La mandíbula trobada l'any 1887 a una pedrera de Banyoles (Pla de l'Estany) va pertànyer al primer Homo sapiens que va viure a Europa, i no a un neandertal, com es creia fins ara. Així ho determina un estudi publicat a la revista científica especialitzada Jounal of Human Evolution, en què han participat científics nord-americans i espanyols entre els quals s'inclou el director científic del Museu de l'Evolució Humana, Juan Luis Arsuaga, Ignacio Martínez, de la Universitat d'Alcalà o Julià Maroto, de la Universitat de Girona.

Aquesta descoberta és molt significativa, ja que la mandíbula de Banyoles, datada en un període que s'estén entre 45.000 i 65.000 anys enrere, es converteix en les restes òssies atribuïdes a un humà anatòmicament modern més antigues d'Europa. 

Des de la seva descoberta, ara fa 135 anys, el fòssil havia generat molta incertesa entre els investigadors, ja que es pensava que en aquell període, fa entre 45.000 i 65.000 anys, Europa estava ocupada exclusivament pels neandertals. És per això que la mandíbula de Banyoles va ser assignada inicialment a aquesta espècie, però el nou estudi ho canvia tot. No era d'un neandertal, sinó d'un Homo sapiens.

En aquest nou estudi, que empra imatges obtingudes mitjançant un TAC, s'han reconstruït per ordinador les parts que li falten al fòssil, obtenint-ne un model virtual tridimensional que ha permès als investigadors de comparar-lo amb altres fòssils més ben conservats. Aquesta descoberta posa damunt la taula "que una altra espècie diferent a la dels neandertals va habitar el continent molt abans del que s'ha constatat fins ara, cosa que pot representar l'evidència més primerenca de la presència d'Homo Sapiens a Europa".

Misteri resolt?

En declaracions a Efe, l'investigador i catedràtic en Paleontologia de la Universitat Complutense de Madrid Juan Luis Arsuaga es mostra categòric respecte l'espècie a la qual va pertànyer la mandíbula de Banyoles. "No és un neandertal. És en gairebé tota la seva morfologia un humà modern", explica. Malgrat això, l'investigador puntualitza que en el fòssil no s'aprecia l'existència d'un mentó (barbeta), un fet que impedeix als científics descartar que tingui algun avantpassat neandertal. 

Arribar a un consens científic sobre quina espècie representa la mandíbula Banyoles "és un repte", admeten els investigadors. Els autors del nou estudi pensen que la hipòtesi més probable per explicar l'anatomia especial del fòssil és que "podria representar un híbrid entre una població prèviament desconeguda d'Homo Sapiens i els neandertals".

La mandíbula de Banyoles és una de les restes humanes més rellevants de la Península Ibèrica. I possiblement, com subratlla el Museu Arqueològic de Banyoles, "també una de les més estudiades". La va descobrir Llorenç Roura l'abril del 1887 en una pedrera de la ciutat. El fòssil es guarda a la farmàcia Alsius, però en aquest museu s'hi exhibeix una còpia molt fidedigna, feta el mateix any 1887.