La lluita contra el racisme comença a les escoles

A Barcelona hi ha més de 1.000 comunitats i es parlen més de 300 llengües. El 34% dels infants nounats tenen un dels dos progenitors amb nacionalitat estrangera. La diversitat ha crescut molt en els darrers anys: fa dues dècades la migració representava el 2% de la població; avui, arriba al 28%. Aquestes dades demostren que la diversitat forma part de la identitat de Barcelona. Però, tot i així, el racisme continua estant a l’ordre del dia. "Hi ha jerarquies des del punt de vista social, però també jurídic o administratiu. Jo tinc un 10% més de possibilitats que em pari la Guàrdia Urbana que una persona blanca", apunta Khalid Ghali, comissionat de Diàleg Intercultural de l’Ajuntament de Barcelona.

Segons Ghali, regna la discriminació estructural, que es veu en diversos àmbits de la societat. També en l’educació. "No es tracta només d’insults o agressions: el racisme es nota en qüestions més subtils", assegura el comissionat, que posa en relleu que a les escoles no es dóna història del poble romaní ni es posa en valor el calendari de festivitats d’altres religions. "Quantes persones negres hi ha a l’Administració? Quants mestres racialitzats, que empoderin les minories? La cultura és hegemònica i el nostre currículum escolar és blanc", afirma el comissionat.

El racisme a les escoles, tot i que subtil o involuntari, causa efectes sobre els joves. "L’educació hauria de ser igualadora, però veiem que s’hi reprodueixen estereotips que causen, per exemple, que les famílies racialitzades no optin per encaminar els seus fills i filles a la universitat", assumeix. Són aquests prejudicis els que van motivar l’Ajuntament per crear, ara fa 10 anys, el Pla BCN Interculturalitat, del qual va néixer l’Estratègia Antirumors. "La naturalització dels racismes dóna lloc als rumors, a expressions constants, tant si callem com si les verbalitzem", explica Cristina Monteys, membre de l’Estratègia Antirumors, que des del principi va posar el focus a treballar la pedagogia. "L’educació és l’escenari primordial per lluitar contra les discriminacions, i és on l’Administració ha de prendre decisions valentes", apunta Monteys.

Per això, una de les eines d’aquesta iniciativa és la Xarxa Antirumors, un conjunt de gairebé 400 entitats i de 600 persones que treballen per desmuntar estereotips sobre la diversitat. Una de les principals accions és un catàleg d’activitats i formacions que ofereixen a tota la ciutadania i principalment a escoles. Així, els centres educatius disposen, per exemple, de tallers de rap contra el racisme, sessions de lectura, cuina o de teatre de l’oprimit. "L’objectiu és abordar el racisme des de la prevenció, no de manera reactiva. Si només actuem quan hi ha una discriminació, ja és tard", afirma Monteys.

Una de les escoles que ha fet ús del catàleg és l’Institut Escola El Til·ler, al Bon Pastor. Aquest centre està fortament segregat: entre el 60% i el 70% de l’alumnat prové de famílies nouvingudes, la majoria del Marroc. Així, tot i que els infants són escolaritzats des de ben menuts en català i castellà, i, per tant, no tenen problemes amb l’idioma, la comunicació amb les famílies era un escull freqüent. Per això, i de la mà del catàleg, van accedir a l’associació Prollema, que capacita nois i noies migrades, en risc d’exclusió social, perquè puguin ser formadors en la seva llengua materna.

Complicitat i pertinença

Gràcies a aquest vincle, al Til·ler s’imparteixen classes d’àrab per als infants en horari extraescolar, però també per als membres de l’equip educatiu. "De seguida vam veure la necessitat d’apropar-nos a les famílies, que veien una frontera amb l’escola per no dominar la llengua", explica Domi Viñas, directora del centre. Així, des de fa tres anys, l’equip docent rep classes d’àrab a la pausa del migdia. Tot i que encara no són capaços de mantenir una conversa en aquesta llengua, sí que saben construir algunes frases que apropen famílies i centre. "Van començar a venir a recollir les criatures amb un somriure, i intercanviàvem paraules a la porta. Això genera complicitat i, per una banda, fa que les famílies confiïn més en l’escola i se sentin més part del barri, i per l’altra afavoreix l’empatia del professorat", apunta Viñas.

