"La manca de suport institucional i legal deixa les víctimes dels atacs anti-gènere desprotegides"
Barcelona-
Entrevista als investigadors de la UPF Maria Rodó i Leon Freude, autors d'un informe que demostra "el caràcter persistent dels atacs anti-gènere" i el seu efecte sobre les persones activistes que els pateixen
L'entrada del feminisme a les institucions i l'aprovació de normes estatals com la Llei Trans o la llei Solo Sí Es Sí demostren, amb escreix, l'evolució positiva en drets feministes i LGTBI al nostre país. Uns avenços que, malauradament, han anat acompanyats d'un moviment anti-gènere cada vegada més "agressiu" i principalment impulsat ―que no només― per l'extrema dreta.
Ara, un estudi liderat per la investigadora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i directora del Grup de Recerca GRETA, Maria Rodó, i l'investigador postdoctoral Leon Freude, en el marc del projecte europeu RESIST, analitza l'impacte d'aquest moviment amb dades de Catalunya i el País Basc. Gràcies al testimoni de 33 participants acadèmiques, activistes i intel·lectuals, la investigació revela que els atacs anti-gènere són "deliberadament polítics" i busquen afectar figures visibles del feminisme, amb "greus conseqüències" emocionals i psicològiques.
En què consisteix el moviment anti-gènere?
Leon: Els discursos anti-gènere qüestionen els avenços i les polítiques feministes que s'estan desplegant, però també s'inclouen els atacs dins del propi moviment feminista al sector transinclusiu.
Maria: El concepte anti-gènere es crea en el món acadèmic per identificar moviments o discursos que s'oposen a les polítiques feministes, sovint referides com a "ideologia de gènere". És un terme que s'usa més en el món anglosaxó, però quan explicàvem a les entrevistades que són discursos que van en contra de qüestions vinculades amb els drets sexuals i reproductius o amb la diversitat sexual i de gènere, ràpidament connectaven amb la idea.
Com es diferencia de discursos masclistes o sexistes?
M: A les persones entrevistades els costava distingir el sexisme o la discriminació que pateixen en la seva vida quotidiana dels atacs anti-gènere. Són qüestions que estan absolutament lligades.
L: Els discursos anti-gènere es fan evidents, per exemple, en dues qüestions claus que dins del feminisme estan en disputa: el treball sexual i les persones trans.
Els atacs anti-gènere, malgrat que ara s'identifiquin amb aquest nom, no són nous. Han crescut en paral·lel amb l'extrema dreta? Van associats a un marc ideològic concret?
M: Clarament, hi ha un auge vinculat a l'extrema dreta, però amb el nostre projecte també volíem ampliar la perspectiva. No preteníem limitar-nos a un únic boc expiatori, com si només l'extrema dreta fos responsable de potenciar o difondre aquests discursos. Volíem explorar com es manifesten en molts altres espais, també d'esquerres i feministes. A casa teva pots estar patint atacs anti-gènere.
L: Una de les entrevistades, molt experta en el tema, alertava que no només es tracta d'un contramoviment a les polítiques feministes dels últims cinc anys, sinó que el moviment anti-gènere ve de molt més lluny, des dels anys noranta i vinculat a grups religiosos.
M: Les que ja eren feministes en l'època de transició diuen que ha existit sempre, el que passa és que ara veiem com ha augmentat el nivell d'agressivitat i de bel·ligerància.
Per què són més agressius ara els discursos anti-gènere?
M: El perquè no el sabem. Simplement sabem que es percep d'aquesta manera, sobretot per com es configuren i el pes que tenen en el debat públic.
Per què la denúncia de les activistes a qüestions vinculades amb el racisme, per exemple, acaba revertint en atacs anti-gènere?
M: Els discursos anti-gènere tenen diferents eixos que estan interconnectats. Evidentment ataquen les qüestions de gènere i LGBTI, però també es vinculen a l'anti-immigració i el racisme, al nacionalisme espanyol que va en contra del moviment independentista i a la gordofòbia.
A través de quines formes concretes s'expressen els atacs anti-gènere?
