El MACBA fa 25 anys

La llavor del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el MACBA, la va plantar Alexandre Cirici-Pellicer. L’escriptor i crític d’art, fascinat pel MOMA de Nova York, va treballar en la idea de construir un museu d’aquestes característiques a Barcelona, però el projecte va quedar enterrat fins el 1985. Va ser Pasqual Maragall qui va empènyer el consorci creat per fonamentar l’equipament, i qui va encarregar a l’arquitecte Richard Meier, la construcció d’un edifici, que 25 anys després s’ha consolidat al barri del Raval.

Per celebrar el quart de segle, els responsables del MACBA han decidit organitzar un cap de setmana de portes obertes. Això vol dir que aquest dissabte 27 i diumenge 28 de novembre, millor amb reserva prèvia, el públic podrà gaudir gratuïtament de totes les exposicions d’un museu que ha tingut els seus alts i baixos, ha sobreviscut a polèmiques diverses, però que s’ha anat fent gran i fort.

L’Ariadna Robert fa més de 25 anys que treballa al MACBA, hi va començar abans que el museu obrís portes. Era molt jove i quan hi va entrar, feia d’assistent del departament de col·leccions, amb el temps s’ha anat formant en el tema de logística i registre. "M’interessa més la part de gestió que no pas la curatorial", afirma convençuda Ariadna Robert.

"Amb Manolo Borja-Villel el museu va viure el moment de transformació més bèstia"

El primer director del MACBA va ser Miquel Molins que va haver de construir un museu nou i donar-li sentit a partir del dipòsit de la Generalitat, format per tres col·leccions molt diferents, una d’elles la de Salvador Riera; allò no era fàcil però el MACBA va arrencar. Amb l’arribada de Manolo Borja-Villel el 1998, el museu va guanyar musculatura. En Manolo Borja-Villel volia impulsar tota una sèrie d’itineràncies, i va iniciar l’expansió i internacionalització del museu. "Amb ell el museu va viure el moment de transformació més bèstia. Vam fer més exposicions de tesi, vam sortir a nivell internacional, ell deia que corríem a la Formula 1 però amb un pressupost i una estructura de la Formula 3, i amb tot, va inaugurar el centre d’estudis i formació del MACBA", argumenta Robert ,que va muntar el seu departament des de zero, i que va gaudir moltíssim formant-se al Whitney Museum.

Incomprensió cap al museu

Cada canvi de director implica un canvi de criteris. Però per Ariadna Robert "els mals moments han vingut quan la institució no s’entenia prou bé fora, potser perquè no ens hem sabut explicar bé, i això és una mica frustrant perquè és com estar desconnectar de la ciutat. I treballem molt amb el barri del Raval, organitzant moltes activitats, convocant beques…", defensa la que és una de les treballadores més veteranes del MACBA.

Actualment la col·lecció permanent del MACBA compa amb 5.700 obres, de les quals se n’exposen unes 200 com a màxim. La resta s’emmagatzema o es deixen en préstec. Després de 25 anys, el MACBA s’ha consolidat i el seu fons desperta l’interès de molts museus d’arreu del planeta, en aquests 25 anys el MACBA ha deixat a d’altres equipaments més de 7.000 peces. Al 2019, més de 1.300 peces del fons del MACBA van viatjar en préstec arreu del món; però enguany a causa de la pandèmia només ho han fet 300.

Els temps són complexos, però per a la celebració el MACBA s’ha esforçat per tal de facilitar a tothom una visita segura al museu. L’exposició 'Acció sobre la performance als anys noranta' o les mostres dedicades a Fina Miralles i Tony Cokes, a banda de les propostes digitals, són les propostes que hi trobaran els visitants.

El MACBA, malgrat el context actual, conserva l’esperit intacte, fins i tot el mural que Keith Haring va pintar el febrer del 1989 a la plaça Salvador Seguí llueix amb força després d’haver estat restaurat. Un mural que l’artista i activista nordamericà va pintar per demanar unió en la lluita contra la sida, una altra pandèmia que encara cerca vacuna.