Marta Rovira ha posat aquest divendres punt final a més de sis anys d'exili a Suïssa. La secretària general d'ERC ja està a Catalunya després que a primera hora d'aquest matí hagi travessat la frontera per la Jonquera en un retorn que s'ha fet mitjançant un llarg viatge en cotxe des de Ginebra de més de sis hores. La dirigent republicana ha fet el trajecte acompanyada d'un reduït grup de membres de la seva família i de companys d'ERC, a més dels altres membres de l'exili independentista a Suïssa. Rovira ha viscut aquests anys a Ginebra amb el seu marit, Raül Presseguer, i una filla que tenia només sis anys en el moment de la fugida a Suïssa. Esquerra ha convocat un acte de benvinguda a Rovira i a la resta d'exiliats a les 9 del matí a Cantallops, petit poble de l'Alt Empordà pròxim a la frontera.

El retorn de Rovira s'ha precipitat després que el jutge Garcia-Castellón hagi decidit arxivar la causa per terrorisme del Tsunami Democràtic. I ho ha fet acompanyada del diputat d'ERC Ruben Wagensberg, a l'exili des del desembre passat i de l'activista i dirigent d'Òmnium, Oleguer Serra, que serà rebut a la seu de l'entitat cap al migdia, i el periodista Jesús Rodríguez, que ho serà a La Comunal. L'empresari Josep Campmajó, que serà rebut a la Plaça del Vi de Girona, ha fet el viatge de tornada pel seu compte.  

La dirigent republicana ha estat rebuda per un grup de familiars, amics i companys d'ERC a Salses, a la Catalunya Nord, que l'han acompanyada en el pas de la frontera per la Jonquera. En el retrobament s'han viscut moments d'intensa emotivitat amb fortes abraçades i no han faltat les llàgrimes per part de la pròpia Rovira i alguns dels que l'esperaven, segons alguns dels presents. Rovira es traslladarà ara cap a Cantallops per participar en l'acte de benvinguda que ERC preveu per aquest matí a les 9. Després té previst traslladar-se a Vic (Osona), la seva ciutat natal i de residència abans de l'exili. I preveu participar aquest dissabte en els primers actes presencials d'ERC, entre ells l'Assemblea de Dones d'Esquerra que el partit ja tenia previst celebrar.

Rovira s'havia establert a Ginebra, on va arribar el 23 de març del 2018, després de la investidura fallida de Jordi Turull i enmig de l'ofensiva del poder judicial espanyol contra els dirigents independentistes catalans després dels fets de l'octubre de 2017. Durant tot aquest temps, la republicana no ha deixat de fer política i s'ha mantingut molt activa en la gestió estratègica i tàctica d'Esquerra i la part internacional del partit. També ha participat en les diferents campanyes electorals.

Protecció suïssa i activitat internacional pels drets humans

Rovira ha mantingut el càrrec de secretària general d'ERC durant els anys d'exili co-dirigint el partit des de Ginebra. I també ha mantingut una important i intensa activitat relacionada amb el món de la resolució de conflictes, amb importants contactes de mediadors, institucions i organitzacions internacionals de defensa dels drets humans. Tasca que té intenció de mantenir, segon ha comentat a Públic.

La dirigent republicana no ha sortit en cap moment durant aquests sis anys de Suïssa on les autoritats d'aquest país han denegat de forma reiterada totes les peticions judicials dels tribunals espanyols respecte a ella. Després de la derogació del delicte de sedició al Codi Penal fruit de l'acord entre el Govern d'ERC i el Govern espanyol del PSOE la seva imputació pel referèndum de l'1-O va quedar limitada a desobediència, la qual cosa permetia el seu retorn. Però la malfiança sobre la causa secreta que s'instruïa a l'Audiència Nacional respecte a Tsunami Democràtic va aconsellar Rovira ajornar el seu trasllat a Catalunya.

Després de diverses filtracions periodístiques el jutge Manuel García Castellón va fer pública la imputació per terrorisme, amb la qual cosa es reactivava el perill d'empresonament en cas de tornada. Rovira, que en un començament va compartir exili a Ginebra només amb la diputada de la CUP, Anna Gabriel, va veure com aquest sumari de Tsunami Democràtic comportava l'arribada a la capital suïssa de nous exiliats. És el cas del company de partit i diputat al Parlament, Ruben Wagensberg. I també de l'activista i dirigent d'Òmnium, Oleguer Serra, l'empresari Josep Campmajó i el periodista Jesús Rodríguez.

