Quim Torra s'asseurà aquest dilluns al banc dels acusats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acusat d'un presumpte delicte de desobediència. Des de mitjans de març,  en la precampanya de les eleccions espanyoles del 28 d'abril, Torra va obviar les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC), que li va ordenar la retirada de tots els llaços grocs així com altres símbols en solidaritat amb els presos polítics de les façanes i espais de la Generalitat.

És el primer president català en actiu que arriba a judici oral estant en actiu, i ho fa una mica més d'un mes després de la publicació de la decisió del tribunal presidit pel magistrat Manuel Marchena contra 12 dirigents independentistes, amb els carrers encara mobilitzats contra la sentència . Des de llavors, lluny de veure simplificat, el laberint judicial del Procés sembla més enrevessat cada dia.

Torra, per a qui la Fiscalia demana un any i vuit mesos d'inhabilitació per a l'exercici de funcions de govern o de càrrec públic d'àmbit "local, autonòmic, estatal o europeu" -i una multa de 30.000 euros-, declararà davant la Sala civil i penal del TSJC a partir de les 9.00h. La seva defensa confirma a Públic que el president "compareixerà", si bé no concreta si únicament respondrà a les preguntes dels seus advocats, com van fer els dirigents del Procés jutjats pel Suprem, o si també afrontarà les preguntes de la Fiscalia.

I, com va passar en el judici davant l'Alt Tribunal, el partit ultradretà Vox està personat com a acusació popular: acusa Torra d'un delicte de denegació d'auxili de l'art. 412.1 i 412.2 de el Codi Penal, a més del delicte de desobediència del 410 del Codi Penal que també aprecia la Fiscalia. Per això reclama una multa de 72.000 euros i la seva inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant dos anys.

El procés contra Torra va començar a prendre forma el 7 de març, quan Ciutadans va reclamar a la JEC que exigís al president la retirada dels llaços grocs i altres símbols, per considerar-los partidistes. La Fiscalia es va querellar contra Torra 20 dies després, i Vox va fer el mateix gairebé de manera simultània.

Una hipotètica inhabilitació trigaria mesos a arribar

No obstant això, més enllà de l'impacte simbòlic de la imatge del president a la banqueta, la resolució condemnatòria o absolutòria que adopti el tribunal podria influir en la convocatòria de les eleccions catalanes que previsiblement tindran lloc el 2020. De resultar condemnat, des del seu equip legal afirmen que la seva hipotètica inhabilitació no li impediria presentar-se a uns nous comicis, ja que la sentència podria ser recorreguda davant el Tribunal Suprem, i per tant no seria ferma. I aquesta situació es perllongaria durant diversos mesos, apunten.

En qualsevol cas, amb la mirada posada en el dilluns, per l'Executiu de JxCat i ERC la posada en escena és molt important: el president té previst arribar a la seu del tribunal caminant des del proper Arc de Triomf, acompanyat per la plana major del seu Govern -inclòs el vicepresident, Pere Aragonès, d'ERC-. També per diputats de les dues formacions i de la CUP, així com per una representació de les organitzacions i associacions independentistes amb més suport social: Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), l0Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM). 

Tres magistrats componen el tribunal que ha jutjar-lo, i previsiblement el judici es concentrarà en dues sessions, matí i tarda, únicament durant la jornada d'aquest dilluns. En el camí fins aquest 18 de novembre, el president ha anat recorrent les resolucions de la JEC, i ha recusat dos dels tres magistrats que han de jutjar-lo -Jesús Maria Barrientos i Mercedes Armas-, però també al jutge responsable de decidir sobre aquestes recusacions. De fet, "la impossibilitat material de tramitar complidament" aquestes recusacions va motivar el retard de l'opinió, inicialment previst per als dies 25 i 26 de novembre, segons el tribunal.

La defensa: "Despenjar una estelada no és cap delicte"

Per la seva banda, des de l'equip legal format pels lletrats Gonzalo Boye i Isabel Elbal expliquen a aquest diari que esperen que el tribunal dicti "una sentència ajustada a Dret", és a dir: "Que no porti a terme una indeguda ingerència en els processos polítics de Catalunya "."Només cal l'absolució, perquè despenjar una estelada o un llaç groc no és un delicte de cap tipus. Tampoc s'ha vist mai que la màxima autoritat d'una comunitat autònoma li degui obediència a un òrgan administratiu que té rang inferior, com és la Junta electoral Central ", apunten.

Segons el guió difós divendres pel departament de Comunicació del TSJC, s'espera que la declaració de Torra no es prolongui durant més d'una hora, ja que a partir de les 10 estan previstes les compareixences com a testimonis d'11 agents del Cos Nacional de Policia, dos d'ells per videoconferència. Durant el matí també ha de declarar l'excomissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Miquel Esquius.

A partir de les 16.00 hores, arribarà el torn del portaveu de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa (el guió calcula 20 minuts); la delegada de Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera (10 minuts); l'exportaveu del Govern i regidora de JxCat a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi (30 minuts); el Síndic de Greuges, Rafael Ribó (20 minuts), i el conseller d'Interior, Miquel Buch, en aquest ordre.

Tot un laberint judicial

D'altra banda, davant de la complexitat del judici la cúpula del Procés, que es va perllongar durant quatre mesos, el judici oral contra Torra previsiblement podrà condensar-se en una única jornada. No obstant això, més enllà de la imminent arrencada del judici oral a la Mesa del Parlament -finals de mes-, al major dels Mossos Josep Lluís Trapero (gener); o de les causes obertes en jutjats catalans per la violència policial durant el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, en els últims mesos han sorgit noves ramificacions judicials.

Sense oblidar l'esperat pronunciament de Tribunal de Justícia de la UE sobre la immunitat com a europarlamentari d'Oriol Junqueras -si segueix les recomanacions de l'advocat general serà un nou revés per a la Justícia espanyola-, els tribunals investiguen també a diversos CDR (Comitès de Defensa de la República) i a l'organització que està orquestrant les protestes contra la criticada sentència, el Tsunami Democràtic. La sortida del laberint judicial del Procés sembla cada vegada més llunyana.