La meitat de les fonts a Osona i el Lluçanès no ragen i el 40% de les que ho fan estan contaminades

La situació de les fonts a Osona i al Lluçanès s'agreuja: el 52% no ragen a causa de la sequera i el 41% de les que ho fa estan contaminades. Es tracta dels principals resultats del mostreig que fa anualment el Grup de Defensa del Ter (GDT) i que revela dades "molt preocupants". L'any passat un 42% ja havia deixat de rajar, mentre que en fa dos era el 33%, i enguany s'ha mantingut la tendència ascendent. A més de la sequera, el grup també assenyala l'agroindústria del porc com un dels principals causants.

De les 170 fonts mostrejades, només se n'han pogut analitzar 81, entre les quals es manté la xifra de l'any passat del 41% d'afectades per la contaminació. La mitjana de nitrats de la vuitantena de fonts que ragen és de 58 mg/l de nitrats, dos punts més que l'any 2022. Això significa que la tendència sobre contaminació es manté constant a l'alça, superant el llindar fixat per l'OMS de 50 mg/l.

El rànquing continua encapçalat per les mateixes fonts que l'any passat. Al capdamunt hi trobem molt destacada la font de Gallisans (Santa Cecília de Voltregà) amb 511,2 mg/l de nitrats, més de deu vegades el llindar de contaminació. En el número dos s'hi troba la font Saldada de Gurb, amb 215,4 mg/l, mentre el número tres l'ocupa la font del Raig de Torelló amb 192,4 mg/l. Més de 10.000 persones estan afectades per aigües contaminades per nitrats a Catalunya, segons Ecologistes en Acció.

Assenyalen el consum del sector porcí

El membre del GDT Xevi Crosas assenyala que els resultats són "preocupants", en primer lloc perquè la sequera agreuja la situació, però també perquè "el més xocant és que el consum d'aigua segueix augmentant". Segons el grup, la mateixa sequera posa en evidència que algú està "xuclant" dels aqüífers: Crosas recorda que les fonts i les rieres són els sobreeixidors dels aqüífers, "els nostres estalvis d'aigua".

Segons dades elaborades pel mateix GDT, l'aigua que consumeixen les granges i els escorxadors a Osona i al Lluçanès és l'equivalent a la despesa domèstica de 190.000 habitants. "Molts d'aquests escorxadors o granges no estan connectats a la xarxa i, per tant, tiben de pous i d'aqüífers", diu. "Hi ha escorxadors que tripliquen o quadrupliquen el consum domèstic de les mateixes poblacions.

Els ecologistes veuen la situació "insostenible" i "inaguantable", i demanen posar-hi límits. "Està molt bé que busquem d'on la traiem, però també cal posar límits als consums", assenyala Crosas. Sostenen que no es pot abordar el problema de l'aigua si no es replanteja el model porcí: "És el crim perfecte: Primer et contaminen l'aigua i llavors se la queden i la segresten".

El Grup de Defensa del Ter creu que la solució passa per un pla de reducció de la cabana porcina. "No només reduir els porcs, sinó intentar que la pagesia familiar pugui continuar amb unes explotacions més dimensionades a les finques". I així aconseguir que l'agroindústria "tregui els peus" del sector primari: "Perquè són una indústria i s'han de tractar com a tal, no són pagesos, encara que es facin el pagès".