Público
Público

Llei de l'audiovisual 15 milions anuals per a la producció en català i un fons pel doblatge, les claus de l'acord en la Llei de l'audiovisual

L'acord entre ERC i el Govern espanyol també desencalla el vistiplau dels republicans al Senat als PGE. Totes les plataformes que operin a l'Estat hauran de finançar obres en català, segons garantirà la nova normativa

Pantalla inicial de Netflix.
Pantalla inicial de Netflix. Públic

Després de setmanes de negociació, ERC i el Govern espanyol han arribat a un acord sobre la futura de la Llei de l'audiovisual que segons el republicans garantirà la presència del català a les plataformes digitals. De retruc, l'entesa suposarà que ERC facilitarà l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) la setmana vinent al Senat i, per tant, no tornaran a votar-se al Congrés. A nivell concret, en un comunicat Esquerra destaca que la negociació ha forçat "el PSOE a incloure un percentatge anual de produccions audiovisuals en català i un fons pel doblatge en català en la llei de l'audiovisual espanyola".

Però què implicarà la nova normativa? A grans trets, que "totes les plataformes que operin a l'Estat", amb independència d'on tinguin la seu empresarial, "hauran de finançar cada any produccions audiovisuals en català". En el comunicat s'especifica que això es traduirà en una xifra mínima de 15 milions d'euros anuals per a la producció en català i en la resta de llengües oficials.

D'on surten aquests 15 milions? La llei obligarà les plataformes amb una xifra de negoci superior als 50 milions -cas de Netflix, HBO, Amazon Prime o Disney+-, a dedicar anualment el 5% dels seus ingressos al finançament d'obra audiovisual europea i, d'aquests recursos, almenys el 70% haurà de destinar-se a obres audiovisuals de productores independents. I el 15% d'aquest 70% serà la part que haurà d'abocar-se a la producció d'obres en català, del que en surt la xifra mínima de 15 milions -dit amb altres paraules, seria l'equivalent al 0,7% dels ingressos de les plataformes-.

Si la facturació de totes les plataformes va a l'alça, aleshores els recursos destinats a la producció aniran també a més, però si pel que fos caiguessin, l'acord blinda que s'hi aportin un mínim de 15 milions, encara que aleshores impliqui un volum superior a l'esmentat 0,7% dels seus ingressos. 

Les plataformes que no arribin als 50 milions de facturació, com pot ser el cas de Filmin, també hauran de finançar obres en català, si bé el percentatge de recursos que estaran obligades a destinades serà un percentatge inferior als seus ingressos. 

Via alternativa a la quota del 6% al catàleg

Aquesta ha estat la via alternativa que s'ha trobat després que s'anunciés que les plataformes que no tinguin la seu a l'Estat, com Netflix, HBO, Amazon Prime o Disney+, no estarien obligades a garantir el 6% del seu catàleg en les llengües cooficials de l'Estat. La raó és que la directiva europea permet fixar quotes en l'obligatorietat de les plataformes a finançar producció tinguin on tinguin la seu, i, en canvi, no permet fixar quotes lingüístiques generals al catàleg si la plataforma no té seu a l'Estat

Paral·lelament, es crearà un fons de doblatge i subtitulat estatal, que "les plataformes hauran d'incorporar als seus catàlegs". I això implicaria, segons ERC, que per exemple El juego del calamar es doblés al català. Es calcula que tindrà un volum d'uns 5 milions anuals, que assumirà el Govern espanyol.

A més a més, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya serà l'òrgan responsable de dirimir els conflictes en doblatges amb les plataformes i tindrà capacitat sancionadora. Com ja va anunciar-se fa alguns dies, les plataformes amb seu a l'Estat -com ara Movistar, Atresmedia o Filmin- hauran de garantir que el 6% del seu catàleg es troba en català, basc o gallec, mentre que pel que fa a l'obra europea un de cada cinc títols disponibles a les plataformes també haurà d'estar en català, basc o gallec.

Reforç a la negociació del conflicte polític

Tot i que ERC no ha dubtat a qualificar els acords assolits en la Llei de l'audiovidual o en els PGE com de "mínims", assegura que "permeten dotar d’estabilitat, força i constància el procés de negoci¬ació encetat entre Catalunya i l’Estat", així com "seguir amb l’oportunitat oberta de treballar per construir una resolució democràtica del conflicte polític". En aquest sentit, la previsió és que al gener hi hagi una nova trobada de la mesa de negociació, que va reprendre's el setembre a Barcelona.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?