Situació d'emergència, desequilibri, fuita de talent o pèrdua de recursos. Aquestes són les expressions que s'utilitzen per definir un fenomen estructural que ja s'arrossega des de fa uns anys: la falta de professionals a Catalunya del sector de les instal·lacions industrials, un àmbit que engloba l'aigua, el gas, les elèctriques, tèrmiques en edificis, petrolíferes, frigorífiques, equips a pressió, protecció contra incendis, domòtica, renovables i telecomunicacions.

Aquesta necessitat de mà d’obra no s'aconsegueix cobrir amb els estudis de Formació Professional (FP), que no orienten cap a les necessitats del mercat laboral, tot i l'alt grau d'inserció d'aquestes carreres professionals. La denúncia del gremi d'instal·ladors i dels sindicats se centra en la manca d'orientadors que acompanyin els estudiants en el procés de transició des del món acadèmic fins al mercat de treball.

Aquest procés estructural de dèficit d'especialistes s'emmarca en un escenari on només el 28% dels estudiants catalans estan cursant carreres tècniques. "Venim d'un model educatiu que promocionava el batxillerat i estigmatitzava l'FP i que encara no dona respostes al mercat laboral". Són les reflexions de Jesús Martín, responsable de Formació Professional (FP) del sindicat UGT Catalunya.  Martín desvincula la manca d'instal·ladors de l'oferta formativa, ja que existeixen més de 200 estudis reglats i més de 2.000 cursos al Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC).

La UGT Catalunya lamenta que unes professions, com les d’instal·ladors industrials, amb un alt grau d'ocupació i una inserció laboral per sobre del 80% es trobin amb aquesta problemàtica. Martín situa la solució en el reforç de la figura dels orientadors laborals. "Ens trobem amb que la taxa d'abandonament escolar entre els 16 i els 24 anys és del 17% a Catalunya perquè considerem que no s'inverteix prou en orientació".

'Influencer' abans que soldador

"Els nens d'avui en dia volen ser creadors de continguts o influencers abans que soldadors". Amb aquest exemple, Jesús Martín explica la situació de desemparament que pateixen alguns joves a les portes d'entrada al mercat laboral. Per això, reclama un pas endavant a l'Administració perquè potenciï les capacitats tècniques dels estudiants i efectuï un acompanyament professional. "La majoria de joves desconeixen que amb un curs d'unes 1.000 hores del SOC tindran un certificat de professionalitat i treball immediat en una activitat amb molta demanda com la instal·lació de plaques solars".

En un context de desplegament de les energies renovables per assolir els objectius climàtics, especialment la descarbonització, Martín demana "una prospecció dels efectius que es necessiten per dissenyar unes polítiques educatives ajustades a la demanda empresarial i no es produeixi una fuita de talent i una pèrdua de recursos". De fet, la petició del responsable d'FP d'UGT Catalunya implica encaixar les necessitats laborals i les educatives.

Martín recorda que el passat març, els sindicats, les patronals i el Govern de la Generalitat van acordar incrementar la xifra d'orientadors laborals per atendre aquestes necessitats. Tot i això, la mesura és valorada com insuficient. "A Catalunya, se'n requereixen un mínim de 400 i ara només en disposem de 60".

Desequilibri empresarial

El director de la Federació de Gremis d'Instal·ladors de Catalunya (Fegicat), Raül Rodríguez, adverteix que el dèficit de professional ascendeix a uns 4.000 treballadors anuals. "Tota transició energètica ha de passar per una empresa d'instal·ladors i tot i que s'està avançant en l'FP, s'han de renovar els plans de formació". Rodríguez insisteix que àmbits com la climatització o el desplegament de les energies renovables depenen d'aquest sector, "però ens falten mans per desenvolupar aquesta tecnologia". La Fegicat agrupa 19 gremis, representant un 80% de les empreses i a més de 5.000 instal·ladors.

En una enquesta realitzada a unes 1.000 empreses, la Fegicat va detectar durant l'any 2022 que per començar a funcionar, aquestes requerien, només per estar equilibrades, un mínim de 18.000 treballadors. En un futur més a llarg termini, l'estudi assenyala la necessitat de contractar uns 160.000 professionals per assolir la transició energètica. Raül Rodríguez defineix aquesta emergència com "el resultat del desequilibri de no aplicar ni orientar les polítiques educatives de l'FP a la demanda laboral".

Segons un estudi, a Catalunya calen 160.000 professional per assolir la transició energètica

La Fegicat parla d'un altre factor que tensa les empreses instal·ladores. En aquest cas, en el procés de reclutar professionals, "les escoles signen acords i convenis de col·laboració amb les grans firmes que els hi subministren una gran quantitat de mà d'obra, abandonant i deixant de banda les pimes i els autònoms". Raül Rodríguez recorda que els sous dels instal·ladors estan regits pel conveni del metall, caracteritzat per uns salaris alts en relació amb altres professions. "Davant de la manca d'oferta de personal, es contracten treballadors d'altres sectors, el que revaloritza els sous, generant una espècie de bombolla especulativa".

El gremi d'instal·ladors i els representants dels treballadors coincideixen a assenyalar que, fruit d'aquesta necessitat i de la urgència de l'activitat, especialment notable en el cas del desplegament de les energies renovables, s'està produint un increment de l'intrusisme en un moment en què el sector està en una situació òptima per oferir oportunitats de negoci i una ocupació de qualitat.