Emergència climàticaLa Mediterrània s'escalfa un 20% més ràpid que la mitjana del planeta i s'hi accentuaran les sequeres i el dèficit d'aigua

L'increment de les temperatures a l'àrea mediterrània és un 20% més elevat que la mitjana del planeta. Aquesta és una de les conclusions de l'informe Els riscos vinculats als canvis climàtics i ambientals a la regió mediterrània, que s'ha presentat aquest dijous a Barcelona durant el IV Fòrum Regional de la Unió pel Mediterrani. L'informe, elaborat per 80 científics de la xarxa MedECC, assenyala que  la temperatura mitjana s'ha elevat 1,5 graus des de l'era preindustrial, i si no hi ha una reducció dels gasos d'efecte hivernacle, aquest augment pot arribar fins als 2,2 graus el 2040.

La pujada de temperatures també provocarà la pujada del nivell de mar Mediterrani fins a un metre el 2100, afectant "massivament" una regió on viuen més de 500 milions de persones. Les més afectades seran els 37 milions que viuen al Nord de l'Àfrica. De fet, 10 ciutats mediterrànies se situen entre les 20 més afectades de tot el planeta per l'augment del mar. A més, l'estudi assenyala que, en la majoria de les grans ciutats de la regió, el mes més fresc de l'estiu serà més calorós que el més càlid de l'actualitat. El pronòstic és encara més negatiu tenint en compte l'augment de població que s'espera a la regió, que superarà els 529 milions d'habitants.

Els experts pronostiquen que d'aquí a 20 anys hi haurà 250 milions de persones "pobres en aigua"

De fet, els experts quantifiquen que d'aquí a 20 anys hi haurà 250 milions de persones "pobres en aigua", és a dir, que disposaran de menys de 1.000 metres cúbics d'aigua per habitant i any. Les zones del Mediterrani més afectades per aquesta baixada de recursos poden ser Grècia i Turquia, les quals pronostiquen que tindran una disponibilitat d'aigua per sota dels 1000 metres cúbics per habitant i any d'aquí al 2030. Però a l'Estat espanyol i a les costes del sud del Mediterrani, la situació s'agreuja encara més, ja que podrien arribar a estar per sota dels 500 metres cúbics per habitant.

El consum per l'agricultura també es veurà afectat, amb sequeres més freqüents i més extremes. Tal com relata l'informe, es tracta d'un cicle viciós en el qual, per exemple, els cultius necessitaran més rec a causa de la sequera, o les ciutats demandaran també més aigua per l'augment demogràfic, pel que la pressió sobre els recursos hídrics anirà a l'alça. Aquesta situació pot desencadenar en conflictes i agreujar els riscs de migracions massives a la conca del Mediterrani, alerten els experts.

En l'àmbit de la salut pública, l'emergència climàtica "afavoreix la potencial transmissió" de malalties transmeses per mosquits nous que podran establir poblacions a la regió. L'estudi cita el ja comú mosquit tigre, una espècie invasora del qual s'espera que augmenti la seva presència. A més, els investigadors també afirmen que l'escalfament i l'augment de la freqüència dels esdeveniments climàtics extrems, com inundacions, contribueixen a la transmissió d'aquestes malalties.

L'ecosistema marí patirà les conseqüències a causa de l'adificació de l'aigua per l'augment de la temperatura. La falta d'oxigen reduirà la mida dels peixos entre un 20 i un 30%, i la contaminació i la sobrepesca portaran a la pèrdua d'un 34% de les espècies marines. D'altra banda, espècies invasores s'instal·laran de manera definitiva a les aigües mediterrànies, com ja s'està començant a veure amb unes 700 actualment a les nostres aigües. Els boscos, els aiguamolls i la fauna terrestre també patirà la desaparició per l'augment d'incendis i l'excés de l'explotació.