Este artículo se publicó hace 3 años.
Un documental reivindica la memòria històrica de la presó de dones de la Trinitat Vella
'Veïnatges forçats. La presó de dones de Trinitat Vella', dirigit per Julia Montilla, explica la història de la presó de dones de la Trinitat Vella (1963-1983) i la seva relació amb el barri. El projecte forma part del Pla de Barris de l'Ajuntament de Barcelona, que vol reforçar la identitat col·lectiva del veïnat
Paula Ericsson
Barcelona--Actualitzat a
El documentalVeïnatges forçats. La presó de dones de Trinitat Vella, dirigit per Julia Montilla, explica la història de la presó de dones de la Trinitat Vella (1963-1983) i la seva relació amb el barri. El film s'estrena aquest dijous a les 19 h al Pati d'accés de la presó Model de Barcelona i forma part del Pla de Barris de l'Ajuntament de Barcelona, que té com a un dels eixos fonamentals connectar el veïnat i reforçar la identitat del barri a través de la memòria històrica.
Inaugurada l'any 1963, la presó es va construir amb l'objectiu de traslladar les dones que complien condemna a l'antiga presó de Les Corts. El documental s'ha articulat a través de la participació d'expreses, exfuncionaris de la presó, activistes feministes i veïnes i veïns de la Trinitat Vella, entre elles l'Associació per a la Recerca i Divulgació de la Memòria Històrica de Trinitat Vella i l'Observatori de la Vida Quotidiana, explica el cap de projectes del Pla de Barris a La Trinitat Vella, Miquel Àngel Lozano. Així doncs, forma part d'una iniciativa que té com a finalitat "recuperar les memòries populars dels barris", també el de la Trinitat Vella. En aquest cas, hi havia tres eixos fonamentals a tenir en compte: les lluites veïnals -que han permès, entre altres coses, l'accés al transport públic-, la migració -constant des dels anys 20 fins a l'actualitat- i relació amb la presó, que ocupa una quarta part del barri.
Per a Lozano, el títol reflecteix molt bé la relació dels veïns amb la presó i, de retruc, amb el mateix barri. "Molta gent que ha viscut amb una presó al costat ho han fet amb tot el que suposa en l'àmbit pràctic: són zones més abandonades i deixades que han influït en el teixit urbà", remarca. En aquest sentit, una de les funcions de Veïnatges forçats. La presó de dones de Trinitat Vella és posar en relleu com el veïnat ha viscut d'esquena al centre penitenciari i intentar trencar aquest estigma, ja que assegura que moltes persones de Barcelona han estat vinculades amb la presó d'alguna manera o altra. "Molta gent de la ciutat ha tingut relació amb la presó, si fins i Jose Luis Núñez venia a dormir aquí!", afegeix amb un toc d'humor.
El documental ressegueix el fil roig de la lluita feminista des de les primeres mobilitzacions a la presó
A part d'això, una de les principals reivindicacions de la peça audiovisual és recordar la lluita feminista per acabar amb el vessant més religiós i moral que hi havia a la presó, on les monges de les Cruzadas de Cristo Rey hi tenien molta presència fins a la Transició. "El documental ressegueix aquest fil roig de la lluita feminista des de les primeres mobilitzacions i processos d'autogestió que es van viure als anys 70 en plena Transició democràtica", apunta. De fet, el film mostra imatges del NODO de la inauguració de la presó de dones, on el noticiari feia propaganda del model penitenciari del Règim franquista.
El documental recull les veus de preses polítiques que van estar empresonades en aquest centre, entre elles Magda Oranich, Mercè Garriga, Anna Gonzàlez o Dolors Calvet, que participaran a la taula posterior a la projecció d'aaquest dijous, a la qual cal inscriure-s'hi prèviament a través del correu pladebarris@bcn.cat. Hi seran amb Pilar Aymerich, fotoperiodista històrica que va per poder fer un reportatge sobre les condicions de vida a la presó quan les monges de les Cruzadas de Cristo Rey van deixar de gestionar la presó i van arribar les primeres funcionàries de presons. "En ple franquisme, les dones no podien obrir un compte bancari, no podien ser independents dels pares i dels marits, així que ser dona en una presó en ple franquisme...", denuncia Lozano.
L'associació per a la Recerca i Divulgació de la Memòria Històrica de Trinitat Vella ha reivindicat treure els noms d'instigadors de l'educació falangista que encara prevalen en el nomenclàtor de la Trinitat Vella, entre ells el carrer Pare Manjón. El consistori ja està treballant en el canvi. D'altra banda, el pla de Transformació del barri s'està reclamant des del 2000 i finalment sembla estar veient la llum. "La presó hauria d'anar fora i posar-hi 400 habitatges en aquesta zona. El futur serà sense presó i hi ha moltes ganes", conclou.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..