Julio Anguita, històric dirigent d'Izquierda Unida (IU), ha mort aquest dissabte als 78 anys d'edat. L'expolític andalús romania ingressat en la Unitat de Vigilància intensiva (UCI) de l'Hospital Reina Sofia de Còrdova després d'haver patit una parada cardiorespiratòria al seu domicili.

També anomenat El Califa, Anguita va ser alcalde de Còrdova entre 1979 i 1986, per a posteriorment fer el salt a la Coordinació General d'Izquierda Unida, on es va mantenir com cap visible de la formació des de 1989 fins al 2000.

És considerat com un dels grans líders de l'esquerra espanyola, ja que al capdavant d'IU va aconseguir 21 escons al Congrés i va superar àmpliament els dos milions de vots en els comicis generals de 1993 i 1996.

Va ingressar el 1972 en el Partit Comunista d'Espanya (PCE), del qual seria secretari general, i el 1977 va accedir al Comitè Central del partit a Andalusia (PCA). En les eleccions municipals de 1979 va ser el candidat del PCE a l'Ajuntament de Còrdova, alcaldia que va aconseguir i ostentaria fins a 1986, sent l'únic alcalde comunista d'una capital espanyola.

Diputat al Parlament andalús durant les dues primeres legislatures, va ser candidat a la Presidència de la Junta d'Andalusia el 1986 al capdavant de la coalició Izquierda Unida, que es va estrenar com a marca electoral en aquests comicis autonòmics aconseguint 19 escons. Al febrer de 1989 va ser elegit secretari general del PCE i un any després es va convertir en coordinador general d'Izquierda Unida, partit amb el qual va ser candidat a la presidència de Govern.

"Programa, programa, programa"

Durant la seva etapa a l'oposició, va fer famós el lema "programa, programa, programa", que definia la seva línia política d'acords programàtics amb el Partit Socialista Obrer Espanyol. A més, destacava la seva defensa de la teoria de les "dues ribes", en la qual equiparava les posicions del PP i del PSOE.

Anguita va deixar la Secretaria General del PCE al desembre de 1998, i va ser succeït per Francisco Frutos, que a finals de 1999 va assumir la candidatura d'IU a la Presidència del Govern espanyol, a la qual va renunciar Anguita, al·legant raons de salut després de patir un problema cardiovascular.

Les diferències internes per la decisió de concórrer al costat del PSOE en aquelles eleccions van portar al fet que mesos després Anguita també deixés el càrrec de coordinador general d'IU a la VI Assemblea de la coalició, sent substituït per Gaspar Llamazares, per tornar a la seva activitat docent a Còrdova, de la qual es va jubilar el curs 2003-2004.

En els anys posteriors es va seguir distanciant de les posicions polítiques del PCE i de la direcció d'IU i va arribar a impulsar la creació de plataformes com el Front Cívic Som Majoria, protagonitzant en paral·lel acostaments a l'entorn de Podem des del primer èxit de la formació morada a les eleccions europees de 2015.

Reaccions des de l'esquerra

Polítics, activistes i companys de partit ploren avui la mort de Julio Anguita, l'històric dirigent d'Esquerra Unida i referent del progressisme a Espanya.

El president de Govern espanyol, Pedro Sánchez ha fet públic el seu pesar per la mort de l'exdirigent d'Izquierda Unida a qui ha qualificat d'"home coherent, honest, i sempre crític que va defensar de manera incansable la igualtat i la justícia social".

Des de l'esquerra a Catalunya també hi ha hagut nombroses reaccions de condol com la del portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés, Gabriel Rufián, o del vicepresident del Govern, el també republicà Pere Aragonès, que ha definit Anguita com "un home que va viure fins als darrers dies en coherència amb els seus plantejaments ideològics", i als quals ha agraït "haver estat valent i parlat clar amb el procés d'autodeterminació de Catalunya". Des dels Comuns i Podem han estat múltiples les lamentacions encapçalades per la de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha dit: "Ens ha deixat un referent ètic i polític de profundes conviccions republicanes". O des de la Cup amb expressions de condol de diputats com Vidal Aragonès o de figures rellevants d'aquest espai polític com David Fernàndez que ha qualificat l'exdirigent comunista com "un referent en honestedat, claredat i pensament".

Julio Anguita es va atrevir sempre a assenyalar a el poder", ha explicat Pablo Iglesias des de la seva tribuna de Twitter. "Se'ns va un referent ètic, se'ns va el nostre millor referent polític. Fins sempre", ha volgut acomiadar-se el dirigent de Podem i vicepresident del Govern espanyol.

El ministre Alberto Garzón ha exposat el seu pesar per la pèrdua de qui considera "un amic i un camarada" i ha explicat que es troba devastat per la trista notícia: "Encara no m'ho puc creure. Segueixo plorant i no sé quan deixaré de fer-ho . Hem perdut a el més gran". Garzón ha explicat que continuaran el seu exemple polític: "Et trobarem tant a faltar. Has estat i seràs la inspiració de molts. Gràcies pel teu exemple. Seguim la teva lluita. Descansa en pau."

La presidenta del grup parlamentari al Parlament andalús d'Adelante Andalucía, Teresa Rodríguez, també ha volgut tenir paraules d'agraïment per Anguita a qui recorda com un gran referent per a ella i per la seva forma d'entendre la política: "Alguns vam començar a interessar-nos per la política escoltant sempre valent, sempre coherent , renunciant als provilegis de la política i a la conxorxa amb el neoliberalisme ", ha expressat la gaditana.