I és que arribar a un lloc nou, on es parla una llengua estranya, genera frustració i desconnexió amb l’entorn. "Hi ha l’estereotip que les famílies migrades no participen de les activitats del centre. Però, tu ho faries si no entens què hi passa o sents que no se’t respecta?", es pregunta la directora. Segons Viñas, esforçar-se per aprendre la llengua de l’altre és un petit gran gest: "Demostres que tant el seu idioma com ells són vàlids i que els vols al costat per construir comunitat". Encara no es pot dir que docents i famílies del Til·ler parlin la mateixa llengua, però sí el mateix idioma. L’esforç per fer-se entendre i la paciència per mantenir una connexió, gràcies a l’estima compartida per les criatures, ha construït un pont per superar els estigmes.

Identitats i Miralls, un clam des de la Mina per trencar l’estigma del barri

Una plaga de rates. El desmantellament d’una "banda de toxicòmans". Un ferit per arma de foc. Aquests successos són els que apareixen ràpidament al buscador de notícies Google quan cerques "la Mina". Sobre el barri de Sant Adrià del Besòs pesa un fort estigma, alimentat per aquest tipus de notícies que generen un missatge que s’enquista dins i fora de la Mina i que acaba aconseguint que el mateix veïnat senti rebuig cap al seu propi barri. "Molts joves no se senten a gust i creuen que no arribaran enlloc per haver nascut aquí. Però és que les discriminacions no tenen límit: no poden demanar menjar a domicili perquè Glovo no reparteix aquí. També ens expliquen que no poden comprar ni vendre per Wallapop perquè la gent es pensa que els robaran", explica David Picó, educador del projecte Des de la Mina, dinamitzat per la Plataforma d’Educació Social (PES) Salesians Sant Jordi.

Aquest projecte neix el 2003 amb un objectiu clar: transformar la imatge del barri a través de la dinamització comunitària. D’aquí neixen diverses iniciatives, com Fills de la Mina, un videoclip de rap i rumba en català, realitzat per joves del barri amb la col·laboració de la Plataforma per la Llengua, que va arrasar a internet el 2019. Aquesta experiència, que va ser puntual, va aixecar molt enrenou i va servir per ajudar a canviar la mirada del barri de portes enfora. Però Des de la Mina treballa des de fa anys també per incidir sobre els estereotips i els estigmes que tenen els mateixos veïns i veïnes.

En aquesta línia, fa vuit anys que va sortir a la llum la proposta Identitats i Miralls, un taller dinamitzat per estudiants d’Educació Social de la Universitat de Barcelona (UB) que acompanya diversos col·lectius en una anàlisi crítica d’allò que les notícies expliquen de la Mina. Així, des de grups de joves que participen de l’Aula d’Estudi, fins als professionals del CAP, participen en tallers de 90 minuts en què es compara "què diuen els mitjans sobre el barri amb allò que pensen, viuen o senten els veïns, analitzant quina influència té en com se senten i com es construeixen les identitats col·lectives de la Mina", explica Marina Moreno, treballadora de la PES, que apunta que Identitats i Miralls suposa una (re)descoberta del barri, "deixant enrere les pantalles, trepitjant terreny i connectant el veïnat".

Les notícies que es comenten són escollides especialment per a cada grup. Per exemple, una de les activitats que es van fer amb la Unitat d’Escolarització Compartida (UEC) va tractar sobre el consum de drogues al barri. "Els joves culpaven les persones migrades del tràfic i el consum perquè per a ells era fàcil rendir-se a l’estereotip", diu Moreno, que afegeix: "Identitats i Miralls et confronta amb els teus propis prejudicis i et du a l’autocrítica". Aquestes reflexions també són imprescindibles per als professionals que treballen cada dia a la Mina, per no reproduir estereotips i no tractar els usuaris des del paternalisme ni l’estigma.

Berta Ramírez és una de les participants d’aquests tallers, en el seu cas com a treballadora de la PES. "Vaig recordar que la primera vegada que vaig venir a la Mina vaig passar por, però no perquè em passés res, sinó perquè tenia assumit que era un barri perillós", explica, tot reflexionant sobre com és d’important per al treball comunitari no prejutjar. Per això, que els adults i professionals no estiguin intoxicats per la premsa sensacionalista i no vegin el jovent del barri com a potencials delinqüents o drogoaddictes és importantíssim per a la seva autoestima i realització.

Un dels objectius, doncs, del taller és demostrar que aquests joves no tenen el destí gravat a foc només per haver nascut a la Mina, per molt que alguns titulars de notícies els augurin un futur de misèria. I, per això, és molt important la presència i la dinamització de les joves estudiants de la UB. "En molts casos hi ha pocs anys de diferència entre les noies universitàries i els joves que venen als tallers, però les seves realitats són tremendament diferents. Aquest encontre, que d’una altra manera no s’hauria donat, els ajuda a veure que altres camins són possibles", explica David Picó.