Màfia, apostes i partits arreglats: el gran repte de l'esport mundial

El 10 d'abril de 1988 el Nàpols guanyava un nou partit i posava la directa cap al segon scudetto consecutiu. Tenia quatre punts d'avantatge sobre el Milan i faltaven 5 jornades per disputar-se. Això, en l'època dels dos punts per triomf, era un coixí més que rellevant. Però a partir d'aquí va arribar el despropòsit. Un empat i quatre derrotes, una d'elles a casa contra el rival directe pel títol i amb alguna jugada de passivitat defensiva alarmant, van aparcar el somni del campionat. El Milan va sentenciar la lliga abans de disputar l'última jornada.

Van passar pocs anys entre la incomprensió inicial i les acusacions al jutjat. El pentito Pietro Pugliese va acusar Diego Armando Maradona d'encapçalar una maniobra per deixar escapar el títol a instàncies de la Camorra. Segons Pugliese, la màfia no volia pagar milers de milions contrets en apostes il·legals a favor dels napolitans. Si les acusacions del pentito eren certes, aquell any 1988 la Camorra feia el mateix que ja havia dut a terme la màfia als Estats Units dels anys 20 amb les vetllades de boxa: decidir resultats esportius per treure el màxim benefici econòmic possible en les apostes.

També va ser sonada la vinculació de la màfia russa amb dos tennistes estel·lars com Yevgeni Kafelnikov i Nikolay Davidenko, que van perdre partits assequibles el 2003 i el 2007 que ràpidament van ser investigats per les apostes altíssimes que havien fet diversos usuaris des de Rússia preveient la seva derrota. En el cas de Davidenko, tres usuaris de Betfair van encadenar apostes per valor de més d'un milió de dòlars. La plataforma va optar, finalment, per anul·lar totes les apostes d'aquell partit davant l'evidència del frau.

El mercat asiàtic, clau en les apostes il·legals

Tot i que sovint s'associa a casos aïllats, hi ha diversos col·lectius que insisteixen en prendre mesures davant d'una problemàtica que titllen d'estructural per a l'esport mundial. És el cas de Federbet, la Federació Europea d'operadors del sector de les apostes que lluita contra el frau i els partits arreglats. En el seu darrer informe del mes de juny de 2016 analitzaven els partits de 8 esports diferents durant la temporada 2015-2016 arreu del món i detectaven fins a 222 casos sospitosos, la majoria dels quals en el futbol (fins i tot en amistosos!) i en el tennis.

Un informe de Federbet va detectar 222 partits sospitosos durant la temporada 2015-2016, sobretot en futbol i tennis

El director general de Federbet, Francesco Baranca, assegurava fa pocs dies que a tercera divisió, i en menor mesura, a 2aB, s'arreglen actualment entre dos i tres partits cada cap de setmana. En declaracions al programa de Catalunya Ràdio i Esport 3 El Club de la Mitjanit, Baranca datava l'inici del fenomen al mes de novembre de 2015 i ho vinculava a l'aparició del mercat asiàtic. Concretament, denunciava la vista grossa de les cases d'apostes que tenen seu a Singapur i a Hong Kong davant casos "evidents".

Patrick Jay, un expert britànic en apostes esportives, ja alertava del creixement del mercat asiàtic en les apostes esportives en una conferència a les Nacions Unides. Jay xifrava el negoci global de les apostes esportives en 3 bilions de dòlars anuals i apuntava que prop del 90% es movia en el terreny de les apostes il·legals. El britànic afegia que un sol partit de futbol pot arribar a moure fins a mil milions d'euros i que no era tan rellevant la seva qualitat com que la franja horària correspongués als horaris de màxima audiència asiàtics: "Si un partit entre el Gillingham i l'Orient de la League One (la 2ab anglesa) es programa a les 19h d'un dissabte a la franja horària asiàtica, tindrà un volum de negoci més gran que un Barça-Madrid a les quatre de la matinada. Això és innegable". Que bona part dels partits de 3a divisió es juguin a les 12 del migdia (horari de vespre asiàtic) podria ajudar a entendre el boom de les apostes en partits de poca rellevància esportiva.

Més enllà del cas de l'Eldenc, en les darreres setmanes hem sabut que Patrick Kluivert va arribar a contreure un deute d'un milió d'euros amb una organització mafiosa que va arreglar partits de la lliga holandesa els anys 2011 i 2012. També que Nikola Karabatic, el millor jugador del mundial d'handbol d'enguany, ha estat sentenciat a dos mesos de presó per haver participat en una aposta feta el 2012 que implicava el Montpeller, l'equip on jugava.

Si agafem perspectiva, constatem que fins i tot el moviment olímpic ha patit de prop situacions similars. L’any 2002, en els nefastos Jocs Olímpics d’hivern de Salt Lake City, la competició de patinatge artístic sobre gel es va alterar amb suborns als jutges per part d’Alimzhan Tokhtakhounov, un dels grans noms de la màfia dels països de l’est. L’objectiu d’arreglar el resultat de dues finals, un cop més, estava vinculat amb els diners que preveia ingressar en una casa d’apostes al seu país. L’FBI, en aquest cas, va poder seguir el seu rastre, però la detenció de Tokhtakhounov va arribar tard, quan la competició ja s’havia disputat i capgirat en funció dels seus interessos.

El crim organitzat guanya la partida

El fenomen de les apostes i els partits arreglats apareix a tot arreu i és un element que capfica als gestors de l'esport mundial. D'entre tots ells, el que ha parlat més clar en els darrers anys ha estat David Howman, que entre el 2003 i el 2016 va ser el director de l'Agència Mundial Antidopatge (AMA). El 2014 va deixar anar una xifra alarmant: "Actualment el crim organitzat controla el 25% del món de l'esport, d'una manera o altra". Tot seguit, feia una comparació contundent amb el dopatge: "Les persones que estan distribuint drogues, esteroides, hormones del creixement o l'EPO, són les mateixes persones corruptes que estan pagant diners a la gent per arreglar partits". La solució, segons el neozelandès, era dotar de recursos un organisme únic contra la trampa en l'esport: "L'AMA hauria de ser una pota de l'organització que vetllés per a la integritat global de l'esport, amb altres branques contra el suborn, contra la corrupció i contra l'arreglament de partits".

Tot just aquesta setmana hem sabut que Howman assumirà d'ara en endavant la presidència de l'Oficina de la nova Unitat Integral de la Federació Internacional d'Atletisme. Haurà de fer front als problemes de dopatge, a les apostes, a la manipulació de resultats i a la corrupció en un organisme similar al que havia imaginat per a l'esport internacional.

Les investigacions policials, ara per ara, són incapaces d'aturar les apostes il·legals. Durant l'Eurocopa de futbol de 2016, la Interpol va activar una campanya que va acabar amb més de 4.100 persones detingudes i 10 milions intervinguts. El càlcul, però, és que se'n van arribar a moure més de 500 durant els dies de competició. Jim Anderson, responsable de la unitat d'anticorrupció i crims financers d'aquest organisme, validava amb les seves paraules el que un informe de la Interpol ja anunciava com el gran repte del segle XXI: «Les apostes il·legals generen enormes beneficis per a les xarxes del crim organitzat, sovint vinculades a la corrupció, al tràfic de persones i al blanqueig de diners».

Les apostes i els partits arreglats són, doncs, un espai més per a la consolidació de xarxes mafioses. No hi ha un antídot fiable per posar-hi remei. En els propers mesos i anys, tot apunta que les apostes esportives i els partits arreglats continuaran generant una font d’ingressos milionaris per a les organitzacions mafioses d’arreu del món.