CRIMS DE LESA HUMANITATMacri i l'Església Catòlica volen perdonar els genocides argentins

Es comença posant en dubte que hagin estat 30.000 els desapareguts-assassinats de l'última dictadura militar; se segueix després propiciant que els condemnats per crims de lesa humanitat compleixin condemna al seu domicili, i s'acaba buscant subterfugis legals com la llei del "2x1", la 24.390, per reduir dràsticament les penes de presó dels genocides condemnats i deixar a molts d'ells lliures.

"No tinc ni idea si van ser 30.000 o 9.000 els desapareguts", "Em sembla una discussió que no té sentit". Les declaracions de Mauricio Macri a BuzzFeed a l'agost de 2016, demostraven ja una sensibilitat semblant a la que va tenir el pepeísta Pablo Casado anys abans cap a les víctimes del franquisme i els seus familiars, quan va dir que els d'esquerra estaven "tot el dia pensant en la guerra de l'avi ". O quan el portaveu del PP, Rafael Hernando, va dir allò de "Això d'estar tots els dies amb els morts amunt i avall suposo que serà l'entreteniment d'alguns". Aquest mateix dimarts Hernando va declarar: "A mi no m'importa el que va passar fa vuitanta anys, sinó el que passa ara", en relació al debat al Congrés per retirar les restes de Franco de l'anomenat Valle de los Caídos.

Reducció de penes, el 2x1

Mentre Macri fa campanya per l'alliberament de l'opositor colpista veneçolà Leopoldo López, manté a la presó a la dirigent social Milagro Sala, diputada del Parlasur (Parlament de MERCOSUR), tot i les crítiques de l'ONU, l'OEA i la Comissió Interamericana de Drets Humans.

No obstant això, el Govern sí que es preocupa pels centenars de militars condemnats pel genocidi argentí, igual que la jerarquia argentina de l'Església Catòlica -cómplice de la dictadura- que ha recuperat protagonisme després de l'arribada de Macri al poder fa gairebé un any i mig.

Macri va nomenar dos nous membres de la Cort Suprema, a Carlos Rosenkrantz i a Horacio Rossati, i va permetre al seu torn a la jutgessa Elena Highton de Nolasco, de 75 anys, seguir en el seu càrrec tot i que la Constitució Nacional prohibeix expressament que un magistrat exerceixi a aquesta edat. Han estat nomenaments i favors que ràpidament sembla que han convertit els tres jutges en fidels acèrrims del president.

Diverses sentències d'aquesta nova Cort Suprema ja van anticipar un canvi important de doctrina, però cap d'elles va provocar tantes polèmiques i contradiccions fins a les pròpies files del "macrismo" com l'anomenada llei del "2x1".

La nova majoria d'aquest tribunal va decidir reflotar aquesta llei aprovada el 1994 durant el Govern de Carlos Menem per "descongestionar les presons" i que va ser derogada el 2001 per la seva ineficàcia. Aquesta llei beneficiava els detinguts que es trobaven en presó preventiva a l'espera de sentència ferma durant un temps superior a dos anys, el màxim marcat per la llei, comptabilitzant el doble per cada dia de presó preventiva que superés aquest termini. Donada la complexitat dels judicis als militars i la quantitat de testimonis existents, la presó preventiva va superar en molts casos àmpliament aquests períodes.

En cap cas, però, es considerava que tal benefici, la condemna "més benigna", pogués aplicar-se a casos complexos que justifiquessin els retards en les condemnes, ni que s'apliqués a crims de lesa humanitat, judicis que ni estaven oberts mentre va estar vigent la llei atès que encara estaven vigents les lleis d'impunitat aprovades durant el govern de Raúl Alfonsín (1983-1989), reforçades pels indults de Carlos Menem durant la seva presidència (1989-1999).

No obstant això, la Cort Suprema, en una decisió inèdita en un país que s'enorgulleix de tenir obertes més causes judicials per crims de lesa humanitat que cap altre país al món, va decidir aplicar aquesta llei del "2x1" retroactivament, tot i que ja estava derogada , a un conegut repressor, Luis Muiña, obrint així les portes perquè prop de 300 repressors puguin apel·lar ara per acollir-s'hi. Ja diversos d'ells ho han fet.

Muiña, al capdavant d'un grup paramilitar, va segrestar a diversos empleats de l'Hospital Posadas en 1976 i els va traslladar a un centre de detenció clandestí conegut com 'El Xalet' on van patir brutals tortures, i va ser condemnat el 2011 a 13 anys de presó, 10 anys després que es derogués la polèmica llei. Tot i això, la Cort Suprema va decidir ara, en 2017, aplicar-retroactivament.