13 anys liderant ERC, a Catalunya i Suïssa

Durant més d'una dècada ha fet tàndem amb Oriol Junqueras -ara fora de la direcció després de dimitir com a president- per liderar Esquerra, que malgrat la repressió, durant aquests anys ha aconseguit la presidència de la Generalitat, condicionar el Govern espanyol i guanyar força territorialment, amb les alcaldies de Tarragona i Lleida. Uns èxits que poc a poc s'han anat diluint fins que la formació s'ha vist immersa en una crisi interna que està gestionant la mateixa Rovira, a l'espera del congrés del pròxim novembre, després de la patacada de les últimes eleccions al Parlament i les anteriors a les municipals i les generals.

Rovira va encapçalar amb Oriol Junqueras la candidatura d'ERC a les eleccions del 21 de desembre del 2017, amb les institucions catalanes intervingudes per l'aplicació de l'article 155. A mitja campanya es va veure obligada a convertir-se en la cap de cartell dels mítings d'Esquerra com a conseqüència de l'empresonament del líder del partit i candidat a la presidència. Després de les eleccions, va liderar el nou grup republicà al Parlament fins que va haver de marxar a l'exili.

Al llarg d'aquests anys Rovira ha tingut un paper molt destacat pel que fa a la línia estratègica d'ERC, l'expansió internacional de la causa catalana i la seva implicació en les consecutives campanyes electorals, sempre, això sí, amb pantalles pel mig. També ha protagonitzat diverses negociacions amb el PSOE, a Madrid, i amb Junts a Catalunya. A banda, ha situat el conflicte català a la taula d'entitats i organismes de mediació entre el Govern espanyol i català. I ho ha fet des de Suïssa, el país que li va garantir que no seria detinguda per l'Estat espanyol, ja que el sistema d'euroordres no funciona perquè no forma part de la Unió Europea.

El mateix dia que Dolors Bassa, Carme Forcadell, Raul Romeva, Josep Rull i Jordi Turull van ser detinguts per ordre del jutge Pablo Llarena, aquest va emetre una ordre internacional de crida i cerca contra Rovira, però el govern suís va deixar clar que no concediria cap extradició per motius polítics. Així doncs, Llarena no ha fet mai el pas, tot i que sempre ha mantingut viva l'amenaça de dictar una euroordre contra ella en cas que trepitgés territori de la UE.

L'organització de l'1-O i Tsunami Democràtic

Durant aquests sis anys d'exili, Rovira ha estat acusada de diversos delictes per la seva implicació en el Procés, sempre amb l'objectiu de mantenir viva la seva causa en els tribunals espanyols. Concretament, va arribar a Suïssa per un delicte de rebel·lió per l'organització del referèndum de l'1 d'octubre, un processament que va caure amb l'entrada en vigor del nou Codi Penal espanyol, fruit del pacte entre el PSOE i ERC, que derogava la sedició i modificava el tipus penal de la malversació.

Aleshores Llarena la va acusar de desobediència, perquè entenia que, havent quedat derogada la sedició, no es podia mantenir el processament per rebel·lió ni es podia subsumir en el nou delicte de desordres públics agreujats, del qual sí que acusava a Comín i Puigdemont. 

Després del delicte de desobediència, que no comporta presó, i a les portes de l'aprovació de la llei d'amnistia, va ser acusada de terrorisme -una de les excepcions de l'amnistia- per la seva suposada implicació en les massives protestes per la sentència del Procés. Concretament, el jutge de l'Audiència Nacional Manuel Garcia-Castellón l'acusava de ser una de les impulsores de Tsunami Democràtic. Finalment, el magistrat s'ha vist obligat a arxivar la causa del Tsunami Democràtic per un error tècnic, fet que ha permès l'esperat retorn de Marta Rovira després de prendre la decisió que més ha condicionat la seva vida, marxar a l'exili per garantir la seva llibertat.