Maternitat 'freelance' i mares de circ

L'Anna Pasqual i la Isabel Serna són mares i artistes de circ. Elles, com moltes d'altres, es donen d'alta cada cop que tenen un bolo o paguen la quota d’autònomes per facturar. Els seus embarassos no es consideren sempre de risc, tot i que la seva professió requereix del cos, del cos en risc, i les seves baixes maternals no estan regulades. Els fills de les autònomes i de les artistes venen amb un pa sota el braç. O no.

El gener d'aquest any va entrar en vigor una nova llei sobre la maternitat per a les professionals no contractades en règim general, les freelance. En lloc de percebre 800 euros i seguir pagant la quota d'autònoms (uns 200 euros de mitjana) i criar el teu fill en l'abundància gràcies als 600 euros mensuals propiciats per l'Estat (sic.), ara ja no cal seguir pagant "els autònoms". Ara tens 800 euros durant quatre mesos, tots per a tu.

Mares de circ i mares autònomes

La realitat és que les dones autònomes que tenen fills perceben una quantitat molt minsa comparat amb les contractades en règim general, i moltes d'elles agafen una baixa de maternitat molt més breu que la que els hi pertoca per seguir treballant, si cal, amb un nadó entre els braços. Però si ets artista, autònoma, o cotitzes per bolo i treballes amb el teu cos, la problemàtica augmenta. Quins drets laborals tenen les artistes de circ embarassades, per exemple?

Parlar de maternitat al circ multiplica la complicació. L'eina de feina de les artistes de circ és el seu cos, que queda pràcticament anul·lat a partir del tercer mes de gestació, per riscos obvis. Al risc físic real cal afegir-hi el risc de no tenir feina i no tenir ajudes.

L'Estatut de l'Artista, que encara no ha entrat en vigor, no contempla qüestions com a quines prestacions tenen dret les artistes en règim d'autònoms quan estan en període gestant. I després del part? I les dones que cotitzen només quan fan bolos? Preguntes a hores d'ara sense resposta.

Andrea Leunda, advocada de l'AADPC (Associació d'Actors i directors professionals de Catalunya) i experta en règims d'artistes, explica que per tal que una artista pugui ser beneficiària de la prestació de maternitat és necessari: estar afiliat i en alta en el Règim General de la Seguretat Social (pot ser a l'especialitat Artistes) o en situació assimilada a l'alta (dies cotitzats pel Règim General de la Seguretat Social, Especialitat Artistes, trobar-se en una situació determinant d'incapacitat laboral,...) en el moment de sobrevenir la situació protegida (la maternitat); o bé ser major de 26 anys, haver cotitzat 180 dies dins dels set anys immediatament anteriors al moment d'inici del descans o, alternativament, 360 dies cotitzats al llarg del total de la vida laboral.

"Com que les artistes de circ, en cas d'estar contractades laboralment, són contractades només per al bolo, és molt difícil que en el moment del part estiguin d'alta en el Règim General de la Seguretat Social, i si no estan donades d'alta, o en situació assimilada a l'alta, no poden accedir a la prestació" explica l'advocada.

A més, tot i que es pot sol·licitar que la prestació de maternitat s'iniciï fins a deu setmanes abans del part, sempre que estiguin contractades laboralment, molts artistes, sobretot en el sector de la dansa i el circ, no poden actuar estan embarassades i, per tant, no poden accedir a la prestació de maternitat anticipadament, ja que no estan en situació d'alta o assimilada a l'alta.

Un nou Estatut i l'enginy cooperatiu

En les negociacions que s'estan portant a terme per aconseguir un Estatut de l'Artista, una de les reivindicacions en la que solen coincidir quasi tots els col·lectius i entitats consultats, i que són part interessada, és el següent: aconseguir un règim de la Seguretat Social i un règim fiscal que s'adeqüi a la veritable realitat de l'artista.

Una de les entitats que treballen en aquesta línia és l'APCC (l'Associació de Professionals del Circ de Catalunya). Elena Zanzu, membre de la Comissió de Gènere de l'Associació, relata que, per compensar aquesta falta de suport institucional, la cooperativa Coopdecirc ha instituït un sistema per cobrir baixes d'embaràs de forma col·lectiva. En termes generals, l'APCC ha demanat al Col·lectiu Ronda un estudi (State of the arts) de la situació del sector de circ en tema d'assegurances, riscs i (des)protecció.

