L'escriptora madrilenya Almudena Grandes ha mort als 61 anys a causa d'un càncer, segons ha confirmat la seva editorial. El ministre de Cultura, Miquel Iceta, ha dit que avui "les lletres espanyoles i els progressistes" estan de dol. Almudena Grandes es va donar a conèixer el 1989 amb Las edades de Lulú que va guanyar el XI Premi La Sonrisa Vertical, i convertida anys més tard en una pel·lícula de Bigas Luna. Publicada per Tusquets Editors, del grup Planeta, Grandes era també columnista habitual del diari El País i participava en programes de la Cadena Ser, mitjans que han anunciat la seva mort. L'escriptora havia anunciat precisament en un article a El País Semanal que patia un càncer.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha lamentat la pèrdua d'una "veu ferma i valenta". "L'estat espanyol perd, massa jove, una intel·lectual autèntica, compromesa amb la lluita contra les desigualtats i per la justícia i la memòria", ha assegurat Aragonès.

Nascuda a Madrid el 7 de maig del 1960, la seva passió pels llibres li venia des de ben petita. A ella li hauria agradat estudiar llatí, però a voluntat de sa mare va entrar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Complutense de Madrid.

Almudena Grandes és una de les escriptores més rellevants de les darreres generacions. Va rebre el seu primer guardó literari el 1989 per Las edades de Lulú. La seva gran carrera al món de les lletres li va fer digna mereixedora de nombrosos reconeixements, entre ells el Premi Nacional de Narrativa el 2018 per Los pacientes del doctor García.

La també autora de títols com Malena és un nombre de tango, El corazón helado, Castillos de cartón, Los besos en el pan o sus inacabados Episodios de una guerra interminable, era molt coneguda pel seu compromís polític amb l'esquerra, que vertebrava les seves novel·les, les seves col·laboracions en premsa i, per descomptat, el dia a dia.