No han passat ni 24 hores de la massiva manifestació de la Diada que les diferències estratègiques dins l'independentisme han tornat amb força al primer pla polític. La raó és la moció que el PSOE i el PDeCAT han pactat al Congrés i que insta el govern espanyol a obrir un procés de diàleg polític amb la Generalitat "sense imposicions ni impediments" i dins la legislació vigent. Malgrat que la interpretació de l'abast de la moció varia en funció de qui la faci, la realitat és que la seva existència posa de manifest el creixent cisma entre els partidaris de mantenir la via unilateral com a únic camí per assolir la República catalana –entre els que hi ha la CUP, els CDR i, en gran part, l'ANC– i els que advoquen per aconseguir un referèndum acordat amb l'Estat, on se situa la cúpula d'ERC –tot i que la formació s'abstindrà en la votació de la moció al Congrés, aquest dijous–, el PDECat i, cada cop més, sectors importants de la Crida per la República que impulsa Carles Puigdemont –tot i que no exclouen altres vies–.

En concret, la moció diu el següent: "El Congrés dels Diputats insta el govern a obrir un procés de diàleg polític amb el govern de Catalunya, en el qual tots puguin defensar les seves idees, aspiracions i projectes lliurement, sense imposicions ni impediments. Aquest procés ha d'aspirar a acordar les vies legals i democràtiques que permetin a la societat catalana determinar el seu futur en el marc de l'ordenament jurídic vigent". La moció la va presentar el PDeCAT al juny, però la versió definitiva ha estat modificada després d'una esmena del PSOE, acceptada pel postconvergents, que hi afegeix "en el marc de l'ordenament jurídic vigent". I aquí és on radica la gran diferència d'interpretació, ja que el PSOE ha repetit per activa i per passiva que no accepta negociar sobre el dret a l'autodeterminació dels catalans i considera que un referèndum vinculant no és possible en l'actual marc normatiu, mentre que el govern de la Generalitat i el PDeCAT opinen que si.

En un apunt a Twitter, la diputada al Congrés i vicepresidenta del PDeCAT, Míriam Nogueras, ha subratllat que el 2014 "[Jordi] Turull, [Marta] Rovira i [Joan] Herrera" ja van explicar que "el marc legal permet un referèndum pactat", però ha afegit "que no renunciarem a altres vies si vostès no es posen les piles perquè siguin els ciutadans de Catalunya els que en decideixin el futur polític". La portaveu del govern de la Generalitat, Elsa Artadi, ha aprofitat la roda de premsa posterior al Consell Executiu per reiterar que en "l'ordenament jurídic vigent és possible fer un referèndum" sobre la independència i considera que la moció al Congrés "va en aquesta línia i no és contradictòria" amb l'objectiu per la independència. Artadi ha afegit que el seu govern "treballa en la via del diàleg i la negociació. És el nostre escenari central", si bé ha recalcat que mantenen el "mateix objectiu", que és "assolir la independència de Catalunya". Com Nogueras, ha matisat també que l'aposta per la negociació "no exclou res".

Per part dERC, si bé en un principi es donava per fet el seu suport a la moció –que va en part en la línia de la seva estratègia d'aturar noves passes unilaterals fins que no augmenti la base independentista–, posteriorment ha anunciat que s'hi abstindrà. "En democràcia s'ha de poder parlar de tot. El límit és el respecte als drets fonamentals i als principis democràtics. La llei és mutable i no pot ser l'argument per limitar el diàleg. No donarem suport a la moció i treballarem per un diàleg sense condicions ni renúncies prèvies", ha informat el partit aquest dimecres a la tarda, quan ja es donava per assegurat el seu suport. "El diàleg no ha de tenir límits i molt menys aquells imposats des de despatxos que retorcen les lleis al seu desig. Per això, ERC s'hi abstindrà", ha insistit el seu diputat al Congrés Gabriel Rufián.

Rebuig frontal de la CUP

Més enllà de les reaccions viscerals que una iniciativa d'aquest tipus genera ràpidament a Twitter, la CUP ha refusat de ple avalar el que suposa. En un comunicat, la formació de l'esquerra independentista afirma que la moció "vulnera greument la voluntat popular del poble de Catalunya", per afegir que "és una mostra més de la intenció de tancar en despatxos tot allò que la gent, de forma autoorganitzada, ha aconseguit reivindicant als carrers". La CUP també opina que la iniciativa "demostra que el PDeCAT, amb la complicitat d’ERC, vol retornar a un escenari de pacte amb l’Estat espanyol, un Estat espanyol que vulnera sistemàticament drets polítics i civils i que es nega a reconèixer el dret a l'autodeterminació dels Països Catalans." Ja fa setmanes que els anticapitalistes s'han desmarcat de l'estratègia de la majoria governamental, especialment en el sentit que s'advoqui per retornar a plantejar un referèndum d'autodeterminació, ja que considera que l'1-O ja dona un "mandat democràtic" per avançar cap a la república. La CUP veu un "engany" la idea del referèndum pactat, perquè considera que l'Estat mai l'acceptarà.

En una línia similar s'expressen els Comitès de Defensa de la República (CDR), que van aprofitar la seva intervenció a l'escenari central de l'11-S per anunciar una "tardor calenta" plena de mobilitzacions. En un comunicat, els CDR recalquen que quan "el poble mana, el govern obeeix" i això passa per dir "prou" als "interessos partidistes" i als "projectes autonomistes" i per "desobeir als despatxos com nosaltres ho fem als carrers. Ja n'estem fartes de simbolismes. Vam votar i vam guanyar, feu efectiva la República catalana".

Si bé en el seu discurs d'ahir hi va introduir algun matís, l'ANC també defensa mantenir la unilateralitat, fonamentalment perquè no confia que en cap cas el govern espanyol accepti cap proposta de referèndum d'autodeterminació. La seva presidenta, Elisenda Paluzie, va llançar un clar avís als dirigents independentistes en la seva intervenció en la manifestació: "No malbarateu el que hem fet, les victòries que hem aconseguit, en especial la del referèndum del primer d’octubre. No digueu ara que allò no era un referèndum, que hem d'implorar permisos que no arribaran mai. [...] No volem que ens envieu de nou allà on érem quan vam començar a pujar aquesta muntanya representada a la samarreta d'enguany. No som al 2012, ni encara menys al 2006. Hem fet un referèndum d'autodeterminació, l'hem guanyat, i l'independentisme ha guanyat dues eleccions al parlament consecutives, abans i després del referèndum." Ras i curt, més enllà de la unitat en reclamar l'alliberament dels presos i de parlar de república, l'estratègia independentista té cada cop vies més divergents.