BARCELONA L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha assumit la responsabilitat política de "tot" el 9-N, durant la primera sessió del judici per la convocatòria d'aquesta consulta sobiranista tot i la suspensió cautelar dictada pel Tribunal Constitucional.

Mas no s'ha mogut de la seva posició defensiva, en assumir la responsabilitat política d'aquell procés, i ha reiterat els mateixos arguments que esbossa des del  2014. Ell va ser "el màxim responsable" i les directrius van partir del seu Govern que obeïa el mandat del Parlament de Catalunya.

Artur Mas ha destacat que el President és elegit pel Parlament, no per la ciutadania, i que aquell procés no va ser "un caprici inadequat", ni una sortida de to ni "una ocurrència d'última hora", sinó la conseqüència dels mandats de la cambra i que no hi va haver cap ànim de desobeir.

Mas, l'ex-vicepresidenta Irene Rigau i l'ex-consellera Joana Ortega s'han acollit al seu dret a no declarar a les acusacions i només han donat resposta a les preguntes dels seus advocats repectius.

Tots tres han mantingut en tot moment davant el tribunal que els jutja per prevaricació i desobediència que en cap moment van ser advertits de les conseqüències de la suspensió ordenada pel Tribunal Constitucional.

Van passar "més de quinze dies" "de ridiculització i mofa" per part d'autoritats del "govern espanyol" i de representants de part de les "institucions de l'Estat" sobre la irrellevància de la consulta, en paraules de Mas ... fins que Mariano Rajoy va decidir recórrer al Tribunal Constitucional.

Van ser els dies que van passar des de la convocatòria del 9-N, el 14 d'octubre de 2014, fins que el Govern central la va recórrer al Constitucional, el 31 d'octubre.

L'aleshores President va rebre un correu electrònic el 4 de novembre de 2014 del  president de l'alt tribunal, Francisco Pérez de los Cobos, comunicant la suspensió cautelar que havia dictat el TC. I en aquell moment el procés de consulta ja estava en mans dels voluntaris, segons la versió aportada pels tres.

La resolució del TC era "genèrica", ha incidit l'ex-president, alhora que explicava que, després de rebre la resolució, la consulta va canviar de format i el Govern ja no va ser "directament responsable" del 9-N, encara que hi donés suport.

Tant ell com Rigau i Ortega han insistit que no va existir un advertiment explícit de l'alt tribunal sobre les conseqüències d'incomplir la suspensió cautelar del TC que els ha portat tots tres al banc dels acusats.

Mas, Ortega i Rigau són jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pels suposats delictes de prevaricació i desobediència greu. La Fiscalia demana 10 anys d'inhabilitació per l'aleshores president de Catalunya i 9 anys per a la seva vicepresidenta i consellera d'Educació.

Els voluntaris

"Els voluntaris". Ha estat la paraula més repetida pels tres acusats. Quan el 4 de novembre el TC va dictar la seva providència, el procés havia quedat en mans dels voluntaris.

Tots els treballs estaven ja lliurats, finalitzats en aquell moment, ha recordat Ortega. "I facturats", ha postil·lat el seu advocat, Rafael Entrena. "I facturats", ha contestat l'exvicepresidenta. Els voluntaris portaven fins i tot la web de la convocatòria.

Irene Rigau ha assegurat que té "tranquil·litat de consciència" perquè no és conscient d'haver comès cap delicte de desobediència al Constitucional. Rigau ha recordat també que hi ha sentències del Tribunal Constitucional -per exemple, de concessió de beques- que el Govern central no compleix i recorda la "confusió" d'aquells dies de "tot l'entorn polític".

Durant aquells dies, cap autoritat de l'Estat va adoptar cap iniciativa per impedir que se celebrés el 9N, ha recordat Mas. Fins i tot s'ha dirigit a la Fiscalia, per reiterar que tampoc el ministeri públic va actuar, alhora que ha recordat que el fiscal que l'acusa, Emilio Sánchez-Ulled, estava de guàrdia. Tampoc va actuar el TC.

Aquesta referència ha donat lloc a un dels moments més incòmodes de la declaració d'Artur Mas. Hi havia tensió a l'inici del judici, perquè la seu del Tribunal estava envoltada per milers de concentrats des de primera hora del matí, en suport a Mas, Ortega i Rigau. 40.000 segons la Guàrdia Urbana. Societat Civil Catalana rebaixa la xifra a 16.000.

Els Mossos d'Esquadra havien  fet un desplegament d'inhibidors que feia impossible el treball dels periodistes, per no poder comunicar-se amb les redaccions.

Després d'una protesta, la policia ha rebaixat la protecció dels aparells tecnològics per a permetre les comunicacions entre els 345 professionals acreditats d'aquest judici qualificat d'"històric" per Artur Mas, perquè és "la primera vegada que se sotmet a judici a un Govern democràtic".

