Meritxell Serret torna de l'exili per recollir l’acta de diputada i afrontarà el procés judicial al Suprem

La fins aquesta setmana delegada del Govern davant la Unió Europea, Meritxell Serret, ha decidit tornar a Catalunya per continuar la lluita política contra la repressió i des de fa unes hores ja és a l’Estat espanyol, segons ha comunicat ERC. La diputada electa té la intenció de prendre possessió de l’acta que va obtenir a les eleccions del 14 de febrer i seguir fent política des del Parlament de Catalunya. La decisió de Serret, que duia exiliada a Brussel·les des de 2017, respon a "la voluntat de mantenir la lluita contra la repressió contra l’independentisme i a favor de l’autodeterminació, fent política des de Catalunya i mirant d’obrir camí a la resta d’exiliats polítics".

Serret sabia que el seu retorn implicava riscos, però ha manifestat que "la decisió estava molt meditada, penso que és la decisió correcta i el pas lògic en la meva lluita per contribuir a posar fi a la repressió contra l’independentisme de l’estat espanyol". En aquests moments, es troba personada al Tribunal Suprem, a Madrid, on no prestarà declaració i es preveu que en les hores vinents ja podrà ser a Catalunya.

Acusada formalment de malversació i desobediència, Serret es troba en una situació judicial singular sense euroordre activa. "Estic convençuda que assumint aquests riscos estem obrint camí per tots els companys i companyes que es troben en la meva situació", ha afirmat. La decisió de la consellera Serret, tot i que individual, tindrà implicacions polítiques col·lectives i contribuirà a aclarir, facilitar i revertir el procés judicial contra els centenars d’afectats per la causa general contra l’independentisme.

Serret estava a Euskadi des de dimecres, i va creuar la frontera durant la nit. Així ho han explicat fonts d'ERC, que han concretat que l'exconsellera ha fet tot el viatge des de Bèlgica en cotxe i acompanyada, enmig d'un gran secretisme per la dificultat d'una operació d'alt risc, segons admeten des del partit. De fet, la seva pròpia família desconeixia que Serret tornaria a l'Estat entre aquest dimecres i dijous. Tampoc ho sabien el líder de Junts, Carles Puigdemont, ni la resta d'exiliats. Sí que n'estava al corrent el president d'ERC, Oriol Junqueras, i tres o quatre persones més. 

Podria caure la malversació i quedaria la desobediència

Després de personar-se davant el Tribunal Suprem, l'alt tribunal recorda que l'exconsellera d'Agricultura està processada per la seva possible implicació en la declaració unilateral d'independència del 2017 i que fins ara ha estat "fugida" a Bèlgica. Tot i que inicialment va ser processada pels delictes de malversació de fons públics i de desobediència, ara el tribunal determina que podria decaure el delicte de malversació. I és que, segons apunta, fins ara no s'ha atribuït al departament que encapçalava Serret pagaments concrets per organitzar el referèndum de l'1-O.

Els processats que han estat jutjats en la mateixa situació que l'exconsellera han estat condemnats per un delicte de desobediència, que només implica multa i inhabilitació, i absolts del delicte de malversació, que comporta presó. Per aquest motiu el Suprem argumenta que no hi havia una euroordre contra Serret. En canvi, sí que hi havia una ordre nacional de detenció per continuar el procediment contra ella.

Des del seu exili el 2017, Serret s’ha mantingut políticament activa, molt centrada en la denúncia internacional de la repressió contra els independentistes catalans i en la reivindicació d’una solució política i democràtica al conflicte, a través del dret d’autodeterminació. Des de 2018 ha exercit de delegada del Govern davant de la Unió Europea. La seva voluntat de seguir fent política la va portar a formar part de les llistes d’Esquerra Republicana, substituint a última hora el conseller Bernat Solé quan aquest va ser inhabilitat per la seva participació en l’1-O.

Serret ha deixat clara la seva convicció que podrà exercir el seu càrrec de diputada, "seguiré treballant per la República Catalana, ara des del Parlament, i defensant els drets i la democràcia davant dels tribunals, no només els meus drets polítics, ni els dels independentistes, sinó els de tots els catalans i catalanes, que són permanentment amenaçats per aquest estat demofòbic".