RepubilcanismeMassiva protesta republicana contra la presència de Felip VI a Barcelona

Cridòria antimonàrquica a l’avinguda Diagonal de Barcelona. Uns 10.000 manifestant, segons els càlculs que ha fet la Directa, s’han aplegat als accessos del Palau de Congressos de Catalunya per protestar contra la presència del rei Felip VI a l’entrega de premis anuals de la Fundació Princesa de Girona. Dies abans de les eleccions espanyoles i en ple cicle de mobilitzacions contra la sentència del Procés, l’arribada del monarca no ha deixat indiferent un moviment que ha convocat protestes dia rere dia durant les últimes dues setmanes. Banderes independentistes però també republicanes espanyoles, xiulets i casseroles s’han trobat al davant d’un ampli dispositiu policial encapçalat pels Mossos d’Esquadra.

Inicialment la mobilització va ser convocada pels CDR, però finalment també s'hi han sumat altres col·lectius com Arran, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), l'ANC o Pícnic per la República, entre d'altres. A més a més, els tres partits independentistes -ERC, JxCat i la CUP- també hi han estat presents. La protesta contra el monarca va començar diumenge al vespre amb l’arribada del monarca, però s'ha multiplicat aquest dilluns. 

La concentració no ha impedit la celebració de l'acte i, en el seu discurs, Felip VI ha enviat un missatge amb una clara voluntat política. Segons ell, a la realitat catalana, "no hi poden tenir cabuda ni la violència, ni la intolerància, ni el menyspreu als drets i les llibertats dels altres". Evidentment, el rei no es referia precisament a la brutalitat policial, a les restriccions a la llibertat de manifestació o l'empresonament d'activistes i dirigents polítics o socials. 

La tarda ha arrencat amb la desfilada de columnes de manifestants des de diversos punts de la ciutat i rodalies, com ara la que ha partit des de l’acampada de la plaça Universitat, fins a l’avinguda Diagonal a l’altura de la Zona Universitària. Durant diverses hores hi han arribat més manifestants, molts d’ells amb adhesius i cartells amb la foto del rei al revés, corones ratllades, o pancartes on es podia llegir “The Spanish king is not welcome in Catalonia” (El rei espanyol no és benvingut a Catalunya).

Però els antimonàrquics no han estat els únics en aparèixer. Aquells que volien assistir a l’entrega de premis també han provat de travessar el cordó policial, tot i la negativa dels Mossos. Homes i dones de corbata i vestit s’han trobat amb els crits de “fora”, mans en l’aire, xiulets i una massa de gent que els impedia el pas i que, tot i els intents per driblar-los, els han acabat frustrant el camí. Alguns d’aquests bloquejos han generat els moments més tensos de la tarda, sobretot per la insistència dels fidels a la Fundació Princesa de Girona, tot i l'evident diferència numèrica. Qui també s’ha vist afectat per un bloqueig ha estat el líder dels PP a l’Ajuntament de Barcelona, Josep Bou, que ha rebut un sonor rebuig per part dels manifestants.

La representació política ha estat important durant tota l'acció. Entre d'altres, hi havia la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, membres d'ERC com ara els candidats al Congrés Joan Josep Nuet i Maria Dantas, o el regidor a Barcelona Ernest Maragall; la número 2 de la candidatura de Junts per Catalunya al Congrés, Míriam Nogueres, i el seu cap de llista al Senat per Barcelona, Roger Español. Per part de la CUP hi havia, entre d'altres, la cap de llista al Congrés, Mireia Vehí, i el diputat al Parlament Carles Riera. Tots ells, però, amb una presència més testimonial que protagonista.

