França torna a rebaixar les expectatives creades al voltant del projecte de gasoducte MidCat, que portaria gas des de l'Estat espanyol al centre d'Europa, passant pel país gal. Ha estat el mateix president francès, Emmanuel Macron, qui ha afirmat que no calen noves interconnexions de gas amb Espanya perquè les actuals estan molt lluny de la saturació. 

Macron, durant una conferència de premsa sobre energia, ha explicat que els dos gasoductes que uneixen actualment els dos països, pel País Basc i Navarra, estan "infrautilitzats", ja que des de febrer s'estan utilitzant al 53% i que a l'agost ha estat França la que ha exportat gas a Espanya i no al contrari.

El projecte del Midcat ha reparegut amb força les últimes setmanes, impulsat pel Govern espanyol, que va afirmar que la part catalana es podria enllestir "en vuit o nou mesos". Pedro Sánchez s'ha trobat amb nombrosos aliats a Europa, destacant precisament el suport que li ha brindat el canceller alemany, Olaf Scholz. Sánchez, fins i tot, ha demanat al seu homòleg germànic que sigui el seu intercessor per intentar convèncer Macron de les bondats del MidCat.

Davant d'això, també està reactivant-se l'oposició ciutadana al MidCat, segons confirmen les fonts consultades per Públic.

En el seu discurs, Macron ha afegit que el projecte de gasoducte MidCat no es justifica per motius energètics o ambientals. Una postura que contrasta amb les declaracions que fa menys d'una setmana feia el ministre d'Economia francès, Bruno Le Maire, obrint la porta al projecte.

"Des del moment en què el president del Govern espanyol i el canceller alemany ho demanen, des que els amics ho demanen, examinem la demanda dels nostres amics, dels nostres socis", va explicar Le Maire, canviant la posició que fins llavors havia sostingut França.

Ara, Macron torna a la postura inicial francesa de no voler participar al projecte, que pretén aportar una nova alternativa de flux de gas cap al centre d'Europa per evitar l'excessiva dependència de Rússia. França ha posat la mirada en els últims temps a enfortir la seva aliança amb Algèria, davant l'ambient de tensió entre el país magribí i Espanya. A finals d'agost, Macron va fer una visita oficial per rellançar les relacions bilaterals davant del mal moment que viuen les que manté amb el Marroc.

En canvi, el mandatari s'ha mostrat a favor de "desenvolupar les connexions elèctriques amb Espanya" per a l'exportació a Europa d'energia produïda a partir de renovables, ha assenyalat després d'una conversa amb el canceller alemany Olaf Scholz sobre la situació energètica d'Europa.

El 'pla b' si falla França

El Govern de coalició pretén erigir l'Estat com el nou proveïdor energètic de la Unió Europea. Espanya és la principal porta d'entrada del gas procedent d'Àfrica, a través dels seus gasoductes amb Algèria i el Marroc. I també és el país de la UE que compta amb un nombre més gran de regasificadores i les seves estructures logístiques i de transport són potents.

Tot i això, la negativa de França que les canonades de gas creuin els Pirineus i s'endinsin a les seves terres obstaculitza en gran manera el propòsit espanyol. Per això, l'Executiu de Sánchez està treballant en un 'pla b' que consistiria en obrir una ruta submarina que connecti Espanya amb Itàlia. Es tractaria d'un gasoducte submarí de 700 quilòmetres que uniria les plantes regasificadores del port de Barcelona i de Livorno a Itàlia. En primera instància transportaria gas natural i a més llarg termini hidrogen verd, una de les prioritats de la Comissió Europea.