Un 17 de maig fa ara 80 anys prenia possessió com a president del Govern, Juan Negrín, en una etapa convulsa, no només per la Guerra Civil, sinó per les tensions internes, les divisions i les repressions entre les diferents faccions republicanes.

Negrín accedeix a un Govern amb seu a València i s'enfronta no només a l'Exèrcit dels revoltats sinó a la presa de decisions en qüestions que han marcat la història i la seva pròpia figura. L'or de Moscou o la il·legalització del POUM i la posterior repressió són algunes de les batalles a les quals Negrín va haver de fer front res més assumir el seu mandat, sense oblidar el seu desacord o el seu rebuig al Govern català.

L'or de Moscou va ser una decisió presa abans del seu accés al Govern i la seva comesa va ser embarcar or des del port de Cartagena per valor de gairebé 1.600 milions de pessetes per pagar l'armament que els russos van enviar a Espanya. De les seves notes a l'exili, de les seves cartes, custodiades per la seva néta a França es desprèn la imatge de frustració d'un Negrín conscient que els russos no només marcaven un preu molt superior a l'armament, sinó que enviaven avions en un estat deplorable.

La insurrecció de Barcelona amb el Govern autònom català amenaçat des de dins i fora del seu territori és un altra de les etapes fosques de Juan Negrín. Prop de 500 morts i 2.000 ferits va ser el balanç d'una tragèdia que no es va aturar aquí. Es van imposar les tesis de Moscou de fer responsable de la revolta al POUM. I ja com a president, Negrín va signar la dissolució del POUM (el 16 de juny de 1937) i va permetre el processament dels seus membres. Un procés de més d'un any que va acabar amb una sentència de condemna per atemptat contra l'ordre públic i la legalitat vigent.

La incògnita per resoldre és el parador de qui va ser ministre del Govern autònom Andreu Nin. Després de la seva detenció i el seu posterior trasllat a la presó d'Alcalá, Nin simplement va desaparèixer. Llums i ombres d'una etapa convulsa.

Una República desemparada

La Generalitat Valenciana no ha volgut oblidar tan històrica onomàstica i dimecres va acollir al Pati Gòtic una conferència amb el títol: "Juan Negrín, un científic al capdavant del Govern d'una República desemparada" a càrrec d'Angel Viñas, catedràtic emèrit de la UCM, i el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.

Carmen Negrín va destacar la importància de la cessió de l'arxiu que ha custodiat a França durant tots aquests anys a la Fundació i que ara "pot contribuir a aclarir" la figura del seu avi. El catedràtic Angel Viñas va defensar la seva figura i ha lamentat que Negrín "és el polític socialista més difamat pels seus" i va recordar que al juliol de 2008 se li va retornar la militància socialista després de la seva expulsió del partit al 1946.

Viñas no va eludir les grans ombres que planen sobre el metge, economista i políglota que va ser nomenat per Azaña en detriment d'un Largo Caballero contrari a la presència dels comunistes al Govern.

Sobre l'or de Moscou, el catedràtic justifica que en una guerra Negrín va haver de "mobilitzar fons perquè una guerra es fa en sang i or", alhora que va insistir que la Unió Soviètica "era l'única sortida per aconseguir armes i que els diners obtinguts per l'or es van utilitzar per sufragar el comerç exterior, no només per a armes ".

Una imatge d'un dels refugis de València. PACO BELTRÁN

Viñas va reconèixer les "diferències de Negrín amb Lluís Companys quan el Govern va voler controlar les fàbriques d'armament a Catalunya" i no nega "la desconfiança de Negrín cap al Govern de la Generalitat".Pel que fa a la desaparició d'Andreu Nin, Viñas ho atribueix a l' "NKVD, va ser la policia secreta soviètica la qual el raptara, sense que Negrín pogués evitar-ho".

Sens dubte, el llegat ocult durant tots aquests anys permetrà albirar una altra visió de la història. El pati Gòtic de la Generalitat va omplir-se de militants socialistes i curiosos per tal de conèixer més a prop, d´aprofundir una etapa de la nostra història.

