Mohamed Said Badaoui fa 30 anys que viu a Catalunya, des que era un nen. A Reus, la seva ciutat, està implicat en la lluita per l'habitatge i el moviment antiracista. També va fundar-hi l'Associació per la defensa dels drets de la comunitat musulmana (Adedcom). Badaoui, però, ara veu com la vida i l’activisme que ha construït a Catalunya penja d'un fil després de rebre una ordre d'expulsió de l'Estat.

El motiu, segons la Policia Nacional, és que està "radicalitzat" i suposa un perill per la seguretat nacional. Però tant ell i els col·lectius i institucions que li fan costat denuncien que és un cas d'islamofòbia institucional i un càstig per lluitar pels drets de la comunitat musulmana i de la societat en general. "El meu activisme els molesta, soc una persona que ha reivindicat drets, que ha exigit que es compleixi la llei amb la comunitat musulmana", afirma en una trucada amb Públic.

L'inici de tot plegat es remunta a un parell d'anys enrere, quan Badaoui va demanar la nacionalitat espanyola. El juny del 2022 li van notificar que li era denegada, també sota el mateix motiu, estar "radicalitzat". Ell va contactar amb un advocat i van presentar un recurs, que va ser acceptat, en què demanaven proves i més justificació el motiu de la denegació.

El jutge ho va acceptar a tràmit i ho va reclamar, però les proves mai van arribar, i enlloc d'això, Badaoui va ser notificat d’una ordre d'expulsió poques setmanes més tard. Es tracta d'un procés administratiu contemplat per la Llei d'Estrangeria per les persones que suposin un perill per la seguretat nacional.

"Diuen que soc una persona radicalitzada, molt activa a les xarxes socials, que tinc molts contactes i pretensions polítiques, que m’he ingerit a la política estatal… Es basen en publicacions que he fet, traient coses de context i posant a la meva boca coses que no he dit", denuncia Badaoui. "És un relat construït amb molta maldat, per fer mal", lamenta l’activista.

Badaoui sempre ha tingut els papers en regla, té permís de residència des dels 10 anys i el d’ara el tenia vigent fins el 2024. Es pregunta per què, si realment és un perill per la seguretat nacional a ulls de l’Estat, no l'havien començat a perseguir abans. Ara ha presentat unes segones al·legacions a l'ordre i està esperant. "O es firma la meva expulsió o es paralitza. No podem començar un procés judicial, perquè és un tràmit administratiu", critica. 

Aquest dilluns es va fer públic un comunicat recolzat per més de 1.200 entitats en què denuncien que l’expulsió "busca castigar a les persones que lluiten pels seus drets". Algunes de les organitzacions signants són SOS Racisme, Irídia, Intermón Oxfam, Médicos del Mundo, el CIEMEN, Stop als Fenòmens Islamòfobs a Catalunya (SAFI) i Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR).

També compta amb el suport de la CUP, ERC i En Comú de diferents municipis, així com diputades com Basha Changue, Najat Driouech, Eulàlia Reguant i Maria Dantas. També ha rebut el suport de l'ajuntament de Reus, d'acadèmics catalans i de figures internacionals.

Badaoui sosté que el seu no és un cas únic. Hi ha un altre home a Vilanova i la Geltrú que també va recórrer la denegació de la nacionalitat, i ara es troba en la mateixa situació que ell. D'entrada, però, hi ha molta gent que no recorre la decisió i llavors no s'arrisquen a rebre l'ordre d’expulsió. "A totes les persones que ens han denegat la nacionalitat al·leguen que estem radicalitzades o que no ens hem integrat. Si reclames, et volen expulsar, perquè no tenen cap justificació per denegar-te la nacionalitat", defensa l'activista.

Badaoui agraeix l'acompanyament i reconeix que estan sent dies "molt durs" per ell i la seva família. Apunta que Adedcom, l'organització que va fundar, té "molt potencial" i agrupa gent molt qualificada que lluita per evitar la vulneració dels drets de la comunitat musulmana: "Anàvem pel bon camí i crec que una de les coses que volen és frenar que l’entitat pugui progressar", critica. "No tenim cap dubte que es tracta d’un avís per la resta", conclou.