Mitjans públicsUn espai de comunicació en català o la reciprocitat, per ara, impossible

Durant cinc anys, el País Valencià es va convertir en l'única regió d'Europa amb llengua pròpia sense mitjans públics de comunicació. El dramàtic tancament de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), executat pel govern autonòmic del PP el 2013, no només va suposar una apagada del dret col·lectiu a una informació de proximitat sinó que, a més, va fondre a negre una eina cabdal per al foment de la llengua pròpia i la creació d'identitat. Per acabar d’adobar-ho, dos anys abans el PP ja havia forçat el tancament de TV3 després de 26 anys d'emissions en territori valencià i el 2014 es va completar la desconnexió amb el tall dels senyals de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. Era l'escenari somiat per aquells que sempre han volgut amputar la llengua pròpia i portar-la a l’emmudiment.

La posada en marxa d'À Punt Mèdia fa poc més d'un any ha curat en part aquella anomalia; tanmateix, les entitats cíviques porten temps recordant als dirigents polítics els seus compromisos de materialitzar un espai comunicatiu comú català a través de l'intercanvi de tots els senyals entre els diferents territoris del domini lingüístic. Una reivindicació, la de la reciprocitat plena, que ve de lluny i que recentment està sent reimpulsada per la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) a través d'una campanya que marcarà reunions amb les corporacions públiques audiovisuals de les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya amb la finalitat de concretar un calendari d'aplicació dels objectius.

Aquest nou Manifest que estan rubricant diverses personalitats del món periodístic i cultural arriba unes setmanes després que el Govern espanyol aprovara el “Pla Tècnic Nacional” de la TDT que reordena l'espai radioelèctric amb la lupa posada sobre l'arribada de la tecnologia 5G. El decret, segons denuncia la FOLC, consolida la pèrdua del segon múltiplex que es va suprimir el 2014 en diverses comunitats autònomes coincidint aleshores amb el procés d'alliberament del primer dividend digital.

El Govern espanyol defuig així les al·legacions que la FOLC va presentar el març d'aquest any en les quals posava de manifest que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) reconeixia que hi havia canals disponibles i que, per tant, no hi havia excusa per no fer efectiva la reciprocitat televisiva entre TV3, IB3 i À Punt. Tot i que l'executiu de Sánchez, com el de Rajoy, s'escuda en raons tècniques, l'entitat per la llengua subratlla que hi ha espai suficient i opcions legals. I que aquest dret s'empara en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, signada i ratificada per l'Estat espanyol.

Cal recordar que, durant l'última dècada, la reciprocitat ha estat àmpliament reclamada a través de multitud d'iniciatives socials. El 2009, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va encapçalar una iniciativa legislativa popular (ILP), "Televisió sense fronteres", a la qual es van adherir 650.000 persones i que, finalment, va topar amb el veto de la Mesa del Congrés el 2010. Entre 2015 i 2017, la xarxa d'entitats Enllaçats per la Llengua va convocar a la ciutadania a diverses mobilitzacions sota el lema "Una llengua amb senyal". També la Plataforma per la Llengua va aconseguir l'any passat 50.000 signatures per denunciar a Europa la "restricció injustificada" dels mitjans audiovisuals en català entre els territoris d'aquest àmbit lingüístic.

Actualment, la reciprocitat televisiva només existeix a Balears i Catalunya per als senyals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i d'IB3, si bé amb bastants limitacions tècniques que enlletgeixen l'experiència televisiva. Tant entre els governs català i balear com entre els governs català i valencià s'han signat i ratificat acords institucionals a favor d'assegurar la reciprocitat. Tot semblava indicar que el naixement d'À Punt faria efectiva la tan anhelada recepció mútua però la denegació del segon múltiplex i una voluntat política que queda en suspens —especialment al País Valencià, on l'opció de llogar un múltiplex estadístic no convenç al govern— han ajornat, sense data fins al moment, l'opció de trobar-se al comandament els senyals dels mitjans dels territoris veïns.

Fa uns dies, la coalició Compromís, a través de la seua diputada a les Corts, Nathalie Torres, presentava una proposta perquè el Consell inste el Govern espanyol a prendre les mesures necessàries per fer efectiva la reciprocitat de totes les cadenes de televisió públiques autonòmiques en el conjunt de l'Estat. Entre els arguments, destacaven que seria de gran utilitat per millorar la cohesió interterritorial i per protegir el pluralisme cultural i lingüístic de l'Estat.

La maniobra ha estat criticada per algunes veus perquè comporta camuflar i desdibuixar la reivindicació originària en una causa major que, encara que constructiva, es percep com complexa. Els moviments socials demanen, siga com siga, que es complisquen les promeses electorals per part d'aquells representants polítics del Botànic que en el seu dia es van manifestar públicament contra el cessament de les emissions de TV3. I demanen que la no concessió del segon múltiplex no servisca com a pretext per llançar balons fora, ja que els experts han exposat alternatives tècniques assumibles.

Incipient producció comuna

Però més enllà de l'estricta reciprocitat, les organitzacions per la llengua posen l'accent en que la consolidació d'un espai comunicatiu passa també per la col·laboració conjunta i l'optimització de projectes. En aquest sentit, cal recordar que al juny d'enguany es va estrenar la primera coproducció comuna entre À Punt, TV3 i IB3: Favorits, un programa de curiositats que posa el focus en el món dels continguts digitals i que estableix un precedent per a futurs projectes. En l'àmbit del telefilm, en què ja s'havien produït col·laboracions anteriors amb l'extinta Canal 9, s'ha anunciat que TV3 i À Punt coproduiran la pel·lícula La mort d'en Guillem, que exhibirà en pantalla la història de l'assassinat de Guillem Agulló, el jove burjassoter militant de Maulets que va perdre la vida a mans de l'extrema dreta el 1993. També s'espera l'estrena de la minisèrie La fossa, amb TV3 i À Punt de la mà.

Les entitats també demanen a les corporacions audiovisuals que s'oferisquen els seus continguts en totes les plataformes de difusió televisiva en línia per facilitar la reciprocitat en les pantalles digitals i les televisions connectades. De fet, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears ja han posat en marxa, des de novembre de 2018, Bon Dia TV, una plataforma digital de continguts audiovisuals que no compta fins ara amb la presència d'À Punt.