Mariano Rajoy té les hores comptades com a president del Govern central. El PNB ha confirmat que votarà 'sí' a la moció de censura del socialista Pedro Sánchez, amb els arguments principals que era necessari després de la sentència del cas 'Gürtel' i que la seva decisió con contribueix a augmentar la inestabilitat en la política catalana. A la vegada, ha aprofitat per defensar el seu 'sí' als pressupostos de Rajoy fa només una setmana. Al·ludint també a Catalunya i al 155.

Tot i que ja es donava per feta des d'hores abans, la decisió l'ha anunciat el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, gairebé al final de la seva intervenció al ple: "responem al que majoritàriament demana la ciutadania basca i al millor exercici de la responsabilitat votant 'sí'". "Confio que el diàleg promès per vostè en el seu discurs sigui cert i que no abusi del privilegi que li estem donant", ha afegit, dirigint-se a Sánchez.

Esteban ha insistit especialment a deixar clar la seva voluntat d'exercir la "responsabilitat" amb el seu vot afirmatiu, que suposarà el relleu de Rajoy i el PP per Sánchez i el PSOE al Govern central. "El nostre vot no suposarà més inestabilitat", ha afirmat, amb l'argument que Cs i Podemos ja havien anunciat una nova moció de censura i eleccions immediatament posteriors en cas que no prosperés la de Sánchez. Sobre aquest punt, la data de les properes eleccions -una promesa sense termini fix de Sánchez-, Esteban li ha demanat "consensuar la data". Com a resposta, Sánchez ha afirmat que compta amb els nacionalistes bascos com a "soci preferent" per a futurs canvis legislatius.

Probablement pel suspens que han mantingut fins al final, l'estrella de la jornada ha estat el sentit del vot del PNB. Però Sánchez també necessitava el suport dels independentistes catalans, PDeCAT i ERC, i aquests l'hi han concedit. Amb un to molt diferent.

"Oportunitat" per "destensar", segons el PDeCAT

El portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, ha anunciat que els seus diputats donaran suport a la moció "des de la discrepància", i hi veu una "oportunitat" per "destensar" la situació política i afavorir el diàleg. "No els posem les coses fàcils a aquells que només saben viure en la tensió política", ha demanat, referint-se implícitament a Cs. Campuzano també ha volgut precisar que no està d'acord amb la idea -molt repetida per Sánchez en la sessió "que la societat catalana s'hagi fracturat". "No hi ha fractura social, hi ha un repte democràtic", ha afirmat. I ha conclòs amb un avís per a navegants: "Aquesta moció de censura és l'expressió que a Espanya no es pot governar contra Catalunya".

En la seva rèplica, Sànchez s'ha mostrat d'acord amb la necessitat de "destensar" la situació a Catalunya i de "buscar soluciones politicas a una crisis politica". Sempre amb el matís -que també ha repetit constantment durant el ple- que aquestes solucions han de passar per la Constitució. "Explorem-ho", ha demanat.

Un "Sí" a la moció que no és de suport al PSOE

Molt més dur ha estat el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, que ha deixat clar que el seu vot afirmatiu "no és un vot de suport al PSOE, és de rebuig al PP". Tardà ha dedicat la major part del seu discurs a presentar un memorial de greuges del sobiranisme que es remunta a la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 que retallava l'Estatut, passant per les grans mobilitzacions independentistes des del 2012, la consulta del 2014, el referèndum de l'1-O, i les eleccions del 21D -"amb candidats presos polítics", ha ressaltat-. Amb un especial èmfasi -i al fil de les ofertes de "diàleg" de Sànchez- de la proposta dels partits catalans al Congrés el 2014 per celebrar un referèndum d'acord amb la Constitució.

Tardà ha recordat que aquella proposta la van presentar Joan Herrera (ICV), Marta Rovira (ERC) i Jordi Turull (CiU), que "van venir aquí a demanar diàleg, i 300 diputats de 350 els van dir que no". Amb l'afegit que ara Rovira "és a l'exili perquè vostès -sense especificar qui- li volen posar 20 anys", i que Turull és a la presó.

Expressades les seves queixes, Tardà ha reconegut la predisposició al diàleg expressada per Sànchez, i ha raonat que no és el mateix "un Govern del PSOE sostingut per Podemos que un Govern del PP sostingut per Cs". Però ha demanat que aquest diàleg tingui "contingut". "No ens prenguin el pèl", ha exclamat, alhora que esperava que Sànchez no es revelés com un "mini Zapatero". que va prometre un federalisme que mai va arribar.

Pedro Sánchez li ha replicat amb un fil argumental basat en la hipotètica existència a Catalunya d'una bretxa entre dos blocs, amb el mateix suport social, segons ell. Ha recuperat la idea de diàleg, defensada per Tardà, però ha insistit en que el diàleg ha de ser entre catalans també. "Els espais de diàleg i consens són l'Estatut, que van votar els catalans, i la Constitució", ha dit.