Si en un context globalitzat i capitalista on el fet de ser mare sembla obligar a convertir-te en una super guerrera -produeixen, treballen, estan estupendes i es dediquen a la criança i a les cures de la família sense deixar de ser grans professionals-, al circ no només estan subjectes als tòpics de mare productiva i cuidadora, sinó que s'hi suma la por de no tenir feina o que el cos no et respongui. En aquests casos, el fet de ser mare implica renunciar a la independència i a la llibertat artística i també en alguns casos, econòmica.

Durant uns mesos les dones es converteixen en dependents del seu nadó. A més, com apunta l'artista de circ i mare de dos fills Anna Pasqual, encara no hi ha uns drets laborals que emparin les mares i les permetin ser econòmicament solvents durant l'embaràs i els primers mesos del nadó. El cas de l'Anna no és excepcional. L'artista va demanar una ajuda per embaràs de risc als tres mesos de gestació. "No podia treballar, literalment. Vaig demanar una prestació -"et diuen reiteradament que no és una baixa", apunta- per risc. Teòricament, a qualsevol dona la prestació li donen al cap de cinc mesos i mig d'embaràs, En el meu cas la vaig demanar abans. L'asseguradora a la qual estava afiliada, Fremap, tot i tenir tota la documentació i l'informe de riscos laborals, no va accedir a donar-me l'ajuda perquè la meva feina no està regulada", relata. Aquesta és una de les dificultats amb les quals es troben les gestants i després les mares, la falta de protecció jurídica i laboral, ja que les artistes de circ embarassades no estan subjectes a cap regulació.

"L'altra" conciliació

A més, la informació sovint flueix poc dins el sector del circ i la burocràcia ocasiona un gran desgast. A les mares artistes se'ls hi suma la inseguretat per no poder tornar a treballar i una fiscalitat complicada que no s'adequa als règims laborals corrents. La situació de les artistes de circ en situació d'embaràs és similar a la de les esportistes professionals atès que el principal recurs d'ambdues professionals és el cos. L'embaràs que redueix les habilitats i augmentant el risc d'accidents, suposa per a elles una vulnerabilitat addicional. "A més d'això hi ha el component psicològic que genera ansietat, estrès i en alguns casos depressió durant i després de l'embaràs. Una de les raons d'això és la incertesa pel que fa a la reincorporació que porta a voltes a l'abandonament de la professió" destaca Zanzu.

Així i tot, com apunta Isabel Serna, "mai és un bon moment per ser mare, així que has de deixar que passi" en el cas de la Isa, resident a Paris, artista de circ i mare del Lou, no va tramitar la baixa per embaràs de risc i va poder treballar com a formadora de circ fins al darrer dia. "T'adaptes al teu nou cos i vas fent". Encara que aparentment sembli que a França les coses laboralment parlant funcionin millor que a Espanya, la Isa relata que tampoc hi ha masses facilitats. "Hi ha més o menys les mateixes setmanes de baixa per al pare i la mare i després et pots demanar una excedència fins a tres anys però sense sou. Més o menys com a Espanya".

Ara bé, la falta de regulació la falta d'ajudes i la incertesa no impedeix que les artistes, les autònomes, les dones freelance, decideixin formar famílies. D'aquesta manera, les feines flexibles i els horaris variables, en definitiva, no estan subjectes a l'esclavatge i l'alienació d'un lloc de feina corrent, permeten tenir cura del nadó i d'un mateix d'una altra manera. "En Lou ve amb mi a la feina, treballo dues hores al dia i ell m'acompanya, per mi això és conciliar", explica la Isa de les facilitats de l'Academie Fratelli de França per donar classes amb el seu nadó. En el cas de l'Anna ser mare li aporta coses molt positives com maduresa, noves experiències, parar, reflexionar. "I artísticament puc treballar d'una altra manera: puc fer d'ull extern d'una companyia o pensar coses noves a dir al públic... Ser mare et permet incorporar una nova vivència al fet artístic".

Així, mentre les autònomes i les artistes esperen un canvi de legislació i davant els dubtes i les pors, físiques, psicològiques i socials, la vida s'obre camí. Sense pans sota el braç, amb la precarietat laboral i l'individualisme col·lectiu imperant, però cercant estratègies i fent reivindicacions. Perquè la criança és una responsabilitat d'Estat. Show must go on.