Més de la meitat de les periodistes ha patit assetjament sexual en l'exercici periodístic

Més de la meitat de les periodistes ha patit assetjament sexual (54%) i per raó de gènere (55%) en la seva trajectòria treballant en mitjans de comunicació. Aquesta és una de les dades de l'informe Violències masclistes contra periodistes, publicat aquest dimecres per Mèdia.cat, l'Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils. 

L'informe també indica que en cas d'haver patit assetjament, la majoria ho han compartit al seu entorn de confiança, però la gran majoria (més del 95% de les dones) no han recorregut a la comissió o persona encarregada del protocol d'assetjament del mitjà en què treballa. La mostra la conformen 136 dones periodistes, que han respost un qüestionari amb una seixantena de preguntes, sobre masclismes subtils, discriminacions i assetjament.

El treball ha estat elaborat per la periodista Meritxell Rigol, coordinadora de l'Observatori de les Violències Masclistes de Mèdia.cat, i és la primera investigació en àmbit català sobre la incidència de les violències masclistes en l'exercici periodístic. En roda de premsa, Rigol ha explicat que la majoria dels casos s'han produït en els darrers cinc anys.

En una roda de premsa al Col·legi de Periodistes, han detallat que els resultats de la mostra apunten a violències masclistes amb expressions múltiples, de diversa intensitat i viscudes en contextos diferents vinculats a l’exercici professional. Les respostes de la mostra alerten, han explicat, d’un entorn en què predomina un alt grau d’acceptació i minimització del masclisme. S’assenyala que evidencien "la insuficiència" de les eines de prevenció de les violències masclistes i "qüestiona l’efectivitat dels mecanismes previstos per abordar l’assetjament sexual i per raó de gènere que pateixen les professionals al sector".

Preguntades sobre els obstacles que les han frenat a l’hora de presentar una queixa o denúncia davant d’una situació d’assetjament sexual o per raó de gènere, el fre més freqüent de les periodistes ha estat la normalització de les violències masclistes (67,1%), la sensació d’impunitat de la persona que ha agredit (57,5%) o patir qüestionament o manca de credibilitat (54,8%).

Autocensurar-se

Pel que fa a les conseqüències de l’assetjament, l’impacte professional més freqüent en les dones que han viscut situacions d’assetjament en l’entorn periodístic és autocensurar-se: reconeixen haver-ho fet més de sis de cada deu de les enquestades que n’han patit (63,2%). 

Les dones periodistes s’enfronten a l’ús d’humor masclista, la condescendència i la infantilització i reben comentaris o bromes sexuals

Per altra banda, un 41,9% de les periodistes de la mostra afirmen no saber si hi ha protocols o mecanismes preventius de les violències masclistes als mitjans per als quals treballen i un 22,8%, directament, afirmen que no n’hi ha.

L’informe també apunta que és habitual que en el dia a dia professional, les dones periodistes s’enfronten a l’ús d’humor masclista (79,5%), la condescendència i la infantilització (75,7%) i rebre comentaris o bromes sexuals (64,9%). A més, un alt percentatge de les dones periodistes que han respost el qüestionari (80%) percep obstacles d’accés, permanència i promoció dins del sector.

Cinc casos de xantatge

Rigol ha explicat també que "hi ha cinc casos de xantatge de peticions sexuals a canvi de millores en les condicions laborals i un cas d'amenaça de caràcter sexual". Per la seva part, Arnau Lleonart, del Grup Barnils, ha fet referència a les denúncies per agressió sexual que van presentar dues periodistes d’El Principal contra Saül Gordillo van permetre “posar el focus en l’assetjament masclista i sexual que passa dins de les redaccions i ara amb dades a la mà i aquest estudi es constata que no era un cas aïllat”.