En reduir els inhibidors, els Mossos han descobert que hi havia un inhibidor incontrolat que també actuava al voltant del Palau de Justícia. Es desconeix qui és el propietari d'aquest inhibidor, segons fonts policials.

Preguntes d'Artur Mas

Un altre moment tens ha estat quan el president del tribunal, Jesús María Barrientos, ha reprès a Artur Mas per formular preguntes i li ha recordat que hi era com a acusat: havia de limitar-se a respondre, si ho desitjava, però no preguntar.

El president del Tribunal, Jesús María Barrientos, ha volgut reprendre a Artur Mas per fer preguntes i li ha recordat que hi era com a acusat i havia de limitar-se a respondre, si ho desitjava, però no preguntar.

El magistrat Barrientos ha explicat a Mas que no havia respost a la pregunta del seu advocat, Xavier Melero, centrada en si era responsable de que el 9 novembre del 2014 haguessin obert els instituts per fer la consulta. Artur Mas ha replicat de manera tensa: "Sí, he contestat. Si he dit que sóc el responsable de tot, també ho sóc d'això".

I el president del Tribunal també ha retret als advocats defensors, perquè el judici ha començat gairebé amb una hora de retard. I, davant l'argument de la dificultat per accedir al Palau de Justícia per la massiva manifestació convocada a les portes de l'edifici, Barrientos ha replicat als defensors que ells sí que podien haver estat presents a les 9 del matí, l'hora assenyalada per a l'inici de la vista, que s'ha endarrerit 53 minuts.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, y la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, al costat de l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau, | EFE

Missatge de Puigdemont

Una hora abans de l'inici del judici, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha emès un missatge institucional en què ha afirmat que "avui molts ens sentim jutjats". El president ha assegurat que els tres encausats seran jutjats "per una causa que mai hauria hagut d'arribar als tribunals" i ha afegit que "el 9-N va enviar un senyal" i va ser un "dia d'alegria i d'enfortiment democràtic, carregat d'esperança per a un poble que se l'ha guanyada a pols, contribuint com cap altre al sosteniment de la nostra societat i del conjunt de l'Estat".

Puigdemont, que com la resta del govern es desplaça del Palau de la Generalitat al passeig Lluís Companys -davant la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)- per donar suport a Mas, Ortega i Rigau, ha enviat un missatge clar a l'Estat espanyol: "Els responsables d'haver judicialitzat les reivindicacions polítiques i de cometre tota mena d'abusos per perseguir idees trobaran la mateixa resposta: la d'un poble que, amb totes les diferències, matisos i diversitats, vetlla per la seva dignitat". I ha afegit: "La dignitat que avui defensaran Mas, Ortega i Rigau davant del tribunal".

A banda dels membres del govern, desenes de milers de persones s'han concentrat davant el TSJC, convocades per l'ANC, Òmnium Cultural, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM).

A nivell d'acusacions, Artur Mas s'enfronta a una petició d'inhabilitació de deu anys per part de la Fiscalia, mentre que en el cas d'Ortega i Rigau es queda en nou. La Fiscalia atribueix a l'expresident els delictes de prevaricació administrativa i desobediència greu i considera les exconselleres "cooperadores necessàries", bàsicament en considerar que van ignorar l'ordre de suspensió cautelar del 9N dictada pel Tribunal Constitucional (TC).

Reaccions polítiques molt diverses

L'inici del judici pel 9-N i la massiva mobilització independentista -amb unes 40.000 persones concentrades- ha provocat una allau de valoracions polítiques de signa molt divers, des del suport total i absolut als encausats i el rebuig a la judicialització de la política fins a les crítiques al "victimisme" del sobiranisme català. La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, ha manifestat que aquest dilluns "el poble de Catalunya ha tornat a donar una lliçó de civisme". "[La mobilització] és la prova que realment que hi ha moltíssima gent que se sent molt orgullosa del que va passar el 9-N. Tal com s’ha demostrat, el poble de Catalunya té la voluntat ferma de decidir el seu futur. Això no s’aturarà", ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio.

El vicepresident del Govern català, Oriol Junqueras, ha subratllat que "ara toca defensar la democràcia i exercir els drets democràtics, com el dret a vot". "Estem aquí per servir la causa de la democràcia i de la justícia", afegit el també president d'ERC. L'espai dels Comuns també ha refusat en bloc el judici pel 9-N, mentre que els socialistes han estat més ambigus, ja que Miquel Iceta ha manifestat que no considerava Mas "un delinqüent", però que tampoc tenia cap intenció de participar en les mobilitzacions de suport. També ha afegit que la justícia ha de poder actuar "amb independència i sense pressions". Més contundent en el rebuig al judici ha estat l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i rival d'Iceta a les primàries del PSC, Núria Parlon, com ha expressat en un tuit.