CULTURA POPULARDel Manuel de Falla al Gran Teatre del Liceu

Barcelona s'ha omplert, aquest cap de setmana, de comparsas, chirigotas, cuartetos i coros gaditans. El Carnaval de Cadis ha arribat a la capital catalana de la mà de la fundació Andacat, que, dia rere dia, apropa la cultura catalana i l'andalusa amb l'objectiu de fomentar l'enteniment i l'intercanvi cultural. En un acte celebrat al Gran Teatre del Liceu amb 2.500 assistents, més de 120 artistes de les formacions Los Prisioneros, Don Taratachín, El Equipo A Minúscula, Comando Caleti i ¡Qué Caló! han mostrat el seu talent i han donat a conèixer el seu repertori a un públic entusiasmat, molts arribats des de Cadis, que no ha dubtat a cantar, palmejar i emocionar-se amb les diferents actuacions als crits de "Visca Cadis i visca Andalusia", entre d'altres.

A l'acte han assistit, entre d'altres, el tercet tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, els regidors d'ERC Juanjo Puigcorbé i Alfred Bosch, o la regidora de C's Carina Mejías. Puigcorbé ha animat a organitzar-ne una tercera edició que, segons ha comentat, també es podria fer, a més d'al Liceu, als carrers de la ciutat. Asens ha destacat que, "en temps de crispació és més important que mai fer valdre allò que ens uneix als catalans i andalusos, a Cadis i a Barcelona. Barcelona fou construïda per gent vinguda de Cadis i altres ciutats d'Andalusia i nosaltres estem en deute amb Andalusia. Volem afavorir, sobretot, la unió entre aquestes dues ciutats del Mediterrani". Adrián Martínez de Pinillos, edil de l'Ajuntament de Cadis i cinquè tinent d'alcalde, membre també del Patronat del Carnaval de Cadis, ha fet referència als temps difícils que corren per a la llibertat d'expressió. "En aquests moments, on resulta complicat dir segons quines coses, és important que la gent s'expressi lliurement. Des de Cadis continuarem defensant el dret a la llibertat d'expressió, fent lletres, parlant de tot i fent-ho amb molt d'art".

Julio Pardo, autor, arranjador i productor des del 1985 i un personatge clau en la història recent de les chirigotas, també ha volgut destacar el poder de la música com a nexe d'unió entre diferents cultures i pobles. "Estar en aquest teatre, un dels millors del món, és el millor regal d'aniversari per a la nostra formació, Don Taratachín, que ja fa 40 anys que omple els escenaris de música", ha afirmat.

Un humor on es parla de tot

Com és habitual, les actuacions han tocat tots els pals: actualitat política local i estatal, temes de la vida social, la crítica a la violència de gènere, els estereotips, la importància de la incorporació de la dona gitana a estudis superiors, la corrupció i, com no podia ser d'altra manera, la situació política de Catalunya. En clau d'humor i des del respecte, ¡Qué Caló! ha dedicat una chirigota al poble català, com ha dit El Canijo, el seu director, "un poble al qual admirem i idolatrem. No sabem què passarà, però nosaltres us continuarem estimant".

Especial protagonisme ha pres la Marató de Barcelona, que s'ha celebrat aquest mateix diumenge. La dificultat de moure's per la ciutat a causa dels carrers tallats ha estat en el punt de mira i ha sigut motiu de broma i crítica per part de les formacions musicals. També hi ha hagut paraules per al líder nordcoreà Kim Jong-un, el seu pentinat i la seva afició per llençar coets; el cas Nóos, el cas de Caja Madrid i els problemes econòmics que fan que l'atur a Cadis rondi el 40%. El públic ha estat, en tot moment, partícip de l'espectacle i ha interaccionat amb les diverses formacions i artistes.

