L'especulació immobiliària és una realitat present a Barcelona des de fa dècades, però ha sigut després de la pandèmia quan els lloguers han tocat sostre i s'han enfilat fins a màxims històrics. És una situació compartida a tot Catalunya però que s'accentua a la capital per l'impacte, entre d'altres, del turisme massiu. Segons la Generalitat, a Barcelona el lloguer mitjà ja és de 1.066 euros, pràcticament un 15% més que l'any anterior.

Una tendència que contribueix a aquesta situació és el lloguer de temporada, una modalitat de contractes de curta durada que estan menys regulats que els contractes habituals. Si bé no és una novetat, el moviment pel dret a l'habitatge ha detectat que arran de la pandèmia s'estan utilitzant més, convertir-se en una tendència a la ciutat.

"És una figura que no està especialment regulada i que afavoreix els cicles d'especulació més curts, perquè cada 11 mesos pots fer un contracte nou i apujar el lloguer", denuncia Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres. El lloguer de temporada oscil·la entre els 32 dies i els 11 mesos, de manera que es diferencia tant del lloguer turístic, subjecte a regulacions, i de l'habitual.

"Fa temps que s'intenta fer aquest frau per esquivar regulacions, com la que limita la pujada de l'IPC al 2%", reconeix Arantxa Goenaga, advocada especialitzada en dret immobiliari. El Govern espanyol va establir aquest topall degut als increments continuats de la inflació amb l'objectiu que en la revisió anual dels contractes, l'import màxim no superés aquest percentatge, però no limita les pujades en cas de fer contractes nous. 

"El lloguer de temporada no pot servir per allotjar ningú al seu domicili habitual, però ens trobem amb un abús d'aquesta figura", afegeix Aragonès. L'advocada accepta que també ha vist casos d'aquest tipus i adverteix als propietaris que és "greu" perquè si l'inquilí demostra que és el seu domicili habitual i que li han fet un increment "abusiu", pot demostrar-ho als tribunals. "Tot això s'ha d'anar limitant i parant perquè perjudica el consumidor", sosté.

Fonts del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària (API) neguen haver detectat un augment d'aquesta modalitat i apunten a la proliferació d'altres tipus de contracte, com el d'habitacions, encara menys regulat i que estarien duent a terme un tipus d'empreses de nova implantació al mercat i que no estan entre els seus associats, com start-ups.

Les mateixes fonts apunten que els intents de regulació per part de l'administració són contraproduents per la "inseguretat jurídica" que generen, que defensen que ha revertit en una menor oferta de lloguer. "El que cal procurar és oferir seguretat i estabilitat, tant als propietaris com a les persones que volen entrar a viure de lloguer", afirmen.

Pràctiques irregulars al centre de Barcelona

A l'assemblea setmanal del Sindicat s'han trobat amb diversos afectats, entre els quals inquilins que han descobert que el seu lloguer és d'aquest tipus tot i viure de forma permanent a l'habitatge en qüestió. "Per a l'arrendador és molt més rendible", diu el portaveu, que assenyala que en el moment de buscar pis els inquilins es troben amb "indefensió".

És el cas de la Clara, que viu en un pis al centre de Barcelona des de l'abril de 2021. L'empresa propietària ja ho anuncia ben clar a la seva pàgina web: "Alquileres de apartamentos y habitaciones por meses en Barcelona".

Quan va entrar, en plena pandèmia, el seu edifici estava buit. Amb la recuperació del turisme i els clients internacionals, la propietat la vol fer fora. "Em van fer un contracte per habitacions, em va semblar molt estrany però vaig preguntar i em van dir que havia de ser així, que ells es dedicaven a això", explica a Públic.

A més, era un contracte d'un any, que no és ben bé de temporada però també és irregular, perquè la LAU estableix que han de ser de cinc o set anys, en el cas de les empreses. "Me'l van renovar un any més, i ara, quan hagués tocat la tercera renovació, m'han dit que he de marxar".

Ella no vol anar-se'n perquè no es pot permetre una mudança i perquè té dret a estar-s'hi fins a 2028. Els seus veïns ja han marxat, perquè havien encadenat contractes de sis mesos i en l'últim els hi van apujar el preu 130 euros al mes. "El 99% dels meus veïns són estrangers, és gent que ve i va i els hi és igual perquè no volen estar-s'hi més d'uns mesos. Però han topat amb mi, estic empadronada aquí i és casa meva", sosté.

La Casa Orsola, un cas paradigmàtic

La desviació d'habitatges del mercat de lloguer cap a aquesta nova modalitat és també una realitat ben visible en el cas de la Casa Orsola, un edifici modernista situat a la cruïlla entre Consell de Cent i Calàbria. Els veïns porten més d'un any en lluita, després que el fons voltor Lioness Inversiones comprés el bloc i en vulgui expulsar els veïns per reformar els habitatges i posar-los en lloguer de temporada.

La pràctica de comprar edificis sencers, reformar-los i després vendre'ls o llogar-los a un preu molt més elevat ha estat denunciada també pels veïns de l'Eixample dreta, que en un informe constataven que 37 edificis havien sigut objecte de compravenda en els últims anys per destinar-los al mercat del luxe.

A la Casa Orsola hi ha prop de 30 habitatges i els que ja han quedat buits s'estan llogant per imports que tripliquen els lloguers actuals, com va confirmar la propietat a Públic. És el cas del Josep, el primer veí a qui el fons va portar a judici per finalització de contracte. Ell paga 700 euros i algun dels pisos que ja s'han reformat s'ha posat en lloguer per 1.900 euros.

Públic es va posar en contacte amb el fons, que en un comunicat va respondre que els immobles reformats "estaran destinats al lloguer en condicions raonables de mercat". L'empresa argumenta que el 90% dels pisos llogats actualment ho estan a un preu inferior al que marca l'Índex de Referència de la Generalitat, però no vol comentar si el preu a què els volen llogar de nou s'adequa a aquest indicador.

Un model de negoci que cal regular

Els lloguers de temporada, segons Aragonès, s'emmarquen en un "model de rendisme immobiliari" utilitzat per "arrendadors professionals", és a dir, persones o empreses que viuen d'aquest negoci. "Ho han identificat com una línia de negoci, no respon a la necessitat concreta dels inquillins sinó que és una aposta dels arrendadors", sosté.

Les propostes per regular aquesta pràctica passen perquè els contractes de temporada estableixin quin és el domicili habitual de l'inquilí i perquè si s'encadenen contractes d'aquest tipus, eventualment es converteixi en un de llarga durada, de manera similar a com passa en l'àmbit laboral. Per a Goenaga, supervisar els empadronaments en els domicilis amb aquesta modalitat de lloguer i controlar les fiances dipositades a l'Incasòl serien també dues mesures per avançar en el "control" sobre els propietaris.

Tot plegat es podria incloure a la LAU i a la Llei d'Habitatge estatal, que porta encallada anys al si del Govern espanyol pels esculls del PSOE a impulsar una regulació "ambiciosa", segons el Sindicat.