El 7 d’agost del 1963, en una emboscada de la Guàrdia Civil, va caure Ramon Vila Capdevila "Caracremada", l’últim maqui. D’aquesta forma es van tancar 23 anys de lluita armada contra el franquisme per part de la guerrilla antifeixista. "Aquell dia d’estiu va ser quan, per a nosaltres, es va acabar la guerra civil". Albert Luque és el secretari general de la UGEL, la Unió de Grups Excursionistes Llibertaris, una agrupació de diferents entitats de muntanyisme afins a l’ideari llibertari i que des de fa més de cinc anys van decidir revitalitzar el GR-179, també conegut com la Ruta dels Maquis, i que travessa, per ara, camins del Bages i el Berguedà. Malgrat els entrebancs que s’estan trobant, la seva intenció és ampliar-lo tant pel sud com pel nord fins a fer-lo entrar al territori francès per recuperar els camins més concorreguts pels maquis quan preparaven emboscades i atemptats.

"Cap al 2014 vam començar a interessar-nos per la situació de la Ruta dels Maquis, que era un GR que ja existia però que s’havia creat des de l’administració, no des dels clubs. És a dir, per fer-se la foto on es queda tot. La nostra intenció era fer canvis a tot el recorregut però especialment en les parts de la sortida i de l’arribada. Així va ser com al 2016 o 2017 vam signar el conveni amb la FEEC, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya", explica. Des de la seva creació i fins aquell moment, el GR-179 tenia una extensió total de 62 quilòmetres, amb sortida al santuari de Queralt, a Berga, i final a Manresa, resseguint a certa distància el riu Llobregat i sempre en direcció sud. Un perfil que des de la UGEL consideren que cal modificar, especialment, "per dignificar la memòria històrica". Però els problemes van arribar aviat.

Entrebancs amb propietaris

La renovació de la Ruta dels Maquis ha consistit en diferents fases. Aparentment, la tasca més senzilla ha estat refer la part antiga del GR-179, la que va de Berga a Manresa, i que ja està tota restaurada. "Hem canviat una mica la part de dins de Berga ja que, antigament, la ruta sortia des de Queralt i creiem que això té poc ‘sentit maqui’. Per tant, l'hem redirigit cap al centre, cap al carrer i la casa on va néixer en Marcel·lí Massana i també cap a la plaça Ramon Vila des d’on continuarem la ruta cap a l’estat francès si aconseguim els permisos", comenta Luque.

Fa gairebé quatre anys, el Centre d’Estudis Josep Ester Borràs i l’Ateneu Columna Terra i Llibertat, dues entitats llibertàries de Berga, van rebatejar alguns espais de la ciutat; així, van substituir el carrer mossèn Huch pel carrer Marcel·lí Massana i, posteriorment, van rebatejar la plaça Sant Ramon com a plaça Ramon Vila. És per on ara passa la Ruta dels Maquis i per on, potser, en un futur, s’iniciarà la vertebració de l’ampliació cap al nord, "seria un bon punt de sortida. Sinó, serà un bon final", sentencia Luque.

Abans de mirar cap a l’estat francès, però, la ruta s’ha ampliat cap al sud, on la UGEL pretén passar per la vall de Can Flaquer i Can Casassaies, dues masies abandonades al terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort. Es tracta de dues bases de la guerrilla on es van viure episodis significatius a la dècada dels anys 40 protagonitzats per Marcel·lí Massana: el segrest del propietari de Can Flaquer alliberat després de cobrar el rescat i l’enfrontament amb la Guàrdia Civil a Can Casassaies que va acabar amb la mort d’un caporal.

Luque reconeix que aquí han patit desavinences amb alguns propietaris que han acabat, fins i tot, amb amenaces d’arribar a judici. "En general, quan hem resseguit el traçat homologat, no hem tingut cap problema amb els permisos del dret de pas però, en canvi, sí que s’ha complicat amb el dret de senyalització. Són discrepàncies amb els propietaris, no amb l’administració, ja que la gran majoria de boscos a Catalunya són privats". L’oposició d’alguns propietaris ha obligat la UGEL a desviar-se de la idea inicial en alguns trams i ha paralitzat alguns dels treballs previstos a la part troncal del recorregut on volien incidir "perquè són zones on hi havia bases guerrilleres. Sense això, no té sentit".