Llàgrimes i emocions a flor de pell

Les formacions gaditanes van arribar el dissabte a l'estació de Sants, on van ser rebudes per la comparsa catalana Los Primavera, una formació recent que intenta donar a conèixer aquesta forma d'art popular andalús a Catalunya. Ja a dalt de l'escenari del Liceu, s'han pogut viure moments de molta emoció tant per part dels artistes com del públic. Sergio Tejada, uns dels components de ¡Qué Caló!, la formació que ha fet referència a l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, ha confessat que abans de cantar estava una mica nerviós per la reacció de la gent, ja que es tractava d'un tema complicat. "La reacció de la gent ha estat espectacular, però abans no sabíem què passaria". També Alejandro Cortés de "Los Prisioneros", s'ha relaxat quan ha vist el bon ànim del públic català. "Toquem temes complexos, però ho intentem fer amb art i respecte".

Durant el cap de setmana també s'han dut a terme algunes activitats paral·leles, com la presentació del llibre d'Antonio Rivas Cabañas Del Falla a la Caleta (Punto Rojo Libros), que mescla novel·la i assaig, o la projecció del documental La fiesta de los locos, dirigit pel cineasta Manuel Iborra (Alacant, 1952) i produït per Antonio Resines, que dóna a conèixer el Carnaval del carrer i les formacions que no van a concurs, aquelles menys professionalitzades però que són les que realment neixen del carrer i conformen l'art popular del Carnaval. "Cadis és una ciutat amb molta saviesa, potser per la seva història, o per les seves circumstàncies, però és molt sàvia. Jo estava rodant un altre documental quan em vaig topar amb el Carnaval. Vaig decidir gravar, sobretot, les escenes de carrer, i quan vaig revisar les imatges, em vaig adonar que tenia un altre documental", ha dit Iborra, que es mostra crític amb la cultura elitista a la qual la població està acostumada: "la cultura ha de ser una cosa de carrer, es pot fer una cultura magnífica i plena de talent i crítica sense comptar amb les elits culturals, al cap i a la fi, la cultura és una altra manera de dominació".

Rivas Cabañas, que a més d'escriptor és jurista i gran coneixedor del món de les chirigotas, ja que estudia la seva evolució des dels anys 60 fins a l'actualitat, i preguntat per la censura i l'autocensura en les lletres de les chirigotes, ha recordat que el dret contempla l'animus iocandi, que és la voluntat de fer broma. "Als Carnavals de Cadis se n'ha parlat molt del rei emèrit, del Papa i de tothom, però sempre amb la intenció de fer broma i passar una bona estona. A les falles de València es cremen els ninots, i no passa res. Ara mateix hi ha un problema entre els límits que hauria de tenir la llibertat d'expressió, o si n'hauria de tenir o no. Ara depenem dels jutges, de si ells pensen si estem dins el límit o no, és complicat. S'ha de recordar que a Cadis va haver-hi una chirigota de Los Verdugos on li tallaven el cap a Puigdemont. Pot sembla de més o menys gust, a mi personalment no m'agrada, però no deixa de ser una paròdia".

Un art popular que neix de la gent del carrer

Les chirigotas van néixer a Cadis de la mà de "personatges supervivents, aquells que intenten resoldre la vida durant el dia a dia, sense massa complicació", recorda Rivas Cabañas. Durant l'època franquista no es van prohibir, però es van haver de "domesticar". "L'art de les chirigotas, comparsas i altres formacions sempre s'ha basat en el doble sentit, en el que es diu sense dir-ho. De fet, la prohibició, sempre ha donat ales a l'enginy". No obstant això, i tot i la popularitat d'aquestes formacions i el Carnaval, "és complicat viure de ser artista de Carnaval, tot i que el Carnaval de Cadis cada cop és més popular arreu de l'estat espanyol i del món".

Durant l'actuació al Liceu, també s'ha reivindicat el paper dels mitjans de comunicació locals per la difusió del Carnaval i s'ha donat les gràcies a Justo Molinero al capdavant de Teletaxi per la difusió de l'art i la cultura andalusa a Catalunya.