AvortamentLes traves per avortar a la sanitat pública amb què topen les migrades en situació irregular

Elena, nom sota el qual una jove hondurenya oculta la seva identitat, va arribar a Catalunya a l'agost buscant feina. Però als seus 28 anys es va quedar embarassada i no volia ser mare. Com que no tenia residència legal a l’Estat, la seva vida ha estat un calvari fins a aconseguir que li practiquessin un avortament a la sanitat pública. Malgrat estar empadronada, únic requisit per a l'accés a la sanitat universal després de la modificació del decret llei que va fer el govern de Pedro Sánchez tot just 25 dies després de la moció de censura a Mariano Rajoy, l'atenció que necessitava es va retardar. Amb casos com el d'Elena, les plataformes pels drets sexuals i reproductius denuncien la vulneració i traves administratives a centenars de dones. Però al Parlament, els grups parlamentaris han decidit no canviar l'estat de les coses.

El juny de 2018, després de la seva arribada a la presidència del Govern espanyol, Sánchez va retornar la universalitat al Sistema Nacional de Salut. Segons ell, era una qüestió "de decència política". A partir d'aquest moment, com ja succeïa a Catalunya des del 2017, n’hi ha prou amb estar empadronat per obtenir la targeta sanitària. Però es va escapar un detall: en modificar el decret llei de Rajoy, va desaparèixer una frase clau. Si abans es garantia l'accés de tota persona a la sanitat, encara que no tingués els papers, en cas d'urgències, embarassades i menors d'edat, en universalitzar-se de nou es va eliminar la cita específica a embarassades i menors. En aquesta llacuna, dones com Elena han quedat encallades.

Quan va comprovar que estava embarassada, Elena ja s'havia empadronat a l’Hospitalet i estava esperant que li arribés la targeta sanitària a casa. Amb el resguard de la petició li van donar cita a l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva i el seu ginecòleg va demanar que la derivessin a una clínica concertada per practicar-li l'avortament quirúrgic perquè estava d'onze setmanes. Però l'administratiu que la va atendre va denegar la petició perquè en el resguard de la targeta sanitària no tenia encara un número assignat. I li va recomanar que anés a una clínica privada, on el preu de la interrupció voluntària de l'embaràs oscil·la entre els 350 i 400 euros.

"Les acompanyants veiem com les lleis es converteixen en traves per dissuadir a les dones d'acudir a la sanitat pública"

"Elena va haver de tenir valor", explica Rosa Maldonado, la dona que la va acompanyar en el procés i membre del Centre Jove d'Atenció a la Sexualitat. Perquè després de buscar opcions en la privada, va intentar fins i tot comprar misoprostol, el fàrmac que s'utilitza per avortar. Al final, va acudir al centre on la van posar en contacte amb Maldonado, que la va informar i li va prestar el seu suport. Va aconseguir avortar a la clínica Tutor Mèdica quan estava ja de 15 setmanes.

"Les acompanyants veiem com les lleis es converteixen en traves per dissuadir a les dones d'acudir a la sanitat pública", es queixa Maldonado. Ressalta que a més, en molts casos les dones sense papers es troben en situacions de gran vulnerabilitat per estar soles "o perquè els seus marits no saben que estan embarassades". Maldonado, que forma també part de la Xarxa Argentina de socorristes, considera necessari que dones com Elena tinguin a la seva disposició un acompanyament que a més sigui feminista.

ERC, JxCat, PSC i PP, contra la universalització de la Sanitat

La Campanya per l'avortament universal a Catalunya li va fer un escrache a la consellera de Salut, Alba Vergés, el passat 13 de desembre mentre inaugurava una exposició sobre la sanitat universal a Catalunya. A crits d'"aquesta exposició és una farsa", reivindicaven una sanitat veritablement universal. A favor seu va parlar també el Defensor del Poble, que recordava que la llei "sí que empara la possibilitat de reconèixer amb caràcter assistencial les prestacions sanitàries a determinades persones en situació d'estada temporal que es trobin en circumstàncies de gran vulnerabilitat com, per exemple, dones embarassades, menors d'edat o persones sense recursos econòmics amb malalties molt greus o necessitades d'atenció urgent."

