Diumenge passat va fer dos mesos que la llei d'amnistia va entrar en vigor, i és hora de fer balanç. Segons dades d'Alerta Solidària, fins ara s'han beneficiat de la llei 105 persones: 51 policies, 45 manifestants i 9 polítics o càrrecs públics. L'entitat antirrepresiva denuncia que només s'han amnistiat el 25% dels casos que considera que entren en el marc que defineix la norma, i que a més a més, la meitat són agents de policia. 

Concretament, s'han amnistiat 51 agents de policia, entre policies nacionals i guàrdies civils. La gran majoria són de la macrocausa que investigava la violència contra votants de l'1-O per part de 46 agents. El jutge d'instrucció 7 de Barcelona va considerar que cap d'aquests policies no era acusat d'unes lesions prou greus per a ser excloses de l'amnistia. Cal recordar que el redactat de la norma deixa fora els delictes de tortures o tractes inhumans o degradants. Irídia, Òmnium i l'ANC ha recorregut la decisió.

També es van amnistiar el sergent dels Mossos d'Esquadra Lluís Escolà, condemnat per haver fet d'escorta a Carles Puigdemont, i 4 agents dels Mossos d'Esquadra investigats per delictes contra la integritat moral i lesions en la detenció de dos joves de Parets del Vallès detinguts i empresonats durant catorze dies arran de les protestes contra la sentència.

Casos més mediàtics 

Entre els manifestants amnistiats hi ha el cas d'Oleksandr S., el condemnat amb la pena més alta per les protestes contra la sentència del 2019: set anys i mig de presó; Víctor Verdejo, condemnat a tres anys de presó per les protestes del Tsunami Democràtic al Camp Nou; Carla Costa, condemnada a un any de presó pel tall de les vies del tren i del TGV de Girona el dia que va sortir la sentència contra el Procés; i la Xènia, detinguda i empresonada durant unes setmanes per les protestes contra la sentència i que no va arribar a ser jutjada.

També es van amnistiar els qui són coneguts com els tres de Granollers, tres joves condemnats a tres anys de presó cadascun per les protestes en una manifestació pel tercer aniversari de l'1 d'Octubre, el 2020. En total, en aquests dos mesos han amnistiat 45 manifestants.

Entre els polítics amnistiats, hi ha l'exconseller d'Interior Miquel Buch, condemnat amb el sergent Escolà per haver posat escorta a Puigdemont; la Marta Felip, ex-batllessa de Figueres; i Jordi Pesarrodona, exregidor d'ERC de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), entre d'altres.

39 casos denegats

Alerta Solidària va comptabilitzar inicialment 419 persones afectades per causes relaciones amb el Procés que haurien de ser amnistiades, una xifra que Òmnium Cultural elevava a 697. L'entitat alerta que s'ha denegat l'aplicació de l'amnistia a 39 persones. Els casos més coneguts són el del president Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa pel delicte de malversació. 

També s'ha denegat l'amnistia a 8 veïns del Raval de Barcelona jutjats per una protesta contra Vox, que estan pendents de sentència. Tampoc no han amnistiat 5 persones per una acció contra una bandera espanyola, una altra per una protesta contra Vox ni una altra per un enfrontament amb dos ultradretans un 12 d'octubre. 

A més, en 71 casos la decisió final s'ha derivat a un altre tribunal, com el Tribunal Constitucional i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. És el cas dels investigats per l'operació Judes i els casos que afecten els dirigents d'ERC Josep Maria Jové, Lluís Salvadó –acusats de prevaricació, desobediència i malversació de fons pels preparatius del referèndum– i Natàlia Garriga, acusada de desobediència.