El preu d'una habitació a Catalunya costava a l'agost 611 euros de mitjana al mes, un 8% més que els 565 del mateix mes de l'any 2023. Tot i aquest increment pot semblar relatiu, la magnitud de l'escalada es detecta si la comparació es fa amb el mes d'agost de l'any 2015, en què el valor se situava en els 310 euros, la qual cosa suposa una pujada del 89,4%. Aquestes dades s'extreuen de l'estudi Habitatges compartits a Espanya al 2024, basat en els preus de l'habitatge de lloguer del mes d'agost dels últims nou anys de l'Índex Immobiliari Fotocasa.

El mateix informe mostra que quatre poblacions catalanes (Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat, Cerdanyola del Vallès i Badalona) estan entre les 15 amb els preus més alts de l'Estat espanyol amb una mitjana de 638, 533, 504 i 490 euros, respectivament. En l'àmbit estatal, Barcelona i Bilbao són les dues ciutats amb els preus més elevats.

Després de conèixer les dades, la directora d'Estudis i portaveu de Fotocasa, María Matos, assegura que "el preu dels habitatges compartits s'ha encarit de forma molt significativa al llarg dels anys i el més destacable és la rapidesa a la qual augmenta, perquè el valor mitjà d'una habitació frega gairebé els 500 euros en l'àmbit estatal".

La principal raó d'aquest creixement tan inflat és el desequilibri existent entre oferta i demanda d'habitatge que fa que els preus es tensen a l'alça. Segons apunta Matos, les dades de l'OCDE revelen que cada vegada hi ha més joves universitaris buscant habitatge a les grans ciutats. A més, "els alts preus d'un habitatge complet de lloguer, superant els 1.000 euros de mitjana, obliguen els inquilins a buscar pisos compartits per a poder afrontar les despeses derivades, per la qual cosa la demanda manté els preus a l'alça".

Modificar la LAU

El Sindicat de Llogateres recorda que aquesta setmana el Congrés dels Diputats debatrà si tramita la Proposició de Llei per a modificar la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) impulsada per l'entitat per posar fi al frau dels lloguers temporals i d'habitacions. La proposta ha estat presentada per Sumar, ERC, EH Bildu, Podemos i el BNG. El Sindicat justifica la iniciativa per "la necessitat urgent de limitar l'especulació que es duu a terme amb aquesta mena de lloguers i que afecta greument sobre les condicions dels inquilins a l'hora d'accedir a un habitatge".

Un portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, recorda que "en els darrers anys, hem observat com molts propietaris utilitzen els lloguers temporals i habitacions per a esquivar les escasses restriccions a l'especulació que estableix la Llei d'Habitatge. Això està generant la vulneració de drets dels inquilins, però sobretot, la seva expulsió i la derivació dels pisos cap al mercat turístic i al d'habitacions amb la consegüent reducció d'oferta de lloguer residencial".

Aragonès insisteix en la necessitat de delimitar la figura del lloguer d'habitacions, ja que l'absència d'una normativa "genera més precarietat, facilita saltar-se la llei i fomenta el frau amb la regulació de preus". En aquest sentit, defensa que els canvis en la LAU ajudin a equiparar els diferents models de contractes i desfacin els llimbs jurídics amb el qual es troben aquests tipus d'arrendament.

"Necessitem desincentivar aquestes pràctiques, que s'han de corregir amb un canvi d'articulat i més concreció amb la LAU, de forma que es treguin incentius a les persones que apostin per aquesta fórmula i es respectin les diferents mesures aprovades en l'àmbit de la durada del contracte de lloguer o del preu màxim", afegeix.

En un comunicat, el Sindicat de Llogateres al·ludeix a què un any després de l'aprovació de la Llei d'Habitatge s'està constatant com la regulació dels lloguers temporals i d'habitacions s'ha convertit en un buit legal que desestabilitza el mercat i permet que els especuladors cometin fraus de llei.

Trasllat cap a la desregulació

"La falta d'oferta de pisos de lloguer està traslladant la demanda a unitats d'habitatge cada vegada més petites. Hem passat dels pisos a les habitacions i ara ja s'estan utilitzant els trasters". Aquest és l'anàlisi que en fa el catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) José Garcia Montalvo. "Aquest canvi cap a sectors no regulats es produeix perquè fins ara no calia aquesta concreció, però ara està clar que es tracta d'una activitat econòmica".

García Montalvo també precisa que en ple període d'inici del curs escolar, molts universitaris pateixen la manca d'oferta de pisos per llogar, el que encareix el preu de l'habitatge, però també el de les habitacions en espais compartits. Per evitar aquesta situació, insta que "les administracions facin un control fiscal, estableixin el pagament d'impostos i una regulació similar a la de qualsevol altra model d'habitatge".

Paral·lelament, el catedràtic d'Economia demana incrementar el parc d'habitatge social per rebaixar la xifra de persones que no poden pagar el preu de lloguer de mercat i es veuen forçades a buscar altres fórmules, com en aquest cas, les habitacions. "No podem forçar la gent a què llogui a preu de mercat, sobrecarregant-los financerament. Hauríem de ser capaços que aquest col·lectiu pugui accedir a rendes d'arrendament d'entre 300 i 600 euros al mes".

Tot i que la nova Llei de l'Habitatge veta que es modifiqui la catalogació d'un pis social, que amb els pas del temps podia entrar al mercat lliure, García Montalvo alerta que ara s'estan pagant les conseqüències. "Els habitatges públics s'haurien de destinar exclusivament al lloguer com es fa a ciutats com Vitòria", conclou.

D'aquí a pocs dies, el Congrés dels Diputats haurà d'abordar si porta a tràmit la proposició i inicia el debat sobre com abordar el problema dels alts preus del lloguer i la inseguretat que genera el d'habitacions i els de temporada, avui dia, en el centre de la polèmica per les dificultats en l'accés a l'habitatge.