Entre les 1.706 persones recordades amb noms i cognoms en el mural inaugurat aquest diumenge al costat del Port del Fòrum es trobaven homes i dones de tota mena, de diferent procedència social i d'ideologies molt diverses. Gent que mai va imaginar que podrien acabar amb les seves vides d'aquella manera, afusellades davant un parapet, al costat del mar. Així ho ha destacat el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, davant centenars de persones reunides a la vora d'on van tenir lloc les execucions, al Camp de la Bota.
  
"Com ho podem fer per parlar de les atrocitats del franquisme en un moment en el qual el seu esperit intenta obrir-se pas aquí i a diferents països d'Europa". Pisarello ha parlat d'aquesta manera per assenyalar que avui cal no menystenir les ideologies de l'odi i tenir consciència de "fins a quin punt ens poden portar". El jurista i tinent d'alcalde, que guarda en la seva memòria una experiència terrible, la de les persones desaparegudes i assassinades per militars argentins, ha denunciat l'existència d'actors polítics que defensen un projecte "autoritari, masclista, homòfob...", i ha fet una crida a protegir-se de qui  construeix i reprodueix "el discurs de l'odi" i de la por.

Mural de 55 metres de llargada i 3,5 d'alçada amb els noms i cognoms dels afusellats al Camp de la Bota. PÚBLIC

Poc abans, l'alcaldessa, Ada Colau, havia explicat que s'estava fent "un acte de justícia i de memòria", però no només. L'alcaldessa de Barcelona ha remarcat que ho era també "de supervivència i d'esperança", perquè el manteniment de la "salut democràtica" exigeix "acabar amb la impunitat". "Volem la pau, però no la indiferència", ha reiterat l'alcaldessa també en aquesta ocasió, alhora que afirmava que aquesta reparació de la memòria "havia costat massa temps".

Barcelona republicana

Colau ha recordat també les víctimes del tardofranquisme i la decisió del ple de l'Ajuntament de crear una junta d'experts per escoltar i reconèixer les persones represaliades, però no ha amagat la seva preocupació pel fet que dos partits amb representació posessin objeccions a aquesta iniciativa, pel que significava de record del temps de la dictadura.

L'alcaldessa ha acabat el seu discurs proclamant que la ciutat de Barcelona va ser. és i serà antifeixista i republicana.

Al costat d'on va existir el Camp de la Bota i el seu desaparegut barri de barraques, es troba el de La Mina. Un dels seus veïns més significats, Josep Maria Monferrer, ha pres la paraula per explicar el contingut i significat del material gràfic i la documentació que ell mateix havia arxivat i aportat per la investigació històrica i la recuperació de la memòria.

El Fòrum, el Camp de la Bota i La Mina

En el seu parlament no ha estalviat crítiques contra bona part del que es va fer, i el que es va deixar de fer, amb les obres del Fòrum Universal de les Cultures de l'any 2004, i també amb l'acriticisme dels seus continguts. El Fòrum va esborrar les restes Camp de la Bota i va construir murs per aïllar el barri de La Mina, ha denunciat Monferrer.

On s'havia aixecat el castell de Quatre Torres del Camp de la Bota es troba des de fa 15 anys l'edifici Fòrum o Museu Blau, dels arquitectes Jacques Herzog i Pierre de Meuron, que va estar tancat durant un bon grapat d'anys; i les restes del Parapet on van ser afusellades més de 1.600 persones després de la guerra ara es troben sota les aigües d'un port esportiu.

Monferrer també ha recordat les dificultats que van trobar per a que durant els mesos de celebració del Fòrum es pogués parlar sobre la terrible història de l'espai que ocupava i del propi barri de La Mina. "Cal tenir clar d'on venim per saber cap a on anem", ha manifestat com a conclusió.

Llaços grocs i banderes

Entre els centenars d'assistents n'hi havia molts que portaven llaços grocs i xapes reivindicatives de llibertat pels presos polítics catalans. Alguns han mantingut aixecades algunes banderes republicanes i també alguna vermella.

Gerardo Pisarello ha aixecat l'aplaudiment més prolongat de l'acte quan en el seu discurs ha parlat de Raül Romeva, i ha destacat el fet que un pacifista de llarga trajectòria com ell hagi de seure al banc dels acusats, en el judici contra els dirigents independentistes, mentre que entre els acusadors es troben persones de remarcada ideologia ultradretana.

Cridava l'atenció, no obstant això, l'absència en aquest esdeveniment reivindicatiu de la memòria de representants i signes visibles d'entitats i organitzacions, sobiranistes o no, que van patir severament la repressió franquista, també al Camp de la Bota.

Sabor de Gràcia ha tancat l'acte amb la cançó de Maria del Mar Bonet, Què volen aquesta gent?, interpretada a ritme de rumba catalana. Un dels membres del grup musical ha parlat en favor de la defensa de les llibertats i ha recordat el que li deia el seu avi sobre el temps del franquisme: ells rebien garrotades per dos motius, per gitanos i per catalans.

Assistents a la inauguració del mural en memòria dels afusellats al Camp de la Bota, davant de fotografia de soldats de l'exèrcit en pràctiques de tir en aquell mateix lloc. PÚBLIC