Activistes de l'acampada de la plaça Universitat

“Sembla el joc de l’aranya”, li diu un jove encaputxat a un altre mentre es desplaça per barrar el pas a un dels assistents. I és que també s’han vist a la Diagonal els mocadors a la cara de manifestants, un nou convidat al dress code independentista. “És autodefensa”, sentencia una de les joves que només deixa entreveure els ulls amb una caputxa i que prefereix no donar el seu nom per protegir-se de represàlies, citant les darreres detencions a manifestants. La jove, que ve de passar la nit a l’acampada de Plaça Universtitat, considera que els estudiants i el jovent tenen un paper cabdal en les protestes: “Tenim l’opció de mobilitzar-nos més que la gent que treballa, que no ho té tan fàcil”.

Un altre grup de joves, alguns tapats, alguns descoberts, es manté al costat del cordó per si cal tornar a fer un mur de gent. “Si no féssim barricades, en comptes de 600 ferits n’hi hauria molts més”, asseguren. També venen de passar la nit a la plaça Universitat, han participat de diverses activitats de l’acampada i prefereixen no donar el nom “per qüestions antirepresives”. “Ens tapem perquè és la millor manera de protegir-se. Ells, els Mossos, bé que van tapats”, diuen aquests estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, tots de 18 anys.

"Mori el borbó!"

Joves de caputxa i la gent gran d’estelades i gralles s’han trobat en una concentració molt plural en edats i perfils reunits per un propòsit amb molta acceptació a la societat catalana: “Estem en contra del Borbó”, resumeix l’Anna Simó, veïna de Molins de Rei que, tot i compartir nom amb la representant d’ERC, es manté molt critica amb el partit que assegura haver votat en el passat: “M’ha descol·locat, en especial en Joan Tardà. No acabo d’entendre’ls”, explica, amb relació a la crítica que el diputat republicà al Congrés va etzibar contra les protestes de la primera setmana després de la sentència.

Simó també té memòria per un dels fets que va acabar d’esquerdar les relacions de la casa reial amb la societat catalana: “Jo no estava d’acord amb la reialesa, però el discurs del dia 3 d’octubre va acabar d’enfonsar-ho tot”, explica, desitjant que Felip VI pugui veure la concentració en rebuig seu. “Espero que no marxi per la porta del darrere”.

Pensa igual la Pilar Lladó, veïna de Barcelona, que amb 81 anys s’ha plantat a la concentració amb prou vitalitat com per fer desaparèixer els manifestants del seu voltant ensordits pels cops de cullera i cassola que executa sense parar. “Tan de bo es pogués arribar a un referèndum. Tan de bo fos una cosa normal, això de votar cada any. I per internet, si cal, que és més barat i útil”, explica, mentre assegura tenir l’aplicació del Telegram al seu mòbil. “Ja el tenia instal·lat abans que arribés el Tsunami Democràtic”.

Lladó està en contra no només del rei pel seu paper durant el procés, també perquè considera que és “un símbol del franquisme”; quelcom inacceptable “per una societat democràtica del segle XXI”. Mentrestant, la manifestació comença a cridar “fora les forces d’ocupació”, un dels càntics més estesos durant el darrer cicle de mobilitzacions. Per aquesta independentista d’avançada edat, el paper de la policia també ha estat "inacceptable": “Jo no estic d’acord amb la violència, però la policia s’equivoca. Què passa, que valen menys els ulls dels joves, les costelles, que el rei? Valen menys tots els detinguts d’aquests dies que el rei? I no només els de Barcelona, també els de Madrid!”.

A mesura que cau la nit la concentració cada cop ocupa més troç de la Diagonal. També la gent s’anima a fer més soroll a resguard de la foscor. Alguns s’escalfen les mans amb les fotografies dels cartells de Felip VI cremant al terra, un acte ara usual a les manifestacions independentistes que un dia va arribar fins al Tribunal d’Estrasburg. Les oïdes del rei només descansen quan els improperis es dirigeixen cap a l’altre gran criticat del mes, la policia: “No us mereixeu la senyera que porteu”, canta la gent, mentre Mossos d’Esquadra formen en línia preparats per si han d’actuar. De seguida, però, la gent torna al leiv motiv de la convocatòria: “Mori el Borbó!”.