Els murs que fa ara 80 anys van ser testimonis de la figura de Joan Negrín han reviscut la seva etapa al capdavant del Govern de la República, en un acte que va comptar amb la presència de la seva néta Carmen Negrín i de José Medina, president de la fundació Juan Negrín.

En un lent però reactivat procés per tal de recuperar la memòria històrica l'acte torna a l'actualitat un passat com és el de la Guerra Civil, llargament silenciat. La petjada de Negrín es pot seguir des del seu càrrec no només com a responsable de Govern sinó de la Junta de Defensa. Una Junta que entre 1938 i 1939 va construir i va habilitar fins a 300 baixos i soterranis per a protegir la població civil de la ciutat de València dels bombardejos.

El refugi del Grup Escolar de l'Ajuntament

Un magatzem d'expedients apilats i estris en desús ... aquest ha estat el destí durant 80 anys del refugi construït entre gener i juliol de 1938 en el soterrani de l'edifici de l'Ajuntament. L'actual equip de Govern ha volgut recuperar-lo i obrir-lo al públic després d'un llarg any d'obres per intentar tornar-lo, sinó al seu estat original, sí al seu aspecte més pròxim.

"Partíem d'un refugi modificat i abandonat .. buscàrem informació de l'edifici original, vam fer proves i amb la informació de l'arxiu municipal..com ara els plànols i la documentació d'obra, ens vam posar en marxa", explica Pepa Pascual arqueòloga municipal, qui ens guia, orgullosa, per les entranyes del refugi. "Volíem recuperar l'aspecte que va tenir en el seu moment, però els bancs per seure han desaparegut, o els banys i la màquina de ventilació ...", es lamenta.

Els colors es feien servir per delimitar zones. La zona marcada en vermell marcava zona de perill, podien arribar restes de metralla o runes per les bombes, hi havia cartells amb l'avís de "no aturar-se, zona perillosa". El blau era la zona més segura on es trobaven els bancs i avui han deixat unes marques a manera de guies al terra per recordar la seva absència.

Escala d'accés al refugi. PACO BELTRÁN

Pascual explica la consistència de la construcció, de fet un bombardeig va destruir l'escala de l'Ajuntament situada a escassos metres del refugi: "La coberta feia tres metres de gruix de formigó armat, dintre hi havia una graella de formigó i unes cel·les que combinaven sorra amb algues per esmorteir l'impacte de les bombes ".
S'ha intentat mantenir l'essència original de la construcció i per això "s'ha cuidat la il·luminació perquè no distorsioni o no sigui molt fort", explica Pascual.

A València es van construir molts refugis a les escoles en un intent per mantenir la normalitat escolar i els nens disposessin d'un lloc per protegir-se de les bombes. Aquest refugi es va construir amb una capacitat per a 700 nens i nenes, amb l'objectiu de protegir l'alumnat del grup escolar que hi havia a l'actual Ajuntament.

Exposició "Tempesta de ferro"

L'Ajuntament ha organitzat l'exposició paral·lela sota el nom de "Tempesta de ferro" per explicar com va viure la ciutat els bombardejos durant la Guerra Civil. Amb material de l'arxiu històric, de la Biblioteca Nacional, amb premsa de l'època i cartelleria de la Universitat, la mostra ens explica al detall com va patir el conflicte la capital del Túria.

En un pla es pot apreciar la constància dels bombardejos, punts de mira en negre marquen els bombardejos pels carrers d'una ciutat juntament amb símbols vermells, blaus, grocs o verds que es corresponen amb la tipologia dels refugis: privats, públics, governamentals, ubicats a les fàbriques ... Impacta el predomini del negre i en especial a la zona portuària.

Un cartell a manera de còmic amb personatges en vinyetes explicava als ciutadans el que havien de fer en un bombardeig i com comportar-se, dins del refugi.
Per la seva banda, la Biblioteca Nacional ha cedit dibuixos realitzats per alumnes del grup escolar de l'Ajuntament, amb edats d'entre 7 i 13 anys. En els seus traços i colors s'aprecia la duresa de l'experiència viscuda.

La mostra i el refugi es pot visitar amb cita prèvia. Dels 300 refugis construïts tan
sols una vintena segueixen en peu. El proper objectiu és restaurar el de Serrans i el de Massarrojos.