"Tradicionalment, el juliol era el millor mes de l’any i ara s’ha convertit en un desastre. Generalment, a Setmana Santa s’iniciava un cicle que es tancava al 31 de juliol, que era quan més es movia el mercat". La reflexió l’efectua Jaume Roura i Calls, president de Fecavem, la patronal catalana de la distribució d’automoció, i està avalada per les xifres que s’acaben de conèixer. En turismes, Catalunya va tancar el mes de juliol amb 8.975 vehicles venuts, el que suposa un descens del 17,2% en relació l’any anterior. Durant el 2022, les vendes han caigut un 11,6%.

Les dades encara són més esfereïdores si la comparació es fa amb 2020, primer any de la pandèmia, en el qual es van matricular 16.927 turismes, un 47% més que enguany. Roura i Calls ho atribueix a la manca de microxips i els problemes de transport en l’àmbit global. "Ens trobem que les fàbriques no poden produir al nivell que volen per l’escassetat de components". El president de Fecavem recorda que una situació de normalitat a Catalunya equival a unes vendes anuals d’entre 175.000 i 200.000 cotxes.

Fruit d’aquest escenari, les entregues dels vehicles, que normalment es produïen en un període d’entre un o dos mesos, ara s’allarguen entre les quatre setmanes i els vuit mesos. Aquesta demora en els lliuraments fa que alguns compradors, cansats de l’espera, es tirin enrere a l’hora de validar l’operació de compra. "El fet de no tenir producte per la distribució, afegit a la incertesa econòmica, l’aposta per la descarbonització de la mobilitat i la indecisió del ciutadà a l’hora d’escollir entre un motor de combustió i un cotxe elèctric està retardant el moment de la compra", explica Roura i Calls. La conjuntura es dona en un mercat, com el de l’Estat espanyol, que s’ha convertit en el segon productor europeu de vehicles.

Altres problemes als quals es veuen abocats els clients és la variació del preu del cotxe en el moment de l’entrega. La situació l’ha generat l’encariment de les peces o dels nolis del transport. El fenomen s’ha aguditzat des de l’inici de la invasió russa a Ucraïna. Davant l’episodi, la Fecavem reclama la reducció d’impostos, com el de l’IVA, que ara es troba al 21%, i la supressió del de matriculació.

Turismes de més de 15 anys

La patronal insisteix que "la renovació del parc mòbil també presenta una tendència clara d’envelliment que des del sector valorem com a negativa als efectes de les emissions mediambientals i la seguretat dels vehicles que circulen per les nostres carreteres". "Un mes com el juliol, que històricament solia mostrar un bon comportament, ha tancat amb una caiguda significativa", lamenten des d’Anfac, la patronal estatal dels fabricants.

En la seva anàlisi, l’associació assegura que producció de vehicles s'ha recuperat de manera lleu, però l'escassetat de microxips encara suposa retards en els lliuraments ja demandats als concessionaris. De fet, alerten que fins al mes de juliol, s'han venut gairebé les mateixes unitats de turismes de més de 15 anys que de vehicles nous.

Per la seva banda, Faconauto, patronal dels concessionaris, incideix en una idea similar, assenyalant que han caigut tant les matriculacions com les comandes en un mes que tradicionalment era "un dels millors mesos de l'any". "El mercat continua deprimit, més d'un 30% per sota de les xifres del 2019", afegeix la federació.

L’excepció dels vehicles elèctrics

Les dades publicades per Anfac indiquen que els vehicles electrificats continuen creixent. Així, a Catalunya, les matriculacions de turismes elèctrics, híbrids i de gas s'han incrementat un 19,71% al juliol respecte del mateix mes de l'any anterior. S'han lliurat fins a 978 unitats, mentre que el 2021 van ser 817. Per tipologia, els híbrids han caigut un 4%, mentre que els de gas un 12,66% en termes interanuals. A l'Estat espanyol, les vendes de vehicles electrificats han crescut un 4% el mes de juliol, arribant a les 7.849 unitats, suposant més d'un 7% de la quota de mercat. Des de l'inici d'any, les matriculacions d'aquesta mena de vehicles ascendeixen fins a 47.108, amb un augment del 30,22%.

Un altre de les derivades de la manca de vehicles nous és l’impossibilitat de les empreses de lloguer de cotxes de renovar les seves flotes. La patronal del sector, Fenaval, comenta que les previsions de negoci per a aquest any eren d’un increment del 60% per situar-se en xifres properes a l’època precovid, però les perspectives han fallat perquè els fabricants estan limitant el lliurament d’unitats a causa de la manca de components a l’automoció.

Paral·lelament, l’augment de la demanda fa gairebé impossible trobar un cotxe de lloguer a les zones turístiques durant aquest mes d’agost. De forma similar als vehicles per a un ús particular, el parc mòbil dels vehicles de lloguer s’està envellint i té una edat mitjana a l’Estat espanyol de quatre anys i mig.

Tornar a promoure la producció en un entorn local. És la solució que defensen les patronals dels concessionaris, els fabricants i els venedors per revertir una situació que s’arrossega des de l’any passat i que està previst que s’estengui en el temps. L’aposta és ara la relocalització d’unes fàbriques que es van traslladar a altres països pels beneficis que suposaven una economia d’escala i l’abaratiment dels costos de producció. Tornar al punt d’inici requerirà un mínim de dos o tres anys, augura el sector. La pandèmia i la guerra només han fet que accentuar la dependència, també en aquest àmbit, de la producció exterior.