L'excandidat d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona Ernest Maragall ha trencat el seu silenci després de fer-se públic que els cartells ofensius que feien mofa de l'alzheimer del seu germà, Pasqual Maragall, van sortir de les files d'ERC. El republicà ha expressat que va sentir "astorament i malestar profund" quan va assabentar-se que els autors dels polèmics cartells estaven contractades "des d'algun àmbit de responsabilitat interna" del partit. 

En una carta que ha fet pública a través de la xarxa X, Maragall assenyala l'exdirector de comunicació d'ERC, Tolo Moya, com a "responsable orgànic" de la campanya difamatòria durant la precampanya electoral de les eleccions municipals del 2023. Segons relata, el mateix Moya li va presentar les seves excuses formals per "manca de control suficient". Tot i els fets, l'excandidat defensa la "indubtable honestedat" del conjunt de l'organització i confia que el partit depuri responsabilitats.

A l'escrit, Maragall explica que mesos després d'haver presentat la denúncia pels cartells, a partir de les investigacions judicials, "es va fer evident que l'autoria corresponia a unes persones contractades des d'algun àmbit de responsabilitat interna d'Esquerra". Immediatament després, es va posar en contacte amb la direcció del partit i els òrgans centrals d'Esquerra per demanar explicacions. Va ser aleshores quan va decidir demanar l'arxivament de la causa per evitar, diu, que uns "fets lamentables" continuessin generant "patiment personal i familiar".

Malgrat els fets, Maragall expressa confiança en el partit. "Em consta la voluntat de la direcció actual per no tancar la qüestió en fals i prendre les mesures adequades per determinar eventuals responsabilitats", afirma en el comunicat. La direcció va enviar una carta als militants explicant que es citaran a declarar totes les persones implicades en l'afer.

Maragall acaba el comunicat expressant dos sentiments: "Un de vergonya i horror per pertànyer a un tros de societat capaç d'això tan indecent. Una acció de gran impacte emocional que contradiu qualsevol pretensió de política democràtica i d'honestedat col·lectiva. L'altre d'agraïment profund a tanta gent, d'Esquerra i d'enllà, que em van fer arribar el seu propi sentiment de vergonya i horror".