ELECCIONS PRESIDENCIALSLópez Obrador aconsegueix un triomf històric que fa girar Mèxic cap a l'esquerra

Va ser més ràpid i fàcil del que s'esperava. A les vuit de la tarda (les dues a Catalunya), Ricardo Anaya i José Antonio Meade, els dos principals rivals d'Andrés Manuel López Obrador, havien reconegut la seva derrota. Poc importava, per tant, que l'Institut Nacional Electoral (INE) no oferís dades definitives, que podrien trigar dos dies més. El candidat de la coalició Junts Farem Història i capdavantera de Morena (Moviment de Regeneració Nacional) serà el pròxim president de la República de Mèxic. El seu triomf és ampli, amb possibilitat de superar el 50% de suports, la qual cosa suposa una xifra històrica.

Ara té per davant cinc mesos per establir el seu pla d'acció, ja que no prendrà possessió fins l'1 de desembre. Els seus seguidors van prendre els carrers de la capital mexicana. López Obrador, de 64 anys, arriba a la presidència Mèxic en el seu tercer assalt. Tal com ho ha repetit en campanya, era això o anar-se “a la Chingada”, el ranxo familiar que té a Tepetitán, a l'Estat de Tabasco. “No els fallaré”, ha estat un dels missatges principals de López Obrador, que es va desplaçar fins el Zócalo, plaça emblemàtica de la capital mexicana, per celebrar el seu triomf.

Fa dotze anys, en el seu primer intent, els fidels del president electe prenien aquests carrers amb un propòsit ben diferent: protestar pel frau que, segons van denunciar, els va arrabassar el triomf en benefici de Felipe Calderón, del Partit d'Acció Nacional (PAN). Eren altres temps. Llavors, López Obrador liderava la candidatura del Partit de la Revolució Democràtica (PRD), que en aquesta ocasió es presentava als comicis amb els seus suposats antagonistes de la dreta, el PAN.

Aquest triomf suposa el cop de gràcia contra l'actual model de partits a Mèxic, dominat des dels  anys anys noranta pel PAN i l'històric Partit Revolucionari Institucional (PRI).

“Hem de celebrar dotze anys de lluita juntament amb López Obrador. Ara cal esperar que compleixi, que lluiti contra la corrupció i busqui el retrobament social”. Erick Ramírez, de 30 anys, enarbora una bandera de Morena al costat de l'escenari del Zócalo. Encara hi ha mariachis escalfant l'ambient i, malgrat les protestes del públic, no s'emet el discurs que el ja president electe està oferint davant els mitjans a l'hotel Hilton. Ramírez forma part de l'equip que ha acompanyat el líder progressista des que es va llançar a la carrera per la presidència en el 2006. Es va manifestar. Es va plantar. Va participar a l'acampada de protesta. Ara ho celebra però creu que s'acosta el més dur: “cal combatre la corrupció”.

Centenars de persones van prendre els carrers quan es va saber que Meade i Anaya reconeixien la derrota. La possibilitat del frau ha estat present durant tota la campanya, així que la ràpida acceptació va deixar pas a la catarsi. “Aquest és un poble que està fart de la corrupció i la podridura”, va dir Gerardo Díaz, de 27 anys. “Encara em costa creure-m'ho, ningú descartava un frau, però havia de guanyar d'una vegada”, explica aquest jove, que votava per López Obrador per segona vegada en la seva vida. Malgrat això, durant la jornada es van registrar diverses denúncies per compra de vots. Es tracta d'un fenomen habitual que no només té el seu impacte a les presidencials. Aquest diumenge s'escollien més de 18.000 càrrecs públics i, davant el tsunami Morena, la resta de partits han intentat aferrar-se al poder institucional a escala local.

A més, quatre persones van morir en fets violents vinculats amb el procés electoral. Entre les víctimes es troben Flora Reséndiz, activista del Partit del Treball (PT), que participa en la coalició de López Obrador, i Fernando Herrera Silva, governant del Partit Revolucionari Institucional (PRI) a Puebla.

El combat contra la corrupció és la gran exigència de molta de la gent que es va concentrar al Zócalo. Una demanda recollida per López Obrador, qui en el seu primer discurs així ho va prometre: “Eradicar la corrupció i la impunitat serà la missió principal del nou govern. Sota cap circumstància, el pròxim president de la República permetrà la corrupció ni la impunitat”. I això inclou un advertiment: ni familiars ni companys de partit quedaran exempts de persecució si incorren en pràctiques corruptes.

