Matadepera (Vallès Occidental), Castellolí (Anoia) i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) són els municipis que tenen el nivell socioeconòmic més elevat de Catalunya, mentre que els nuclis de Barbens (Pla d'Urgell), Salt (Gironès) i Seròs (Segrià) són els menys afavorits socioeconòmicament. Així es desprèn de l'Índex Socioeconòmic Territorial (IST) del 2020 que aquest dimecres ha publicat l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

L'índex concentra la informació de totes les persones que resideixen en cada unitat territorial, a partir de sis indicadors sectorials: dos de situació laboral (població ocupada de 20 a 64 anys i els treballadors de baixa qualificació de cada zona), dos de nivell educatiu (la població de 20 anys o més amb estudis baixos i la població jove sense estudis postobligatoris) i dos de renda/immigració (la renda mitjana per persona i el nombre d'estrangers de països de renda baixa o mitjana).  

Les dades mostren que la renda mitjana més alta és a Matadepera (22.806 euros), mentre que la més baixa és a Salt (9.468 euros).

Matadepera és el municipi més ric; Salt el més pobre

L'IST divideix Catalunya en 853 agrupacions censals, entre les quals hi ha importants diferències del nivell socioeconòmic dels seus habitants: hi ha 37 municipis amb un IST alt, que supera en més de 20 punts la mitjana catalana, i 31 amb un IST baix, 20 punts per sota de la mitjana catalana.

Els municipis que tenen millor nivell socioeconòmic són 12 de l'àrea metropolitana de Barcelona, 10 de comarques centrals i 6 de l'Alt Pirineu i Aran. En canvi, les localitats amb el nivell socioeconòmic més baix són 16 a Ponent i 9 a les comarques gironines.

Al Pallars Sobirà totes les localitats tenen un nivell per sobre de la mitjana catalana, mentre que a la Cerdanya, el Pla de l'Estany, el Moianès, el Solsonès i la Segarra ho tenen 9 de cada 10 pobles. En canvi, tots els municipis de la Ribera d'Ebre i el Montsià estan per sota de la mitjana, i al Baix Penedès, el Baix Ebre i la Terra Alta hi són 9 de cada 10.

La majoria dels municipis de Catalunya, però, són en el nivell que es considera mitjà-alt d'IST. Es tracta de 527 localitats repartides per tot el país, excepte a les Terres de l'Ebre.  

A la ciutat de Barcelona també es presenten resultats pels 73 barris, on n'hi ha 11 amb un IST 20 punts percentuals més baix que la mitjana catalana: Ciutat Meridiana i la Trinitat Vella. En l'altre extrem, hi ha 9 barris amb un IST que supera la mitjana catalana: Tres Torres, Sant Gervasi-Galvany i Pedralbes.

Altres indicadors

La població ocupada, que és del 64% a Catalunya, té els seus nivells més alts a Vila-sana (81,1%) i Castellolí (80%), i els més baixos a Talarn (30,7%) i Lloret de Mar (44,5%).

Els indicadors concrets analitzats per l'IST mostren que la població jove sense estudis postobligatoris és d'un 26,6% a Catalunya, però arriba al 60,9% a Torres de Segre i al 57% a la Jonquera, i baixa al 5,4% i el 8,2% a Matadepera i Sant Cugat, respectivament.

Pel que fa al percentatge de gent de més de 20 anys amb estudis baixos -que és del 14% a tota Catalunya-, lideren el rànquing la Fatarella (33%) i Vilalba dels Arcs (31,6%), mentre que on n'hi ha menys és a Lladó (3,3%) i Matadepera (3,9%).