Montserrat, mil anys amb llums i ombres

L'abadia de Montserrat, que enguany celebra el seu mil·lenari, és un dels símbols més emblemàtics de Catalunya. Capitanejada en l'actualitat per l'abat Manel Gasch ―que va substituir Josep M. Soler el 2021― i situada en l'anomenada "muntanya màgica", el conegut monestir benedictí ha estat escenari d'episodis que han marcat el nostre país. Des de la seva consolidació com a referent religiós i cultural al llarg dels segles, passant pel seu paper com a baluard de la lluita antifranquista, fins a la controvèrsia pels escàndols de pederàstia, és evident que Montserrat compta amb una infinitat de llums i ombres. No obstant això, segons l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté, el santuari ha transcendit l'aspecte religiós i "ha representat i inspirat" creients i no creients d'arreu des de la seva fundació.

L'origen de Montserrat es remunta a l'any 1025, quan l'abat Oliba va fundar el monestir en un indret que ja rebia devots cristians des de feia segles. Fins al 1409, va estar vinculat al monestir de Ripoll, un altre referent espiritual de Catalunya. Però va ser durant l'edat mitjana que el pelegrinatge es va intensificar, especialment impulsat per la llegenda de la troballa de La Moreneta. La imatge de la Mare de Déu es va fer molt popular per la seva tonalitat fosca; un ennegriment que s'explica per la "transformació del vernís amb el pas del temps" i per l'exposició continuada al fum, l'encens i altres elements rituals.

L’històrica impremta, l’Escolania i la llegenda de La Moreneta fan de Montserrat un referent cultural i religiós

En aquell mateix període històric es va crear l'Escolania de Montserrat, un dels cors de veus blanques més antics d’Europa. Segons Solé, aquesta institució va ser clau per incrementar el prestigi de l'abadia, perquè representava la "veu angelical, pura i innocent" del regne de Déu. A banda de la seva tradició musical, Montserrat també presumeix de conservar l’impremta més antiga del continent en continuïtat: els primers volums daten de l'any 1499. "Feien impressions de caràcter catequístic, però és evident que darrere hi havia un fogar de cultura i de defensa inconscient de la llengua catalana", afegeix l'historiador.

Més tard, el segle XIX va ser una època convulsa per al monestir, marcada per la destrucció dels seus edificis i l'expulsió dels monjos durant les guerres napoleòniques. Tanmateix, malgrat les adversitats, Montserrat va renéixer com un símbol religiós i cultural amb la proclamació oficial de la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de Catalunya per part del papa Lleó XIII l'any 1881. Aquest fet va reforçar el vincle identitari entre l'abadia i el poble català.

El paper de Montserrat durant la Guerra Civil

Amb l'esclat de la Guerra Civil, Montserrat es va veure sacsejat per un fort moviment anticlerical i anarquista que promovia la crema i l’espoli dels centres religiosos: bona part de la comunitat es va haver d'exiliar i 23 monjos van ser assassinats. "Durant la República s'advocava per la separació entre l'Església i l'Estat. Tot i que Montserrat era una institució moderna i avançada, continuava sent una església i això generava hostilitat", explica Solé. Quan la Generalitat va percebre els saquejos i els incendis com una atrocitat, va enviar els Mossos d’Esquadra i va confiscar el recinte per protegir-lo de la destrucció. 

El delegat que va enviar el govern català l'agost de 1936, Carles Gerhard, va jugar un paper fonamental en la preservació del monestir durant la guerra, gràcies a la seva diplomàcia i habilitat per envoltar-se de persones compromeses amb la causa. La seva tasca va ser clau per reactivar l'economia de Montserrat ―de la qual depenien treballadors del santuari i de Monistrol o d’Esparreguera―, per restablir la producció agrícola de les seves terres i per incentivar el turisme al monestir, amb l'objectiu de recuperar una certa normalitat social.

