“Més del 53% dels municipis catalans tenen vinya i tothom té una DO a prop per poder conèixer”
Parlem amb Joan Gené, el nou director general de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI)
C.F.
Periodista
Barcelona-
Joan Gené (Vilabella, 1959) és des del mes d’octubre el nou director general de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), una institució amb més de quaranta anys d’història que és la consideració de Centre Públic d'Investigació al servei de l'activitat productiva vitícola i enològica nacional i té capacitat plena en matèria vitivinícola. En aquesta entrevista, ens explica que a Catalunya, el vi és cultura. Hi ha més de 56.000 hectàrees de vinya, que representen el 5,9% del tot el territori de l’Estat. Això és possible, i se sosté, gràcies a 8.500 viticultors i 750 cellers. La majoria es concentren a les províncies de Barcelona i Tarragona, però cada vegada més es desenvolupen grans projectes a les comarques de Girona i Lleida. L’any 2023 es embotellar 82 milions ampolles de vi tranquil i 252 de Cava. Tot plegat, distribuït en dotze DO que constitueixen algunes de les postals més icòniques del nostre paisatge. Catalunya també és líder en el nombre d'embotelladores de producció ecològica. Totes aquestes dades, reflecteixen el talent català, que es canalitza en una àmplia oferta formativa: formació professional de grau mitjà i superior, i la formació universitària.
Quin és el seu vincle amb el sector vitivinícola?
A casa, a Vilavella, tenim vinyes de macabeu i xarel·lo vermell que portavem a vinificar a la cooperativa. Els últims deu anys he estat director-gerent del Consorci d’Inspecció i Control de cellers amb denominació d’origen de Catalunya. I actualment, i des de fa dos mesos, soc el director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).
Quan sopa fora, té clar quin vi demanarà o és dels que repassa la carta?
M’agrada tastar-ho tot, no sempre trio el mateix vi i tampoc segueixo la màxima de vi negre per la carn i vi blanc per al peix. Defenso el vi negre per als segons plats. Puc obrir un negre per un peix greixós i un blanc contundent per la carn. Del que es tracta és de gaudir.
Com s’explica que el vi estigui tan present a les cançons i a les històries populars i a la tradició gastronòmica catalana?
A Catalunya es conrea vinya i es fa vi des de fa més de 2.700 anys d’història. S’han trobat llavors carbonitzades de vitis vinifera al jaciment de La Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès, que així ho demostren. Per tant, la cultura del vi a Catalunya es remunta als fenicis, és una cultura mil·lenària.
Amb els anys, l’oferta de vins catalans s’ha diversificat. Quines tipologies i D.O. podem trobar actualment?
A Catalunya tenim 12 Denominacions d’Origen, 11 de catalanes i la DO CAVA que s’estén també per altres territoris de la península ibèrica. A l’INCAVI defensem que elaborar vi a l’empara d’una denominació d’origen és garantia d’origen i qualitat, el reflex d’una tradició històrica catalana i europea que volem mostrar al món. Quan compres vi amb DO ajudes al fet que la gent pugui viure del territori. Els viticultors fan també la tasca d’endreçar el territori, no ho oblidem. Sense ells, seríem un bosc o un desert.
Ens podria explicar les principals peculiaritats, de cada una d’elles?
La DOQ Priorat és una de les dues DO d’Espanya que és qualificada. Té més de 2.000 hectàrees i 115 cellers. Hi predominen els vins profunds i “minerals” de garnatxa i carinyena. La DO Tarragona destaca pel seu llegat mil·lenari i el port comercial i per la varietat macabeu i l’elaboració de vins rancis. Té 3.400 ha i 42 cellers. La DO Alella és una DO periurbana, la més petita tot i estendre’s per 31 municipis de 3 comarques. Compta amb 7 cellers repartits en 200 ha. Tenen una varietat insígnia, la pansa blanca. La regió de més producció de vi de Catalunya es troba a la DO Penedès – 1960, que és el bressol de la vitivinicultura amb 2.500 hectàrees i 150 cellers que destaquen per la seva aposta per la viticultura ecològica. La seva varietat estrella és la xarel·lo.
I al nord de Catalunya hi trobem la DO Empordà.
Sí, creada el 1975 i que compta amb 1.850 hectàrees i 46 cellers. L’Empordà, a banda de ser una DO tocada per la tramuntana, és terra de garnatxes -allà en diuen lledoner- i carinyenes. A més, s’hi ha recuperat una varietat autòctona: la carinyena blanca.
I si baixem cap al sud…
La DO Terra Alta es va crear el 1982 i, després de la DO Catalunya, és la denominació més extensa amb 5.870 ha i 62 cellers. Compta amb una tercera part de les plantacions de garnatxa blanca del món. Un any després va néixer la DO Costers del Segre (1983) amb 4.000 hectàrees i 36 cellers que destaca per ser la DO de les terres de Lleida, marcada pel riu Segre. La garnatxa, les varietats internacionals i els vins de muntanya són alguns dels seus trets característics. La DO Conca de Barberà es va fundar el 1985 i actualment té 2.721 ha i 28 cellers. Destaca per tenir una varietat pròpia: la trepat, i pel seu patrimoni cooperatiu format per les anomenades catedrals del vi. Deu anys després va néixer, la DO Pla de Bages (1995) que és hereva de la que va ser la zona amb més vinya de Catalunya, 27.700 hectàrees quan es parlava de la febre d’or de la vinya al Bages.
