L'explotació il·limitada i sense patró ètic de territoris del sud per abastir el desenvolupament tecnològic del nord és el que vol denunciar aquest any el Mobile Social Congress (MSC), que enguany celebra la quarta edició i que està organitzat per Setem Catalunya. Es farà els dies 26 i 27 de febrer al Pati Manning de Barcelona i vol ser "un espai de reflexió i debat sobre els impactes socials i ambientals de la indústria electrònica que resten silenciats al Mobile World Congress (MWC)". Presentacions d'informes sobre els impactes de la indústria tecnològica centrats en tot el cicle de subministrament es combinaran amb ponències de persones expertes i tallers formatius pels assistents.

L'objectiu és informar els ciutadans sobre l'impacte del consum, fomentar la compra responsable, ensenyar-los com poden reutilitzar els seus dispositius o formar-los en programari lliure per recuperar la sobirania de les seves dades. Però sobretot, l'objectiu de l'MSC és denunciar una realitat que sol quedar oculta sota la lògica del capitalisme. "La mateixa lògica privativa del capitalisme promou la privatització del coneixement, començant pel programari, i afavoreix un sector de les telecomunicacions controlat per part de molt poques multinacionals", exposa. 

Un model "depredador d'explotació laboral i dels recursos naturals"

Laia Fargas, coordinadora de l'MSC, assegura que en aquesta edició es vol donar una visió holística i analitzar la circularitat del cicle de la producció tecnològica. "És una indústria basada en un model depredador d'explotació laboral i dels recursos naturals". Per a Fargas, el gran repte consisteix a trencar les dinàmiques d'una arquitectura empresarial molt opaca: "Les cadenes tecnològiques de subministrament global han fet molt difícil que es pugui traçar l'origen dels minerals i les condicions laborals a les fàbriques". Les indústries són poc transparents i la rendició de comptes, gairebé inexistent.

També es vol contribuir a revertir les condicions de treball en el conjunt de la indústria tecnològica i pressionar les empreses. Malauradament, hi ha poques alternatives als models de producció, per tant s'ha d'incidir en la reivindicació de la sobirania tecnològica i intentar fomentar un consum més responsable en l'àmbit tecnològic. "Volem reivindicar la sobirania tecnològica i un model electrònic més just des de l'espai de trobada que suposa el MSC. Defensem l'accés a la tecnologia per a totes, però cal qüestionar el model de producció i els patrons de consum", sentencia Fargas.

Durant la primera jornada s'analitzaran les condicions de treball durant la manufactura de l'electrònica i la seva vinculació amb els suïcidis a fàbriques de la Xina, o els retrocessos en matèria de drets laborals en països d'Europa de l'Est. Experts ensenyaran a allargar la vida dels dispositius electrònics i oferiran una formació bàsica en programari lliure.

Serà durant aquest primer dia quan es presenti l'informe "Suïcidi i condicionals laborals a la indústria electrònica xina". Al gegant asiàtic, per fer complir els objectius de producció, s'incrementen cada cop més els ritmes i la intensitat de la feina i s'ignoren els símptomes de fatiga del personal utilitzant mètodes coercitius. Hi ha una relació directa entre l'increment del nombre de suïcidis i l'empitjorament de les condicions laborals a les fàbriques on es fabriquen components electrònics. L'estudi se centra en Foxconn, el principal proveïdor d'Apple.

El segon informe que es prestarà aquest dia, "Viure sota risc: el coure, les tecnologies de la informació i la comunicació i els drets humans a Xile", explica com l'extracció de coure, una porció crucial de l'economia xilena (Xile és actualment el major productor de coure al món, amb un 29% de les reserves mundials) té impactes molt negatius al medi ambient i a les comunitats locals.

La segona jornada de l'MSC se centrarà en el poder de la compra pública responsable i s'hi compartiran bones pràctiques. Serà un dia per parlar d'economia social i solidària, empreses i sector públic.

Coincidència amb el Mobile World Congress

Al mateix temps es fa el MWC, un dels esdeveniments més importants que acull la Fira de Barcelona i que l'any passat, segons dades de la GSMA, l'encarregada d'impulsar l'esdeveniment, va tenir un impacte econòmic d'uns 471 milions d'euros, aproximadament, tot i la caiguda de l'1% que va experimentar. El 2018, més de 170 delegacions internacionals i més de 7.700 consellers delegats van passar per la Fira.

Si bé el MSC no es vol posicionar com un anti MWC, sí que "pretén visibilitzar alguns aspectes relacionats amb la indústria tecnològica que queden silenciats al l'MWC". Vol donar a conèixer com les empeses del sector de les noves tecnologies són les responsables de greus vulneracions de drets laborals i humans, tant als països del Nord com als del Sud. Entre les vulneracions vinculades a la tecnologia que pateixen els països del Sud hi ha, per exemple, el que passa amb el coltan a la República Democràtica del Congo. Només el 3% de les mines que hi ha són oficials i més de 120 grups armats es disputen l'extracció il·legal del mineral. Segons L'UNICEF, més de 40.000 menors treballen a les mines en condicions d'esclavitud.

Un altre exempe el trobem a Myanmar, al conflicte a Kachin, una zona del nord del país rica en or, coure i zinc, s'allarga des del 1962. És la guerra més llarga del món. La pugna pel control dels minerals de la regió fa que hi hagi més de 200.000 desplaçats interns que malviuen en camps habilitats per l'ACNUR. Aquests minerals també s'utilitzen per fabricar la tecnologia que arriba als països del nord.