Cal destacar, d'altra banda, que la petjada de la Guerra Civil també té la seva vessant franquista montserratina. El desembre de 1936 es va crear el Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, una unitat militar de xoc de tradició carlina que es va acabar integrant a l'exèrcit franquista un any més tard. El cos estava principalment format per catalans fugitius de la zona republicana.

Montserrat va ser un hospital militar i un lloc de refugi per a milers de soldats durant la Guerra Civil

Durant els anys feixucs de combat fratricida, Montserrat va esdevenir un hospital militar i un lloc de refugi per a molts, mantenint les seves funcions d'impremta i biblioteca. Segons Solé, uns 4.000 soldats de tots els fronts van anar a recuperar-se de les seves ferides i el monestir va recollir una gran quantitat d'informació sobre el conflicte. Al final de la Guerra Civil, els monjos de Montserrat van poder recuperar el control de l'abadia.

Com a anècdota insòlita, el 23 d'octubre de 1940, poc després de l'afusellament del president Companys, el número dos del règim nazi i cap de les SS, Heinrik Himmler, va visitar Montserrat. Fanàtic de l'ocultisme, Himmler seguia la pista del Sant Greal, el calze llegendari que Jesús va usar en l'últim sopar i que va servir per recollir la seva sang a la creu. Segons el mite, la persona que begui de la copa sagrada assolirà la immortalitat i, per això, l'alt comandant nazi, seguidor de teories esotèriques, va voler aconseguir-lo per suposadament garantir la victòria d'Alemanya en la Segona Guerra Mundial.

La relació amb el règim franquista

En els primers anys de dictadura, Montserrat va mantenir una relació ambigua amb el règim franquista. No obstant això, la figura d'Aureli M. Escarré, abat del monestir entre 1946 i 1966, va marcar un punt d'inflexió en aquest vincle que s'aniria esquerdant. Escarré provenia del franquisme i inicialment tenia un tracte cordial amb Franco i la seva família. L'any 1947, de fet, va promoure la cerimònia d'entronització de la Mare de Déu de Montserrat, considerada un suposat "acte de reconciliació" entre els catalans que van estar en ambdós costats de la Guerra Civil.

Progressivament, l'abat va adquirir una postura crítica amb el règim durant la dècada dels cinquanta, acollint a perseguits del franquisme, intercedint pels empresonats polítics i defensant la seva llibertat de consciència. "Escarré va marcar unes pautes d'hospitalitat i generositat i, a poc a poc, va convertir Montserrat en un símbol de resistència cultural i de catalanitat davant el règim dictatorial", recorda Solé.

L'abat Escarré convertí Montserrat en un símbol de resistència cultural i catalanitat davant el règim franquista

En aquest context, el desembre de 1970 es va dur a terme la famosa tancada a Montserrat, que s'allargà tres dies i que va congregar uns 300 intel·lectuals catalans. L'objectiu era protestar pel Procés de Burgos, el consell de guerra franquista que condemnà a mort diversos militants d'ETA per l'assassinat de tres persones. Molts dels assitents a la tancada van implicar-se, posteriorment, en la creació de l'Assemblea de Catalunya el novembre de 1971. "Aquesta organització no es funda a Montserrat, però hi ha una mena de continuïtat i paral·lelisme. Tothom sabia aleshores que el monestir estava a favor dels valors democràtics, dels avanços socials i la convivència", precisa l'historiador.

L'Assemblea de Catalunya va agrupar la majoria dels partits, sindicats i entitats socials de Catalunya des de la dreta nacionalista demòcrata fins a alguns sectors de l'extrema esquerra. Es va dissoldre el 1977, amb la recuperació de la democràcia parlamentària, i, entre les seves principals demandes, hi havia l'amnistia pels presos polítics de la dictadura i el restabliment de l'Estatut d'Autonomia de 1932 i les institucions catalanes.

