La missió de l'Eurocambra sobre el cas Pegasus marxa "decebuda" per no veure's amb ministres, però descarta un "boicot"

El president del comitè de l'Eurocambra que investiga l'ús de programaris com Pegasus a la UE ha assegurat aquest dimarts que no ha vist un "gran desig de boicot" per part del govern espanyol a la missió a Madrid sobre l'espionatge, com denúncia l'independentisme. Durant la roda de premsa final de la visita, Jeroen Lenars ha lamentat que la delegació no s'hagi reunit amb els ministres del govern espanyol responsables de carteres relacionades amb els programaris espia i tampoc amb ministres que han estat espiats.

Malgrat això, ha admès que el moment era "complicat" per la moció de censura de Vox contra Pedro Sánchez que se celebra aquest dimarts. El president del comitè ha subratllat que reunir-se amb el secretari d'estat d'Afers Europeus, Pascual Navarro, era "millor que res".

"Hauríem preferit trobar-nos amb altres membres del govern responsables de qüestions relacionades amb els programaris espia i amb els qui han estat víctimes d'espionatge per part de tercers països. Estem decebuts de no haver-nos trobat amb més autoritats, però entenem les circumstàncies", ha argumentat Lenaers. El responsable també ha agraït la "cooperació constructiva" de les persones amb què s'han reunit.

El president del comitè de l'Eurocambra ha apuntat que les agendes es tanquen habitualment amb poc marge abans del viatge, descartant el boicot, afegint que en la missió "no hi ha hagut més dificultats que en qualsevol altra". "No crec que el president del govern s'hagi organitzat una moció de censura contra ell mateix", ha dit.

En aquest sentit, pel que fa a la reunió que la delegació d'eurodiputats tenia prevista amb la comissió de Defensa del Congrés i que finalment no s'ha produït, Lenaers també ha considerat que, a causa de la moció de censura, era "difícil la reunió que la delegació d'eurodiputats tenia prevista amb la comissió de Defensa del Congrés. La pausa prevista en el debat s'ha "retardat significativament", el que ha impedit la trobada.

Sobre la taula hi ha ara la possibilitat de fer una reunió telemàtica en el futur amb els membres de la comissió. "Hi havia la voluntat de reunir-se, però les circumstàncies eren excepcionals. És una pena, però hi havia la voluntat", ha afirmat.

Investigar l'espionatge a fons

Com a conclusió, el responsable ha demanat investigar "a fons" l'espionatge a l'Estat. Ha celebrat els plans per millorar la transparència dels serveis d'intel·ligència i el marc legal del CNI, però ha demanat fer-ho ràpid i en aquesta legislatura.

El president considera que no es dona resposta a les víctimes i que aquestes no poden accedir a recursos legals. Considera que "Espanya té una justícia independent i amb salvaguardes", però cal "implementar normes o estructures per prevenir abusos".

La ponent, més crítica

La ponent del comitè, Sophie In't Veld, ha demanat "claredat" i "fer justícia" sobre l'espionatge. La liberal ha lamentat tenir "poca informació oficial" sobre els casos i ha avisat que les víctimes es troben en un "cercle viciós". I és que la justícia els demana proves de l'espionatge per continuar els processos i aquestes només les tenen els estats, que no volen donar-les, segons ha considerat.

In't Veld també ha estat més crítica que Lenaers pel que fa a l'actitud del govern espanyol. La ponent ha recordat que els executius han tingut un any per donar al comitè la informació que han demanat.