El primer ministre francès, Michel Barnier, ha estat destituït aquest dimecres després que la moció de censura impulsada pel Nou Front Popular -i que ha comptat amb el suport del partit de Marine Le Pen- tirés endavant. En una votació que s'ha saldat amb 331 vots en contra el líder de l'Executiu i 289 vots per mantenir-lo en el càrrec, progressistes i ultraconservadors han optat per tombar Barnier, qui va aprovar el pressupost per a l'any 2025 sense el suport parlamentari necessari a través de l'article 49.3 de la constitució. Amb la seva destitució, Barnier ocuparà el càrrec de forma interina fins que el president francès, Emmanuel Macron, designi un successor davant la impossibilitat de convocar noves eleccions fins a mitjans de 2025.

La crisi política en què es trobava França es va aguditzar a principis d'aquesta setmana, quan Barnier va decidir aprovar sense votació el pressupost de la Seguretat Social invocant l'article 49.3 de la constitució francesa. El cap de l'Executiu va justificar la seva decisió per esquivar el bloqueig constant de la formació de Le Pen -Reagrupament Nacional-, la qual considerava que no s'havien tingut en compte les seves demandes.

"Hem arribat al moment de la veritat i cadascú ha d'assumir les seves responsabilitats", va expressar Barnier davant l'Assemblea Nacional després del seu anunci. "Ara els toca a vostès, diputats, decidir si el nostre país es dota de textos financers responsables, essencials i útils per als nostres conciutadans, o si bé entrem en territori desconegut", va afegir, tot assenyalant que calia donar prioritat al "futur de la nació" per damunt els "interessos privats".

Moció del Nou Front Popular

L'Assemblea Nacional es preparava aquest dimecres per votar dues mocions de censura contra Barnier, una impulsada pel Nou Front Popular i que reuneix formacions d'esquerres com La França Insubmisa, els socialistes, els verds o els comunistes. La segona la tirava endavant Reagrupament Nacional, en un intent de Le Pen de capitalitzar la inestabilitat de l'executiu des de la ultradreta.

Si bé les dues mocions provenien de pols totalment oposats, Le Pen ja va deixar clar que donaria suport a la proposta del front d'esquerres per fer caure Barnier, ja que era la primera que es votava. Finalment ha estat aquesta la que ha fet caure el primer ministre francès.

L'inquilí de Matignon, doncs, no ha aconseguit convèncer la ultradreta per canviar el seu sentit de vot i mantenir-lo al poder. D'aquesta manera, Barnier es converteix en el primer ministre francès més efímer de la història -ha aguantat vora tres mesos al càrrec- i el segon que no aconsegueix superar una moció de censura. No obstant això, i a diferència del que va passar l'any 1962, no està previst que Macron torni a nomenar Barnier per capitanejar el seu Executiu (el 1962 el president Charles de Gaulle va tornar a nomenar Georges Pompidou després de caure).

Nou escenari

Amb la destitució de Barnier, Macron es veu obligat a designar un successor de forma temporal. Segons la constitució francesa, el president no pot convocar noves eleccions legislatives fins a mitjans de 2025.

Des de la premsa francesa apunten que el president francès estudia opcions com les de l'actual ministre de Defensa, Sébastian Lecornu; el ministre de l'Interior, Bruno Retailleau, o el president del Moviment Demòcrata centrista i de tradició cristiana, François Bayrou. No obstant això, tampoc es descarta l'opció d'un executiu liderat per una figura tecnòcrata.