat i historiador Hilari Raguer als 92 anys

Va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2014 i la Medalla d'Or de la UB el 2016. És autor d'una extensa obra sobre història político-religiosa.

Hilari Raguer quan va rebre la Creu de Sant Jordi, el 2014. ACN
Hilari Raguer quan va rebre la Creu de Sant Jordi, el 2014. ACN

acn

El monjo de Montserrat i historiador Hilari Raguer (Madrid, 1928) ha mort als 92 anys. Així ho han anunciat des de l'Abadia de Montserrat aquest dijous. Va ingressar al monestir de Montserrat el 1954, on va ser ordenat sacerdot el 1960, i on ha estat professor de Sagrada Escriptura i d’història contemporània de l’Església. Raguer ha publicat nombrosos llibres sobre història politico-religiosa catalana i espanyola del segle XX, molts d'ells dedicats a l'època de la Segona República i sobretot de la Guerra Civil. Així mateix és també autor de diverses obres d’espiritualitat. L’any 2014 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2016 la Medalla d'Or de la Universitat de Barcelona.

Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona l’any 1950. Membre del grup clandestí antifranquista Torras i Bages, on coincidí amb Jordi Pujol i Joan Reventós, el 1951 fou empresonat durant set mesos a la presó de Montjuïc per haver participat a la vaga de tramvies. El 1962 es va diplomar en ciències polítiques a la Universitat de la Sorbona. El 1976 va publicar la seva tesi doctoral La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-39).

Del 1962 al 1972 va ser destinat al monestir de Medellín (Colòmbia), on va ser mestre de novicis, professor de Bíblia i litúrgia al seminari major, a la Facultat de Teologia de la Universidad Bolivariana i a l’Instituto de Liturgia del Consejo Episcopal Latinoamericano (CELAM). Va ocupar també el secretariat nacional de litúrgia de Colòmbia els anys de la reforma litúrgica.

Ha publicat nombrosos llibres sobre història politicoreligiosa catalana i espanyola del segle XX com La espada y la cruz: la Iglesia 1936 1939 (1977), Divendres de passió. Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera (1984), la biografia de caràcter vindicatiu El general Batet (1994), Leviatan. L’Església i els totalitarismes (1998), Gaudeamus igitur. Notes per a una història del Grup Torras i Bages (2000), La pólvora y el incienso. La Iglesia y la Guerra Civil española (1936-1939) (2001), El quadern de Montjuïc. Records de la vaga de tramvies (2001) i Carrasco i Formiguera. Un cristiano nacionalista (1890-1938) (2002). També ha col·laborat en obres col·lectives, diverses revistes i el 2012 va publicar Ser independentista no és cap pecat.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?