El president de la Cort, Ricardo Lorenzetti, va votar en contra d'aplicar a Muiña aquest benefici, igual que l'altre membre del tribunal, Rodolfo Yanzón, advocat querellant en la macro causa ESMA (Escola Mecànica de l'Armada), que va denunciar que l' aplicar una llei no vigent des de fa 16 anys, s'estava davant d'un manifest cas de "amnistia encoberta".

L'ofensiva judicial que ha provocat una commoció a l'Argentina i contra la qual s'han pronunciat fiscals, juristes i contra la qual s'han convocat manifestacions, es produeix simultàniament a una nova crida de la jerarquia de l'Església Catòlica argentina a favor de la "reconciliació "dels argentins després de" els esdeveniments "que van tenir lloc en la dècada dels '70 i '80.

La pròpia ACNUDH (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans), que no sol prendre posició davant aquest tipus de veredictes, va advertir els jutges argentins: "Els crims de lesa humanitat agravien no només a les víctimes, sinó a tots els éssers humans. Per això no poden assimilar-se a delictes comuns i la seva gravetat requereix d'una sanció proporcional ".

Rosenkrantz, un defensor dels poders fàctics

L'enrenou polític, jurídic i social provocat a Argentina amb aquesta sentència de la Cort Suprema ha col·locat en una situació compromesa al Govern de Macri, que ha intentat desvincular-se de la decisió de l'alt tribunal, adduint que respecta "la separació de poders".

Macri intenta relativitzar ara la seva estreta relació amb el jutge Rosenkrantz, que ha passat a ser el seu home fort -i el dels poders fàctics d'Argentina- a la Cort Suprema. Fundador a inicis dels anys '90 del despatx d'advocats Bouzart, Rosenkrantz & Zbar -des 2001 Bouzart, Rosenkratz & associats- aquest magistrat ha tingut com a clients al Grup Clarín, el poderós holding mediàtic dretà argentí; Cablevisión, al diari La Nació, La Rural S.A. -que reuneix els majors terratinents del país- o a McDonald 's.

Rosenkratz va defensar com a lletrat a Hernestina Herrera de Noble, directora de Clarín, quan va ser acusada per les Àvies de Plaça de Maig d'adoptar a dos nadons fills robats a militants 'desaparegudes', i va provocar també una polèmica jurídica en rebutjar els arguments judicials pels quals en l'era Kirchner el Congrés va declarar nul·la les lleis d'impunitat, la llei d'Obediència Deguda i la Llei de Punt Final.

El Govern Macri i la jerarquia eclesiàstica han quedat en evidència en mostrar la seva gran disposició a afavorir les reivindicacions dels centenars de genocides presos.

Avui també comencen les acusacions polítiques, fins i tot dins de les files del kirchnerisme. El mateix Front per a la Victòria (FpV), coalició kirchnerista creada el 2003, ha mostrat les seves grans contradiccions en facilitar que fossin nomenats els jutges Rosenkratz i Rossati, ja que va ser el Senat qui va haver de refrendarlos, i molts dels senadors d'aquesta formació li van donar el seu suport.

El Front per a la Victòria manté una majoria aclaparadora al Senat i sense el seu suport no s'hagués aconseguit ratificar als dos polèmics jutges proposats per Macri, els antecedents eren ben coneguts.

Dels 60 legisladors que van votar a Rosatti 29 eren del FpV i 8 senadors d'aquesta formació van votar en contra, mentre que en el cas de Rosenkratz, dels 58 senadors que van votar a favor, 26 eren del FpV, i 10 d'aquest partit van votar en contra seva. Avui el FpV es distancia de la fallada dictada pels jutges als que van ajudar a nomenar i els senadors d'aquesta formació que no els van votar critiquen als que sí que ho van fer.

Diversos fiscals i jutges han rebutjat aplicar el "2x1" als repressors presos que s'han afanyat a reclamar-ho, mentre constitucionalistes reclamen una revisió de la decisió; es presenten al Congrés projectes de llei per esmenar la sentència de la Cort Suprema, i nombroses víctimes de la dictadura es plantegen apel·lar davant la Cort Interamericana de Drets Humans.

El hastag # 2x1AGenocidas ha inundat les xarxes socials i els organismes de drets humans convoquen per a aquesta setmana actes de repudi. A Barcelona s'ha convocat també una concentració aquest dimecres a Plaça Sant Jaume a les 19 h, i Madrid, a la Puerta del Sol, aquest dijous 11 a les 20 hores.

* Roberto Montoya, periodista, coautor de “El caso Pinochet y la impunidad en América Latina”