Valor paisatgístic i excursionista

El treball de restauració i ampliació de la Ruta dels Maquis ha comportat, entrebancs a banda, alguns descobriments i modificacions. "Hem incorporat el GR-179.1, una variant de quatre quilòmetres que passa per Cal Grané, una masia abandonada que els maquis feien servir per dormir". I també es treballa en l’aplicació del que serà la variant GR-179.2 que es desviarà del camí per anar a trobar una cova prop de Sant Joan de Montdarn, al terme municipal de Viver i Serrateix. "Allà, entre dues cases just a sota del Coll de Ralic, hi ha una cova que servia d’amagatall per als maquis i que ara hem trobat gràcies als nens d’una masia de la vora que la fan servir per jugar", explica Luque que, a més, afegeix que "també ha estat una descoberta per nosaltres. Els treballs de rehabilitació i remarcatge ens han permès descobrir racons molt interessants".

En línies generals, aquesta no és una ruta d’un alt nivell físic ja que, tot i les incursions dels maquis a l’estat francès, l’alta muntanya queda lluny d’aquestes zones. L’activitat dels maquis se centrava, en gran part, en erosionar el règim franquista a través del sabotatge d’instal·lacions diverses i, tot i els atracaments i segrestos, intentava evitar l’enfrontament directe amb les forces armades de l’estat.

Els maquis vivien i s’amagaven al bosc i en masies aïllades, espais que actualment s’han deteriorat i camins que s’han perdut, zones on predominen els sembrats i els boscos de pi, alzina i roure que envolten els petits monestirs romànics estesos al llarg del territori. És un terreny ple de roques i coves, serrats i rieres que converteixen la ruta en un costant puja i baixa. "Com a ruta excursionista és molt profitosa a l’hora de descobrir la petita o baixa muntanya, que la tenim molt descuidada. Sempre mirem cap al Pirineu per fer cims, amb aquesta mentalitat tant estesa de fer muntanya només per anar col·leccionant noms", assegura Luque. I afegeix que "nosaltres mateixos tenim picabaralles per valorar quin és el millor moment per fer-la, alguns defensen que a l’hivern però els paisatges de tardor són impressionants!".

“Dels nostres, ja ens en cuidem nosaltres”

A banda del valor paisatgístic, la Ruta dels Maquis té un pes històric i reivindicatiu evident; la iniciativa de la UGEL pretén convertir-se en actor principal a l’hora d’escriure la història. "Sempre remarquem que volem empoderar-nos de la memòria històrica. Qui ara escriu qui eren i què feien els maquis no combregarien amb ells. Per tant, és molt senzill, dels nostres ja ens en cuidem nosaltres de recordar-los". Per això pren significat el gest de traslladar la ruta del Santuari de Queralt a la plaça Ramon Vila i el carrer Marcel·lí Massana en una ciutat, Berga, que "és la capital maqui de Catalunya. Molts berguedans van lluitar al costat dels maquis i el gruix de la xarxa de suport que hi havia era considerable. No oblidem que el Berguedà va ser la comarca més castigada durant la ràtzia del 1949! En general, el curs del riu Llobregat va ser molt actiu, a la zona de Sallent també hi havia molt moviment".

Setmanes enrere es va fer a Castellnou de Bages un acte en record de Ramon Vila "Caracremada" en que els veïns encara recordaven anècdotes, "ens van explicar com en una casa d’allà els maquis van robar-los menjar i al cap de dos dies es van trobar un feix de bitllets sota una vinya". Aquest municipi del Bages és un dels referents destacats de la memòria maqui i és que la Creu del Perelló i el seu entorn van ser un dels punts més freqüentats pels guerrillers antifeixistes, la qual cosa va provocar represàlies importants.

L’any 1949, van ser assassinats la família que hi residia acusats de donar refugi a diferents maquis i posteriorment, la masia va ser incendiada. Anys més tard, el 1963, en aquelles ruïnes s’hi va viure un moment culminant amb l’emboscada que va acabar amb l’assassinat de Ramon Vila. Castellnou de Bages és, doncs, un dels punts centrals de la ruta amb el cementiri, on hi descansen les despulles de Ramon Vila, les restes de la masia la Creu del Perelló i el Museu dels Maquis. Al voltant, més pistes que camins, signe inequívoc del pas d’un temps que la renovada Ruta dels Maquis vol mantenir. "Aquí no hi ha petjades com a la lluna perquè els maquis s’estenien per tot el territori, però sí que era una zona amb molta activitat. Nosaltres, simplement, hi volem afegir el nom dels maquis perquè no s’oblidi", conclou Luque.