Montcada i Reixac reconeix per primer cop les víctimes de la rereguarda republicana enterrades a una fossa

Montcada i Reixac (Vallès Occidental) va ser durant els primers mesos de la Guerra Civil el principal cementiri de víctimes de la repressió a la rereguarda republicana. Dels prop de 1.200 cossos que s'hi van arribar a enterrar, encara avui en queden 700 sense identificar sota un parterre que passa totalment desapercebut entre nínxols del cementiri municipal.

Ara, prop de 90 anys després, l'Ajuntament vol rendir homenatge a aquestes víctimes senyalitzant l'espai. També per primer cop s'organitza un cicle de memòria democràtica centrat en aquesta fossa. Un dels pilars de les jornades és l'estudi de la fossa comuna elaborat pel Memorial Democràtic, que treu l'etiqueta de "franquista" a les víctimes: "Les víctimes no tenen color polític i mereixen ser recordades".

El director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Xavier Menéndez, ha admès que les administracions van "tard" pel que fa al reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil, especialment d'aquestes "altres víctimes" que van ser assenyalades com a franquistes després que el franquisme se les "apropiés".

"Només hi ha vuit persones que un cop recuperades pel franquisme van ser traslladades al Valle de los Caídos i això vol dir que tots el que hi havia no es consideraven tan afins al règim", ha reflexionat Menéndez a partir de les dades de l'estudi, que no assenyala directament la seva pertinença a un bàndol concret.

"Conservadors" que "no van tenir temps" de ser franquistes

Per a Menéndez, les víctimes de la fossa de Montcada eren "conservadors" que "potser" haguessin format part del règim, si haguessin tingut temps: "La gent s'ha confós; no van tenir temps de ser franquistes". El gruix dels crims es van cometre entre finals de 1936 i principis de 1937 i les víctimes eren principalment religiosos, botiguers o gerents d'empresa.

L'autor de l'estudi de la fossa comuna, Oriol Dueñas, també ha recordat que els treballs sobre aquesta fossa comuna ja es remunten a 1937, quan la generalitat republicana ja va encarregar una primera exhumació. També se'n va fer una altra per part del franquisme l'any 1940 i en total es van poder identificar unes 450 persones. La resta, més de 700, són encara al cementiri de Montcada. Ara per ara es descarta fer-hi una nova exhumació per intentar identificar més cadàvers, però sí que es vol dignificar l'espai de la fossa i "contextualitzar-lo" històricament per a una recuperació plena dels fets del cementiri de Montcada.

La intervenció encara no té calendari, però la intenció del consistori és fer-ho entre 2025 i 2026. En paral·lel, aquest any s'organitza també un cicle de conferències i taules rodones per reflexionar al voltant de la memòria històrica. Les activitats arrenquen aquest cap de setmana i s'allargaran fins a finals de novembre.