Ha dit ser conscient que el vot afirmatiu dels diputats d'ERC no té res a veure amb el suport a la seva persona, però ha buscat l'acostament afirmant que PSOE i ERC s'han trobat units en defensa de "moltes polítiques", com a partits d'esquerra, en temes socials i mediambientals".

Sánchez ha afirmat que al Parlament de Catalunya, el dies 6 i 7 de setembre, els independentistes van col·locar la Cambra catalana fora de la legalitat i ha negat l'existència de presos polítics catalans, i Tardà li ha replicat això és una mostra de fins a quin punt es troben allunyats, com la negativa actual del PSOE a reconèixer el dret d'autodeterminació. "Pot existir democràcia sense consentiment dels ciutadans?", ha preguntat Tardà. 

Rivera, contra governar "amb qui vol liquidar Espanya"

Totalment dur amb Sánchez, i sense matisos ha estat el líder de Cs, Albert Rivera, que ha basat tot el seu discurs en una única idea-força: que el PSOE no pot governar amb aquells que "volen liquidar Espanya". "No pot ser que Bildu, amics de Batasuna, que el senyor Puigdemont, que el senyor Torra, que vosté diu que és racista, i ho és, prenguin les regnes d'aquest país", ha proclamat Rivera. "L'adversari d'aquest país és el separatisme i el populisme, no es confongui d'enemic", ha etzibat a Sánchez.

El dirigent de Cs ha justificat així el seu vot en contra de la moció de censura. Però ha considerat igualment "liquidada" la legislatura. I ha reiterat que mantindrà "fins al darrer moment" la seva fórmula: que Rajoy -absent del ple durant tota la sessió de la tarda- dimiteixi i es pacti "la convocatòria d'eleccions a mig termini". Una proposta que ha allunyat al moment la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, en compareixença en una sala annexa del Congrés. "Seria estèril per a Espanya i per al PP", ha afirmat Cospedal, que ha avançat que Rajoy serà cap de l'oposició un cop es confirmi l'èxit de a moció, i que ha demanat que "no s'estengui el rumor" de la seva dimissió.

En la seva rèplica, Sànchez ha donat mostres d'haver identificar qui serà el seu principal adversari a partir d'ara, i ha estat extraordinàriament agressiu amb Rivera i amb el seu "discurs preparat, precuinat". L'ha acusat de "polaritzar la societat" i de causar "més desafecció", i de decantar-se sempre "cap a la dreta" en donar suport al PP -"no vaig veure cap perillós independentista a l'Assemblea de Madrid", ha dit, recordant el suport de Cs als populars al govern autonòmic madrileny-. Igualment, ha defensat el model socialista de "descentralització i Espanya plural" davant de la "homogenització" de Cs, i li ha recriminat que "viu bé a costa de la confrontació territorial".

Iglesias: "Avui per fi enviem a casa el PP"

Eufòric -i exigent- s'ha mostrat el líder de Podemos, Pablo Iglesias, que ha celebrat que finalment s'ha assolit "un dels nostres principals objectius polítics", expulsar el PP i "els corruptes" del Govern. Iglesias ha recordat que la seva formació fa molt de temps que reclama una "gran entesa" entre els partits progressistes d'abast estatal que "siguin capaces de dialogar amb les forces polítiques basques i catalanes". Inclosos els independentistes, als quals s'ha referit expressament.

"Espanya no és el PP i Cs, i el progressisme a Espanya no el representa només el PSOE", ha postil·lat. "Dialoguem tots", ha demanat, per arribar a "una Espanya on hi càpiga una nació que es diu Euskadi i una que es diu Catalunya". Estem disposats a fer-ho", ha exclamat.

En aquest sentit, Iglesias ha defensat el seu model d'una "Espanya plural, plurillingüe, diversa", que, segons ha explicat, s'ha demostrat "als ajuntaments del canvi". Especialment, a l'Ajuntament de Barcelona, que segons ha reivindicat, ha mantingut la representació institucional a Catalunya durant la vigència del 155.

A la vegada, Iglesias s'ha mostrat exigent amb Sánchez, tant en matèria territorial com social. Per una banda, li ha assenyalat que "no n'hi ha prou de dir 'bon dia' en català", i li ha demanat que escolti peticions de diàleg "com la d'ERC" de minuts abans. Per altra, li ha reclamat que no es limiti a "governar amb els pressupostos del PP", sinó que faci polítiques socials progressistes. I l'ha emplaçat a "guanyar junts les properes eleccions".

Els dards els ha reservat Iglesias per a Rajoy i Rivera. Al primer, quan s'ha escandalitzat perquè, en el moment de la seva intervenció, "l'escó del president del Govern l'ocupi una bossa" -Rajoy seguia absent, com durant tota la sessió de la tarda-. Al segon, quan li ha tirat en cara el seu "discurs joseantonià" en matèria territorial, "més propi d'un feixista que d'un demòcrata".