En clau política, Montserrat també va viure la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Al marge de la llei, un centenar de militants van aprofitar la celebració del 75è aniversari del Futbol Club Barcelona i la trobada de penyes barcelonistes al monestir per crear un nou partit al voltant de la figura de Jordi Pujol. Amb l’objectiu de reconstruir Catalunya, aquest embrió polític agrupava persones alineades amb la socialdemocràcia, el liberalisme i la democràcia cristiana. "Van utilitzar la gran concentració de gent per camuflar-se i evitar la repressió de la dictadura", conclou Solé. 

Els abusos sexuals a menors surten a la llum

En aquest repàs de la història de Montserrat també hi ha capítols foscos. Al novembre es va condemnar per primera vegada a un monjo a dos anys de presó per abusos sexuals a un menor. Els fets van transcórrer el 2019, però la víctima no va denunciar el germà Gabriel, d'aleshores 39 anys i coordinador d'una agrupació d'oci per a joves cristians, fins al 2021. Aquest és el primer cas de pederàstia relacionat amb el santuari que arriba a judici, però no l'únic que ha transcendit.

L'any 2019 va sortir a la llum que el sacerdot Andreu Soler havia abusat d'almenys d'una dotzena de menors mentre era responsable del grup scout de Montserrat entre 1971 i 1998. Arran de la rumorologia i les denúncies internes, l'abadia va apartar el religiós l'any 2000, però no va denunciar-lo a la justícia. La primera persona que va parlar obertament de la seva experiència va ser Miguel Ángel Hurtado, que actualment lluita per evitar que prescriguin les indemnitzacions de les víctimes. "El problema és que s'ha posat el focus en els agressors individuals i no en les dinàmiques del sistema. Els monjos actuaven amb impunitat perquè ningú els parava els peus i no hi havia cap mena de protecció a la infància", assevera a Públic.

Per a ell, una forma de reparació integral passa per demanar disculpes pels abusos i sobretot per l'encobriment i per garantir la indemnització econòmica a totes les víctimes, encara que el delicte hagi prescrit per la via penal o l'acusat hagi mort. "Calen conseqüències per a les organitzacions que encobreixen els casos. No pot ser que Montserrat, els Jesuïtes o els Maristes continuïn rebent subvencions públiques i tota mena de reconeixements com la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya", es queixa Hurtado. Un grup de víctimes van reclamar a la Mesa que revoqués la decisió d'entregar recentment la medalla a Montserrat perquè representava un acte de "violència institucional", però la cambra catalana no va fer marxa enrere.

"Montserrat és un símbol de Catalunya i la seva gestió dels casos de pederàstia suposa un exemple de bones o males pràctiques per a la població. Si l'abadia els encobreix, per què no ho haurien de fer-ho altres institucions? És un referent moral i sap que pot aprofitar-se de la seva posició per exigir un tracte de favor", denuncia Hurtado. L'activista acusa Montserrat d'onejar la senyera per "tapar les vergonyes" que, en qualsevol altre espai, "no serien tolerades". 

El 'boom' turístic de Montserrat

Més enllà de la seva història i polèmiques, Montserrat ha esdevingut un pol d'atracció per a milers de turistes, tant locals com estrangers, seduïts per les meravelles del monestir i del seu entorn. La combinació única entre natura, religió i art, i la facilitat per arribar-hi amb transport públic, ha impulsat l'interès turístic de la zona. De fet, gairebé 2,2 milions de persones van visitar el conjunt monàstic durant el 2023, un 36% més que el 2022, i es preveu que la xifra augmenti encara més per les celebracions del mil·lenari, que van arrencar el 8 de setembre de 2024 i que finalitzaran el desembre de 2025.

L'abadia de Montserrat, amb mil anys a les espatlles, es manté com un estendard viu de la identitat catalana i afronta el repte d’honorar el seu llegat mentre respon amb responsabilitat i transparència a les demandes del present. Amb llums i ombres, el monestir continua sent un far per a creients i no creients, un indret on l'espiritualitat i la catalanitat es donen la mà.