L: Van des d'accions quotidianes, com el cas de talleristes que ofereixen tallers sobre gènere o feminisme i són acusades d'introduir l'agenda woke a l'aula, fins a situacions molt més greus. Dades sensibles d'activistes publicades a les xarxes, missatges i amenaces...
M: Volem destacar que són atacs que es manifesten en l'àmbit públic i en el privat, és a dir, poden ser boicots a actes feministes o pintades al lloc de treball, però dins de les cases i en els espais més íntims també succeeixen.
Quin paper juguen les xarxes socials?
M: L'àmbit online agafa molta centralitat perquè és més fàcil, no cal moure's i amb una sola publicació a X ja tens 500 persones que volen atacar-te. De totes maneres, no és un problema exclusiu de l'online, sinó que es reprodueixen coses que ja es viuen a la realitat. A l'informe no hem posat detalls molt concrets perquè crèiem que no era necessari, però hi ha activistes que reben amenaces de mort, de violacions, imatges pornogràfiques, amenaces de publicació de dades personals com la direcció de casa... La majoria d'atacs es fan des de l'anonimat.
L: Hi ha persones que tenen la capacitat d'ignorar els atacs online, però són especialment dolorosos els atacs en espais més íntims on, en principi, s'ha de trobar el confort. I que passin aquestes coses, genera un altre cop un efecte de silenciament en privat.
Són efectius els atacs anti-gènere? Com condiciona la vida quotidiana de les víctimes?
M: Aquí és on hem centrat el nostre informe. Primer volíem recollir què passava i després quins efectes tenia. Una de les principals conseqüències és el silenciament o l'automoderació del discurs. Els atacs tenen l'objectiu de crear por, no només a la persona que ho pateix, sinó també al seu entorn perquè no actuïn de la mateixa manera. La gent deixa d'anar a llocs, de tenir un perfil públic, de fer servir determinades xarxes socials, d'assistir a espais d'activisme polític... A més, també hi ha una gran sensació de cansament.
Tot i això, també hi ha persones que ens han dit que no pensen callar i que pensen seguir difonent el seu discurs, perquè tenen un compromís amb una lluita política.
Més enllà del silenciament, com afecta la salut mental?
M: Moltes han tingut problemes de salut mental, sobretot perquè s'apanyen soles. No hi ha res que les ajudi o les protegeixi, han de buscar-se les seves pròpies xarxes de suport o de solidaritat. Es creen el que anomenem "bombolles" per crear llocs lliures d'aquesta mena d'agressions.
Què són els "espais de resistència activa" que mencioneu a l'informe?
L: Tenen diferents formes. Per a una periodista poden ser les seves companyes, la família... En l'àmbit polític poden ser les xarxes de suport. Hi havia unes participants en l'estudi que van estar encausades per haver contestat a un grup anti-gènere i la seva xarxa va fer públic el cas, va explicar la repressió i va organitzar activitats per recaptar fons per finançar la defensa.
Denunciaven les entrevistades una manca de suport policial, legal o administratiu?
M: Totes, tota l'estona. Moltes vegades l'únic suport que troben és en les amigues, que són les persones que esculls, que t'entens políticament i et sents segura. Això és el que fa sobreviure a moltes de les entrevistades. Volem posar sobre la taula la importància de l'amistat.
L: Les amistats són importants perquè sovint els atacs són molt personals, com els insults gordòfobs.
M: Totes van denunciar la manca de suport institucional. En altres països les institucions fan gala de polítiques i lleis anti-gènere. Aquí no tenen aquest paper de manera directa, però tampoc protegeixen dels atacs. Posar una denúncia no serveix, ja que no hi ha lleis contra la violència digital. Si aquest tipus de violència no es reconeix com a violència política, serà difícil que les víctimes rebin protecció. No es tracta només que "tothom insulti a les xarxes"; és una agressió específica, dirigida i que afecta persones concretes.
Quines perspectives de futur expressaven les entrevistades?
M: Hi havia una diversitat d'opinions. Hi ha gent molt farta, molt cansada, però també depèn de les condicions en què es troba cadascú. Poden ser atacs i maneres de resistir diferents. En el nostre estudi de cas no ho hem vist tant, però hi ha víctimes que opten per migrar com a estratègia de resistència. Depèn de la situació familiar, de recursos, de salut mental.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..