Madrid i Catalunya, les comunitats més afectades per la Covid, al capdavant en recursos sanitaris privats

Les retallades i les privatitzacions han tingut una conseqüència clara en la pandèmia. Tots els professionals sanitaris han reclamat reforçar la Sanitat Pública, des de Salut Pública a l'Atenció Primària i hospitalària, com a mesura clau per fer front al coronavirus. Quan va començar la pandèmia partíem d'una mala situació: entre 2018 i 2019 va créixer el negoci de la sanitat privada en totes les comunitats autònomes. Madrid i Catalunya lideren el rànquing almenys des de 2014, encara que el grau de privatització va créixer de forma més ràpida a Astúries i Andalusia en l'últim any.

Aquestes dades els mostren el setè informe sobre la privatització sanitària de les comunitats autònomes de la Federació d'Associacions per la Sanitat Pública (FADSP). Com entenem aquestes dades respecte a l'afectació i a la gestió de la pandèmia? Marcià Sánchez Bayle, president de FADSP, assenyala que les dues líders, Madrid i Catalunya, són "les comunitats que pitjor han respost a la pandèmia". "Això significa que hi ha en comunitats en les quals hi ha accés al sistema públic i en unes altres en les quals s'ha de recórrer a la privada perquè la pública s'ha anat afeblint. Durant molts anys el sistema ha tingut una deriva privatitzadora i això s'ha vist en la capacitat de resposta davant la crisi sanitària", valora a Público.

La despesa sanitària privada s'ha incrementat en tot el país. En els últims deu anys s'ha passat de destinar un 24,6% a un 29,2% respecte al total de despesa, segons les últimes dades de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), alhora que s'ha reduït el pressupost total passant d'un 6,78% del PIB en 2009 al 6,37% en 2019. "Les retallades i la deterioració de la Sanitat Pública han estat i continuen sent el principal incentiu per al creixement del sector privat, i per això és una de les estratègies utilitzades per afavorir la privatització", valoren des de FADSP.

De fet, les assegurances privades han experimentat un gran creixement: "En 2018, el 3,6% i en 2019, el 3,01%, amb un total de 10,587 milions d'afiliats el 2019, als quals cal sumar els 1,580 milions de persones provinents del mutualisme administratiu. Igualment s'ha incrementat la despesa de butxaca que va passar de ser el 19,5% de la despesa sanitària total el 2009 al 24,2% el 2018", detalla l'informe.

Madrid, al capdavant. Extremadura, a la cua

L'informe utilitza fins a nou variables per analitzar el grau de privatització sanitària per comunitats a través de les dades del Ministeri de Sanitat, Ministeri d'Hisenda, Institut Nacional d'Estadística i memòries de diferents mútues sanitàries com MUFACE, MUGEJU i ISFAS, IDIS, dels anys 2018-2019.

Les variables analitzades són: el percentatge de població coberta per Mutualitats de Funcionaris, la despesa en assegurances privades per càpita, la despesa sanitària de butxaca per càpita, el percentatge de llits hospitalaris privats sobre el total, el percentatge de l'equipament d'alta tecnologia en hospitals privats sobre el total, el percentatge de la despesa sanitària dedicada a contractació amb centres privat, el nombre de consultes anuals a especialistes del sector sanitari privat per cada 1.000 habitants i la presència de models de col·laboració publicoprivada.

D'acord amb aquests criteris s'han puntuat a totes les comunitats, obtenint un resultat mitjà de 18,40 punts, sobre un màxim de 29 punts possibles, i s'han classificat les tres comunitats en tres grups.

Grau de privatització sanitària

Les comunitats autònomes que lideren el rànquing de l'informe d'aquest 2020 l'estan fent des de 2014, sent sempre Madrid i Catalunya les dues primeres. Sánchez Bayle explica que en aquestes dues comunitats ha existit una clara política privatitzadora des dels governs autonòmics mentre que a les illes destaca l'alta presència de turistes que explica que la sanitat privada s'hagi fet molt "potent" mentre ha anat disminuint la pública. Encara que han estat Andalusia i Astúries les que han tingut els moviments més cridaners pel que fa a major privatització entre els informes dels últims anys: Andalusia ha augmentat 7 llocs i Astúries 4. A la cua es troba Extremadura, que ha estat l'única que s'ha mantingut en el grup de menor grau de privatització des de 2014.

El metge i portaveu de FADSP insisteix en la diversitat que hi ha per comunitats autònomes i en l'afectació que això té en la població: "No és raonable que la protecció de la salut d'una persona sigui menor perquè visqui a Madrid que a Extremadura", insisteix. A més, lamenta que les dades a Espanya no estiguin actualitzades, una falta de transparència de dades general que hi ha en totes les administracions, però incideix en què la deriva privatitzadora s'ha mantingut en comunitats com Madrid i Catalunya durant tota la pandèmia.

La pandèmia canviarà aquesta deriva després d'haver mostrat clarament la necessitat d'un sistema públic fort i de qualitat? És una incògnita que encara no està resolta, però Sánchez Bayle veu una gran oportunitat en els Pressupostos: "Igual que s'ha inclòs que els fons públics no financin centres escolars que segreguen per sexe, es poden lligar els fons públics amb el sistema públic sanitari".