BARCELONA.- Bona part de les llars de l'Estat espanyol, que estan acollides a l'anomenat preu voluntari del petit consumidor (PVPC), veuran com el rebut de la llum d'aquest gener s'haurà encarit un 26% si es compara amb el de fa just un any. El mes que culmina aquest dimarts ha estat marcat, entre d'altres coses, per uns preus històricament elevats de l'electricitat, conseqüència de diversos factors, com un fred intens que combinat amb l'elevada demanda energètica francesa -arran de l'aturada temporal del seu parc nuclear- ha disparat la demanda i, de retruc, els preus. Ara bé, parlem d'un problema conjuntural o d'una qüestió estructural?

Les dades constaten que l'encariment de l'electricitat a l'Estat espanyol no és un fet puntual. Segons l'Eurostat, l'oficina estadística de la Unió Europea (UE), el preu de la llum de les llars ha crescut un 54,4% des de 2005 al conjunt del club comunitari. Durant el mateix període, en canvi, a l'Estat espanyol s'ha duplicat. Per tant, no és agosarat pensar que hi ha alguna disfunció al sistema elèctric espanyol que genera aquests increments de preu molt per damunt de la mitjana europea. Per abordar la qüestió ens reunim amb Pep Puig, doctor en Enginyeria Industrial per la UPC i gran expert en qüestions energètiques i ambientals.

La primera a qüestió a resoldre és aclarir com es fixa el preu de la llum. El cost, pels clients, és únic però això no vol dir que el cost de generació de totes les energies sigui el mateix. El mercat elèctric espanyol és marginalista, és a dir, és l'última energia que entra al sistema -a través de la subhasta- la que fixa el preu. Les primeres a entrar-hi són les que no aturen la producció, com les nuclears o les renovables, mentre que les darreres a entrar són aquelles que depenen de combustibles fòssils, com les centrals de cicle combinat. El fenomen s'accentua en moments d'ascens de la demanda, quan normalment també es dispara el preu dels combustibles -com ha passat aquest hivern- que fan funcionar aquests centrals, ja sigui carbó, derivats del petroli o gas natural liquat. Què suposa això? Que el preu que es fixa -actualment hora a hora- està molt per sobre del cost de generació que tenen energies com la nuclear o les hidràuliques -amb infraestructures totalment amortitzades i que no han incorporat els costos ambientals i socials que tenen- i també per damunt de les renovables.

Dit d'una altra manera, si el sistema elèctric necessita energia de les centrals del cicle combinat i el preu del gas és car -sovint també per qüestions especulatives-, això genera de retruc enormes beneficis a les companyies propietàries de les nuclears o les hidràuliques, que han produït aquesta electricitat a un cost molt més baix. I qui són? Fonamentalment les tres grans elèctriques estatals -convertides alhora en companyies transnacionals-: Gas Natural Fenosa, Endesa i Iberdrola. O, com s'ha popularitzat els darrers anys, les grans exponents de l'oligopoli elèctric.

Per fer-nos una idea, el cost de generació dels nuclears se situa per sota dels 20 Mwh i normalment el preu que reben pot ser d'uns 50 o 60 Mwh, però durant el gener algunes hores s'han superat els 100. Factors externs, com per exemple una major demanda francesa -en aquest episodi per l'aturada temporal d'una part de les nuclears- dispara la demanda i, per tant, facilita l'entrada al sistema de les energies cares. Pep Puig recalca que «això és una demanda que no fem nosaltres, els consumidors, sinó que es genera perquè algú ha decidit exportar-la». Tant la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) com l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) qüestionen aquest sistema de fixació de preus.

Torres d'alta tensió elèctrica. Europa Press.

"Cal reestructurar el mercat"

"Un mercat així funcionaria si hi ha haguessin molts ofertants diferents, però el problema és que més del 80% de la generació [en el cas de les tèrmiques i les nuclears, també les de cicle combinat] està en mans de les empresa d'UNESA [el lobby elèctric, controlat per les tres gegants del sector] i aquests actors tenen la capacitat de manipular el mercat per fer-hi entrar les centrals més cares», apunta Pep Puig. Pel també històric activista ecologista -amb més de quatre dècades de trajectòria en aquest àmbit-, «caldria que hi haguessin molts actors no dominants, el contrari del que passa ara» i afegeix que «no té sentit vincular [a l'hora de fixar preus] les centrals que depenen d'un combustible amb les que no [les renovables]».

