L'infectòleg Oriol Mitjà ha carregat contra la gestió del Govern de la pandèmia, i en particular contra ERC, la conselleria de Salut que lidera la republicana Alba Vergès i el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès. En declaracions a Catalunya Ràdio, Mitjà ha explicat que durant l'abril el llavors president Quim Torra el va convocar per oferir-li un càrrec "amb rang de conseller", concretament el de comissionat del Govern -un càrrec que permet assistir a reunions del Consell Executiu sense vot i disposa d'àmplia autonomia en la seva actuació-, per tal de dirigir la resposta contra la pandèmia. Quan Mitjà va demanar el "màxim suport a totes les forces polítiques per actuar políticament neutre", l'infectòleg ha assegurat que Aragonès va "declinar atorgar l'ajuda", ja que considerava que la competència ja estava en mans del Departament de Salut.

"En aquell moment de la crisi, no es va saber arribar a acords per desbloquejar la creació del comissionat". Mitjà ha assegurat que havia acceptat el càrrec amb la condició que tingués competències "limitades en el temps", però que com Aragonès no li va garantir la neutralitat política que desitjava, el va rebutjar. El doctor explica que es va comprometre a escriure el pla d'actuació conjuntament amb altres experts, però que finalment ha vist com les recomanacions dictades no s'han executat: "Demanàvem desenvolupar eines de traçabilitat, però al departament de Salut no li agradaven les eines", ha dit en referència a l'app que havia de funcionar mitjançant Bluetooth per detectar automàticament contactes de positius. Mitjà ha assegurat que van blindar la seguretat de l'aplicació, tot i que el Govern la va declinar per les suspicàcies sobre el control de les dades: "Aquestes eines estan regulades per la Comissió Europea, però a Catalunya no l'hem posat en marxa", ha criticat.

De fet, l'epidemiòleg també ha carregat contra l'expresident Quim Torra, de qui li ha recriminat que no es plantés davant de Vergés quan Salut va aturar plans contra la Covid que considera que calia implementar. Ha afirmat que Catalunya és el tercer país del món amb més morts per cada milió d'habitants després del Perú i Bèlgica, amb 780 defuncions per cada milió de ciutadans, mentre la mitjana europea és de 350: "La probabilitat de morir a Catalunya és més elevada, i això s'atribueix a la gestió que s'ha fet d'aquesta pandèmia", ha etzibat. En concret, ha especificat que no s'han aplicat suficientment les estratègies de control epidemiològiques basades en el consens científic internacional de "testar, traçar i aïllar", sigui amb l'aplicació mòbil o amb el testeig massiu amb els tests d'antígens, que ja estaven disponibles l'abril segons l'infectòleg i que encara no s'han implementat: "A l'abril teníem els tests que venien de la Xina amb un 85% de la fiabilitat. Ara, l'estudi de fiabilitat indica que poden detectar persones molt contagioses malgrat ser asimptomàtiques amb una fiabilitat del 100%". Tot i això, el doctor assegura que no s'ha fet cap comada a les dues principals farmacèutiques que els distribueixen.

A més, Mitjà ha assegurat que moltes de les mesures contra la pandèmia han estat marcades per la "partitocràcia" i han sofert un excés de "burocràcia" que les ha alentit perillosament. A tall d'exemple, el doctor s'ha remuntat a finals de març, quan la mortalitat de les persones grans era de 100 avis cada dia. L'infectòleg ha explicat que es va decidir fer un testeig a les residències, però que la mesura no es va poder implementar fins 14 dies més tard perquè els escovillons disponibles al mercat no eren els desitjats per al Govern, tot i ser igualment útils: "100 avis morts per 14 dies de retard no és un endarreriment justificable".

Sobre la polèmica generada després de l'editorial de la periodista Laura Rosel, conductora d'Els Matins de Catalunya Ràdio, que va criticar Mitjà per les seves continuades crítiques a la gestió del Govern, el doctor s'ha defensat assegurant que les seves pressions van encaminades a fer que es posin les millors eines de gestió de la pandèmia a disposició: "Potser hi ha qui es pensa que he sortit com un bolet, però tinc una trajectòria. Als països pobres m'he enfrontat contra grans extractores de petroli i farmacèutiques, i m'he presentat a les Nacions Unides i a l'OMS per exigir que es fes justícia i això sempre ho faré fora de l'àmbit polític. No sóc simpatitzant de cap partit perquè sóc molt crític amb el conflicte entre partits".

Aragonès no desmenteix les acusacions

Després de les dures declaracions de Mitjà, Aragonès ha assegurat en unes breus declaracions que "s'ha comptat amb l'opinió de Mitjà" i que "se seguirà treballant amb ell i amb la resta d'experts", però no ha desmentit ni contestat cap de les acusacions de l'infectòleg. El vicepresident ha justificat la falta de respostes al fet que està "centrat en la segona onada" i ha afegit que valorarà "la professionalitat de tots els experts del país" amb els quals "evidentment" volen seguir comptant.