El triomf de Morena suposa la victòria d'un aspirant progressista en mig de l'ofensiva neoliberal

Amb cinc mesos per davant per definir equip i projecte, la celebració té més de simbòlic que de concret, encara que ja va apuntar mesures com l'increment de les pensions pels jubilats.

En la part emocional resulta clau el “no ens fallis” que va acompanyar les paraules del president electe al Zócalo. La plaça crida i el primer que fa és advertir contra una futura frustració. “No vull ser recordat com un mal president”, respon López Obrador. Per entendre què significa la victòria d'Amlo, com és popularment conegut el polític de Tabasco, cal fixar-se en l'eufòria dels seus seguidors, els plors i l'eufòria. El Zócalo era una tremenda festa de banderes mexicanes, de Morena i caretes amb el rostre del futur president. La responsabilitat per a López Obrador és enorme, com ell mateix va reconèixer en la seva intervenció.

El triomf de Morena és històric per diferents raons. En primer lloc, per l'àmplia diferència sobre els seus adversaris, la qual cosa posa de manifest que ha estat l'únic capaç de connectar amb l'atipament d'una població que veu el seu país enfonsat entre la corrupció, la crisi i la violència.

En segon lloc, perquè suposa la victòria d'un aspirant progressista, enmig de l'ofensiva neoliberal en el continent. L'arribada al poder de Mauricio Macri a l'Argentina o el cop d'estat contra Dilma Rouseff a Brasil, aprofundit amb l'empresonament de Lula da Silva, havia reduït l'espai del camp esquerrà a Amèrica Llatina. Ara emergeix un nou referent: López Obrador, que proclama el seu moviment com “la revolució de les consciències” i promet afrontar la “quarta transformació” del país, després de la independència, la reforma i la revolució, als segles XIX i XX. Una diferència: tots aquests processos van implicar el vessament de sang, mentre que López Obrador reitera que la seva revolució és pacífica.

Amb les eleccions a la butxaca tocava també ser conciliador. Davant la premsa, abans de donar-se el bany de masses, va negar tenir previst “instal·lar una dictadura, oberta o encoberta”. Els seus rivals, des de fa dotze anys, han tractat de vincular-lo a la revolució bolivariana a Veneçuela i al seu fundador, el difunt president Hugo Chávez. Ell tracta de marcar un perfil moderat, assegurant que els canvis que impulsarà tindran com a base l'estructura institucional que es manté a Mèxic i no espantar als empresaris.

El seu cap de gabinet serà Alfonso Rom, un home de negocis de l'estat del nord de Nuevo León que ha reivindicat en campanya que les seves polítiques seran “de centre” i que té la missió de reconciliar-se amb els milionaris que veuen López Obrador com una amenaça.

Un dels primers a felicitar a López Obrador a través de Twitter ha estat el president dels EUA, Donald Trump. “Estic desitjant treballar amb ell. Hi ha molt per fer que beneficiarà tant als Estats Units com a Mèxic”, ha dit. La relació amb el veí del nord, amb una política anti-immigració que ha encès els ànims tant a Mèxic com a Centreamèrica, serà un dels seus primers reptes.

També està pendent renegociar els termes del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord amb Washington i Canadà. Durant tota la campanya, el líder de Morena ha advocat per potenciar l'economia nacional perquè no hi hagi mexicans que es vegin obligats a transitar el perillós camí de la migració irregular. No obstant això, ara haurà de bregar amb un homòleg nord-americà que agita el discurs racista i que ha estat capaç d'implementar polítiques com la separació familiar a la frontera.

S'obre un període d'esperança per a milions de mexicans

Altres líders regionals, com el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, o el de Bolívia, Evo Morales, també van saludar ja al seu futur company a cimeres  internacionals.

De moment, López Obrador té cinc mesos per perfilar el seu equip i les seves polítiques. Ha anunciat dos mesos de trobades amb diversos sectors socials i una nova gira per tot el país. “No creguin que això s'ha acabat, que he guanyat i vostès tornen a casa”, va advertir als seus seguidors, amb els qui va buscar la complicitat prometent un govern “del poble i per al poble”.

Queda per veure com es redefineix el sistema polític mexicà. El triomf imparable de Morena deixa els seus competidors (PRI, PAN i PRD) davant una profunda crisi i amb la necessitat de reinventar-se. Però aquesta serà una altra història. De moment, els carrers de Ciutat de Mèxic són una celebració. L'esquerra es fa amb el govern de la segona economia d'Amèrica Llatina i s'obre un període d'esperança per a milions de mexicans.