«Cal reestructurar el mercat», conclou Puig, que també incideix que actualment «els particulars subvencionen la gran indústria consumidora, que té unes tarifes més econòmiques que les domèstiques». L'actual model data de 1997, quan teòricament es va liberalitzar el mercat elèctric, però la realitat és que conviuen un mercat regulat i un mercat lliure i les grans elèctriques -que bàsicament eren els antics monopolis territorials privats- treballen alhora en ambdós. «Tenim un model que afavoreix les grans empreses i quan es va intentar que fos una mica més democràtic -amb el boom de les renovables i la possibilitat de l'autoconsum- van aixecar el dit i van dir prou», opina Pep Puig.

L'"atracament" del dèficit de tarifa

Tot i que fa un parell de setmanes el president d'UNESA, Eduardo Montes, va defensar la «transparència» del mercat, Pep Puig titlla l'actual model d'«opac». Un exemple paradigmàtic és el que inclou el rebut de la llum. Menys d'una tercera part és el cost de l'electricitat, que es reparteix entre el consum i la potència que es té contractada -i de la que sempre es paga el mateix, amb independència del consum. Al rebut també s'hi ha d'afegir el lloguer del comptador, els peatges d'accés, transport i distribució de l'electricitat -que actualment fixa el govern espanyol-, les primes a les renovables, la cogeneració i als residus; la reserva de capacitat -que és la remuneració de les centrals de cicle combinat perquè puguin activar-se quan faci falta, un exemple de la sobrecapacitat del sistema que es paga; o la interrompibiltat, un pagament a grans indústries consumidores que poden patir talls perquè el subministrament a les llars no s'aturi. Bona part d'aquests costos vénen regulats per l'Estat. Cada cop més actors, com l'OCU o grups ecologistes, reclamen una auditoria del sector elèctric que permeti posar tots els costos damunt la taula,

Un capítol a part mereix el dèficit de tarifa, que actualment se situa en un deute de 27.000 milions que els consumidors van pagant mes a mes a les elèctriques. Per a Pep Puig, el dèficit de tarifa és un «atracament a la ciutadania», perquè bàsicament és la «diferència entre els costos que el govern reconeix a l'oligopoli i el que realment es paga», però no pas la diferència entre el que es paga i el cost real de generar l'electricitat.

Comptadors de llum 'intel·ligents'. REUTERS

Hi ha alternatives?

Amb aquest panorama què es pot fer? Segons Pep Puig, per part dels consumidors ara mateix «el que es pot fer és resistir i l'eina més efectiva és deixar de ser clients de les grans elèctriques». «Avui en dia es pot fer perquè hi ha moltes comercialitzadores i si hi hagués una gran proporció de gent que en fotés el camp, segurament tindríem més capacitat de pressió». Una de les comercialitzadores relativament recents més conegudes és la cooperativa Som Energia, que ja acumula més de 31.000 socis i 44.382 contractes.

A partir d'aquí a nivell més estructural, veu bàsic que es «canviïn les regles del joc» i es vagi cap a un mercat «més transparent i amb més poder dels usuaris», que es «reconeguin les comunitats d'energia [que podrien generar la seva pròpia electricitat i proveir-se'n]», i que es torni a afavorir el desenvolupament de les energies renovables «perquè tothom hi pugui tenir accés». A banda, advoca per evitar que, com passa ara, hi hagi companyies, com Endesa, que participin en la generació, distribució i comercialització d'electricitat i opina que la gestió de les xarxes la fes «un organisme que no tingués res a veure amb la comercialització ni amb la generació». «Ara els grans actors ho gestionen tot i actuen al mercar regularitzat i al liberalitzat».

«La batalla en el fons és de qui serà el sistema elèctric del segle XXI. Serà dels de sempre o una bona part serà dels ciutadans? És una qüestió de sobirania. A països com Dinamarca o Alemanya, centenars de milers o milions de persones intervenen al mercat com a propietaris de panells solars o molins de vens o quan hi intervé molta gent es comença a democratitzar i fer-se més transparent», explica Puig. Com a conclusió afegeix que «el més important és fer entendre que hem de començar a fer néixer un sistema energètic democràtic, que la gent normal i corrent tregui profit de l'energia que gasta a casa seva i això vol dir convertir-se en actor, de forma individual o col·lectiva». No sembla que el govern espanyol avanci cap aquí. De fet, el el ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, només ha proposat incidir en el mercat del gas -i augmentar-ne l'oferta- per reduir el preu de l'electricitat. Rajoy, per la seva part, va limitar-se a comentar que arribaria la pluja i això faria baixar el preu del rebut de la llum dels nivells de rècord.