No obstant això, ERC, Junts per Catalunya, PSC i el PP insisteixen a negar aquest dret. La campanya, de la qual forma part Carlos Losana, membre de la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat), exigeix "que l'avortament sigui universal per llei, sense haver d'acreditar padró, ni arrelament, ni risc d'exclusió social." En aquest sentit, van mediar perquè En Comú Podem i la CUP presentessin una moció per modificar la llei catalana i protegir l'accés a la sanitat de les migrades embarassades i els menors d'edat. Però els quatre partits van votar en contra i només Ciutadans va donar suport a la proposta.

"En un Parlament amb una composició parlamentària que es considera 'majoritàriament progressista' hauria d'haver-s'hi aprovat amb facilitat. Però no", critiquen la Marea Verda i la PASUCat. Denuncien el posicionament dels quatre grups i criden l'atenció particularment a ERC, que encapaçala el Departament de Sanitat: "exigim una explicació urgent del sentit de vot".

Arbitrarietat en els centres sanitaris

Com en la llei ha desaparegut l'atenció gratuïta per a embarassades i menors que encara no s'hagin empadronat, s'han donat casos de nadons als quals no se'ls subministren les vacunes necessàries o fins i tot dones amb càncer que no estan rebent els seus tractaments de quimioteràpia. Sense residència no hi ha targeta sanitària i sense targeta només es pot accedir gratuïtament a urgències.

Així és com va aconseguir avortar Fàtima, una altra dona amagada darrere d'un pseudònim, que es va quedar embarassada amb 22 anys a l’Hospitalet. No té ingressos fixos, ni targeta sanitària, ni padró i sobreviu recollint ferralla. El Centre d'Atenció Especialitzada de la ronda de la Torrassa li va denegar la visita perquè no tenia targeta sanitària i li va recomanar acudir a Salut i Família, una entitat sense ànim de lucre que assisteix als migrats en situació irregular. Abans d'això, va ser a l'Hospital General d'Hospitalet perquè ni tan sols sabia de quantes setmanes estava ni havia passat cap revisió. També li ho van denegar.

Gràcies a l'ONG, va aconseguir que a l'hospital la visitessin adduint que tenia petites pèrdues perquè l'atenguessin per la via d'urgències. Van confirmar que estava de sis setmanes, però sense targeta sanitària li van comunicar que no podien fer res més per ella. Salut i Família va informar Fàtima que el laberint burocràtic podia allargar-se i per tant, podia passar que no aconseguís la targeta a temps per interrompre el seu embaràs amb pastilles i hauria de sotmetre's a un avortament quirúrgic, amb la conseqüent càrrega psicològica i econòmica. Fàtima no podia treballar amb l'embaràs perquè es trobava malament, amb moltes nàusees.

"Les embarassades i els menors depenen, com la resta de persones en situació administrativa irregular, de la bondat o predisposició del personal sanitari"

Després va acudir a l'Hospital de la Mar perquè tornava a trobar-se malament i per urgències li van detectar una infecció d'orina, per a la qual li van donar la recepta d'un fàrmac que costa 25 euros, preu que Fàtima no podia assumir. Gràcies a la intervenció de la campanya Jo Sí Sanitat Universal, va poder saber que en el CAP del carrer Manso s'havia implementat un protocol pel qual l'avortament es tracta com a assumpte urgent i sense que la falta de targeta sanitària impedeixi la intervenció. Després de més de dues setmanes de periple burocràtic, va poder avortar el passat 16 de desembre.

"Les embarassades i els menors depenen, com la resta de persones en situació administrativa irregular, de la bondat o predisposició del personal sanitari. O que per la seva tenacitat arribin a posar-se en contacte amb alguna de les plataformes que reivindiquen els seus drets", explica Losana. I de moment, mentre falti la voluntat política, continuarà sent així.