Ara ja no és així?
Actualment té 500 hectàrees i 17 cellers però el seu passat vitivinícola queda ben palés en les barraques, murs i tines de pedra seca, les premses medievals i el Monestir de Sant Benet. La DO Catalunya, del 1999, s’estén per 39.761 ha i compta amb 202 cellers que elaboren vins d’avantguarda de qualitat. Per últim, la DO Montsant, fundada el 2001, que té una superfície de 1.775 hectàrees i 53 cellers. Aquesta denominació es caracteritza per haver fet una revolució estilística de la garnatxa.
Actualment a Catalunya es fan els millors vins de la seva història, premiats arreu del món
Amb tot aquest patrimoni vitivinícola, és lògic que els cellers catalans juguin a la primera lliga de la producció de vins.
Actualment a Catalunya es fan els millors vins de la seva història, premiats arreu del món i que es troben entre els millors puntuats dels grans sommeliers de casa i internacionals. Catalunya destaca per comptar amb una diversitat varietal que la fa ser una regió vitivinícola única al món. Cal explicar-ho, creure-s’ho i convido a tothom perquè vinguin a conèixer-nos.
Quin és el secret per a elaborar el vi perfecte?
Si ho sabés...
Vostè troba diferències entre les vinyes de fa 20 o 10 anys?
Les vinyes son plantes molt sàvies i van adquirint coneixement al llarg dels anys, com les persones. Una planta de 20 anys sap molt més que una planta jove i, per tant, el seu fruit és més equilibrat, més ric i més intens. Tot i que no sempre es millora amb l’edat.
Les condicions climàtiques han obligat a fer alguns canvis en el cultiu o la verema de vinya catalana?
Sí, com la resta del sector agroalimentari, cal adaptar-se a la realitat que vivim. L’INCAVI som principalment un centre de recerca i ja fa molts anys que fem R+D pública, col·laborativa i aplicada per la sostenibilitat del sector: Tècniques de maneig del sòl, monitorització del reg, recuperació de varietats, selecció clonal, peus resistents a la sequera, llevats autòctons, noves tecnologies per reduir l’ús de sulfurós, entre d’altres àrees d’estudi.
Quines mesures creieu que caldria mantenir per assegurar la viabilitat a Catalunya el sector de la vinya i el vi en funció d’aspectes socials i ambientals?
Pel que fa l’aspecte ambiental, des de fa tres anys, vivim una sequera persistent i per això la primera resposta que ha donat el govern ha estat en aquesta direcció. Un pla d’ajuts per no dependre de la pluja. Es doblen les inversions previstes fins a 2040 per tal d’assolir un augment del 30% al 70% d’autonomia hídrica l’any 2027. A més, s’ha elaborat un pla de mesures urgents per valor total de 70,8 milions d’euros que es pagaran abans del 31 de desembre. Així s’espera compensar les pèrdues de producció de les explotacions agràries amb superfícies de secà de vinya a tot Catalunya. Però cal remarcar –i és feina nostra fer-ho- que cada territori exigeix una solució diferent i cal fer-hi una diagnosi ajustada.
Les vinyes son plantes molt sàvies i van adquirint coneixement al llarg dels anys, com les persones.
I en l’aspecte purament econòmic?
En l’aspecte econòmic, hi ha una cadena de valor i si el productor no es guanya la vida, es trenca. I, per tant, hem d’intentar que els cellers siguin excel·lents perquè venguin vi a un preu just que permeti que els seus projectes sigui sostenibles no només a nivell ambiental sinó també econòmic. Els agricultors fan sacrificis i més encara amb l’emergència climàtica, les produccions són baixíssimes i el preu s’ha d’elevar.
L’enoturisme segueix sent un dels punts forts pel que fa aquest sosteniment econòmic?
Sí, a Catalunya tenim més de 750 cellers i la gran majoria d’ells obre les portes a l’enoturisme. Hi ha moltíssima oferta i encara pot créixer més perquè com deia la cultura vitivinícola al nostre país és mil·lenària. A més, més del 53% dels municipis catalans tenen vinya i tothom té una DO a prop per poder conèixer.
Ara venen les festes de Nadal, quins vins amb més sortida, en aquesta època?
Si parlem d’aquests dies, et diria que els negres per qüestió de temperatura a l’hivern i els escumosos per l’associació que es fa amb les celebracions. Però les xifres de l’any 2023 mostren una major comercialització dels vins blancs i un creixent interès pels rosats.
Per aquestes festes recomano que el consumidor tasti vi català, que n’hi ha de boníssim i per tots els gustos, que segur que troba el que li agrada
Què és el que més valoren els consumidors del producte?
La qualitat. El vi és quelcom més que un simple producte alimentari. El vi apropa un determinat territori, forma de fer, i d’entendre la producció que cada cop és més conegut i apreciat pels consumidors. El coneixement i reconeixement d’aquests valors és el que els consumidors cerquen cada vegada més.
Ens podria recomanar tres vins estrella, pensant en els àpats de Nadal?
Recomano que el consumidor tasti vi català, que n’hi ha de boníssim i per tots els gustos, que segur que troba el que li agrada, i que triant d’entre la riquesa del vi català dona valor als nostres paisatges, les nostres tradicions i la nostra cultura.