L'ONU ha estat taxativa en diverses ocasions respecte a com ha d'actuar Espanya en matèria de Memòria Històrica. A manera de resum: jutjar als responsables de la dictadura franquista o, en defecte d'això, extradir-los a l'Argentina, on s'instrueix l'única causa penal que investiga els crims del franquisme; que l'Estat assumeixi la responsabilitat d'exhumar als milers de persones que continuen en cunetes després de ser assassinades pel règim de Franco; un cens de víctimes de la repressió franquista; resignificar el Valle de los Caídos; obrir els arxius; derogar les sentències arbitràries de la Justícia franquista; i aplicar un enfocament de gènere en la recuperació de la memòria.

Les exigències de l'ONU han estat reiterades i constants. L'actual Relator especial de l'ONU per a la promoció de la veritat, la justícia i les garanties de no repetició, Fabián Salvioli, va incidir en aquests punts en la seva recent visita al Congrés dels Diputats: "Espanya ha de derogar la Llei d'Amnistia, investigar, jutjar i condemnar als responsables franquistes", va dir res més començar la seva intervenció.

Doncs bé. La pregunta ara és pertinent. Quins partits recullen aquestes exigències de l'ONU per a donar satisfacció al dret a la veritat, a la justícia, a la reparació i a les garanties de no repetició de les víctimes del franquisme?

- Unides Podem. És l'únic partit en l'àmbit estatal que inclou en el seu programa "portar els responsables [del franquisme] davant els tribunals" i "modificar la Llei d'Amnistia perquè es puguin jutjar els crims de lesa humanitat del feixisme".

La candidatura liderada per Pablo Iglesias segueix el camí exigit per l'ONU i inclou també l'anul·lació dels judicis del franquisme i, fins i tot, retornar "als seus legítims titulars" els "béns espoliats" pel franquisme. Això sí, en el programa d'Unides Podem no hi ha cap esment sobre un "enfocament de gènere", tal com va demanar Fabián Salvioli al Congrés dels Diputats.

- PSOE. Fa referència a les esmentades exigències de l'ONU i recull un ampli catàleg de mesures per a la recuperació de la memòria històrica i la reparació de les víctimes del franquisme. Així, els socialistes inclouen en el seu programa "una reforma integral de la Llei de Memòria Històrica" que fa referència a "impulsar la cerca i exhumació de les persones desaparegudes"; "establir un pla global d'exhumació de fosses"; "crear un sistema de banc nacional de dades d'ADN"; "declarar la nul·litat de les sentències dictades pels tribunals d'excepció franquistes"; "modificar el règim legal del Valle de los Caídos"; "reconèixer a les persones que van sofrir les confiscacions de béns" i "garantir el dret d'accés als arxius".

Els socialistes van, fins i tot, una mica més lluny i assenyalen en el seu programa el seu desig de "declarar el 31 d'octubre com a dia de record per a totes les víctimes" i "declarar il·legals les associacions i fundacions que públicament incitin directa o indirectament a l'odi o violència contra les víctimes de la Guerra Civil Espanyola i el franquisme".

El PSOE, per tant, dedica al seu programa més espai i mesures per a la Memòria Històrica però ignora de manera clara una de les exigències de l'ONU: derogar o modificar la Llei d'Amnistia i jutjar als criminals franquistes. En aquest sentit, els socialistes han rebutjat modificar la Llei d'Amnistia en diverses ocasions al Congrés dels Diputats. Així mateix, tampoc hi ha cap referència a un "enfocament de gènere" per analitzar el passat.

Una molèstia per a VOX i PP

Si pel PSOE i Unides Podem la recuperació de la memòria històrica i la reparació de les víctimes de la repressió franquista constitueix un pilar per a l'assentament i desenvolupament de la democràcia que va néixer el 1978, pel Partit Popular i VOX la reparació de les víctimes del franquisme es mostra com una molèstia. De fet, tots dos partits recullen una proposta idèntica: derogar la Llei de Memòria Històrica.

- PP. Proposa substituir la Llei de Memòria Històrica per una Llei de Concòrdia que permeti "recuperar l'esperit de la Transició".

- VOX. El partit d'Abascal, per part seva, simplement demana la seva derogació. Ho fa amb les següents paraules: "Cap parlament està legitimat per definir el nostre passat, i menys excloent els espanyols que difereixen de les seves definicions. No pot utilitzar-se el passat per dividir-nos, al contrari, cal homenatjar conjuntament a tots els que, des de perspectives històriques diferents, van lluitar per Espanya".

Tots dos partits mostren en el seu programa electoral el seu compromís amb "la memòria, veritat, dignitat i justícia de les víctimes del terrorisme" d'ETA. És a dir, els partits de Casado i Abascal neguen a les víctimes del franquisme els drets que sí que reconeixen a les del terrorisme d'ETA establint una espècie de víctimes de primera i víctimes de segona: les que tenen dret a la veritat i a la justícia i les que no.

La incògnita de Cs

- Ciutadans. El partit taronja ha estat tota una caixa de sorpreses pel que fa a la Memòria Històrica. A les eleccions de 2015 ni tan sols apareix la paraula "Memòria" en el programa electoral i el seu comportament en els diferents parlaments autonòmics i en el Congrés dels Diputats en aquest temps pot ser qualificat de "penell". Per exemple, va votar a favor de la Proposició No de Llei d'exhumar a Franco de la Vall dels Caiguts, però després no va donar suport al projecte de Pedro Sánchez per exhumar a Franco.

També va votar a favor a la Comunitat de Madrid, al costat dels socialistes i a Podemos, perquè l'Executiu de la llavors presidenta Cristina Cifuentes desenvolupés una Llei de Memòria autonòmica. A l'Aragó, els taronges van donar suport a l'Executiu de Lambán (PSOE) per aprovar la Llei de Memòria autonòmica al costat de Podemos. No obstant això, a Andalusia, formen part de l'Executiu del Partit Popular, que es va comprometre amb Vox a derogar la Llei de Memòria i substituir-la per una Llei de Concòrdia.

En aquestes circumstàncies, es fa difícil preveure quina serà la línia que seguirà Ciutadans en polítiques de Memòria Històrica. El mateix Albert Rivera es va comprometre a El Intermedio (La Sexta) a que les víctimes del franquisme "tinguin accés als seus morts". No obstant això, quan Rajoy era president, Ciutadans va votar en contra en la Mesa del Congrés a la presa en consideració de la proposta del PSOE, que volia reformar la Llei de Memòria Històrica perquè l'Estat assumís la responsabilitat d'exhumar les fosses comunes.